Hi ha gent a qui li agrada fer servir la cullera i no necessita que faci fred per menjar-se una bona escudella o una bona olla aranesa. D’altres són més llepafils i només accepten les sopes calentes al pic de l’hivern i els gaspatxos o les vichyssoises al pic de l’estiu. Tots plegats heu de saber que la Candelera va riure i, per tant, encara ens queda hivern per córrer.
Comencem per les més tradicionals, l’escudella barrejada, la sopa d’arròs i fideus, la sopa de ceba, de pa, de farigola, de peix o les sopes mallorquines, totes ben calentes. També són ideals per a l’hivern el dashi o la sopa de wonton. Seguirem per les que poden servir-se no tan calentes, sinó tèbies: la crema de xampinyons, de pastanaga, de carxofes o d’espàrrecs. Brous i consomés potser també haurien d’anar al grup de les que s’han de bufar, igual com d’altres de més de festa, com són la crema de llagostins, la bullabessa o la caldereta de llamàntol, o la harira, una sopa per als dies del Ramadà. Deixarem per al bon temps les sopes fredes de meló i fonoll, de pèsols, de tomàquet o el salmorejo, amb totes les variants i complements que vulgueu.
I per postres, més sopes: sopa de maduixes, de iogurt, de pera, de pinya tropical, de xocolata, de llimona, de crema cremada, amb gelat de coco i fruites vermelles. Sopes de tota mena, culleres de totes mides.
Totes aquestes sopes les teniu al diccionari en línia Plats a la carta. N’hi trobareu fins a dues-centes seixanta. I tot junt, al Cercaterm.
