Gelivitat, un neologisme resistent a les glaçades

© Dmcroof

El Consell Supervisor ha aprovat recentment la forma catalana gelivitat per a designar la capacitat d’un material porós de resistir les glaçades o, més específicament, els cicles de congelació i descongelació.

 

Aquest concepte, que és fonamental i molt conegut en l’àmbit de la construcció i la resistència de materials, s’anomena sovint entre els especialistes amb la forma *geladicitat, que és una influència del castellà heladicidad, derivat de l’adjectiu heladizo (“que se hiela fácilmente”, segons els diccionaris castellans). La forma *geladicitat, malgrat que té molt d’ús, és poc adequada i poc justificable, ja que no hi ha cap adjectiu català a partir del qual es pugui crear: no existeix un adjectiu *geladís o *gelàdic, que seria la base necessària per afegir-hi el sufixi -itat i formar *geladicitat. (A diferència del que succeeix en castellà, amb heladizo i heladicidad.) És per aquest motiu lingüístic que s’ha descartat *geladicitat.

 

La forma aprovada, en canvi, gelivitat, deriva de l’adjectiu geliu -a, recollit al diccionari normatiu com a sinònim de gèlid -a amb el sentit genèric de "Fred com el glaç", i al diccionari d’Enciclopèdia Catalana amb el sentit més específic de "Dit del material que es glaça fàcilment i, doncs, s’esquerda”, relacionat clarament amb aquest concepte.

 

El substantiu gelivitat, a més, és anàleg al que s’utilitza en altres llengües per a designar el mateix concepte (gelivité en francès; gelività en italià; gelevidade en portuguès; gelivity en anglès). En català també segueix el paral·lelisme d’altres substantius derivats d'un adjectiu en -iu -iva amb el sentit, com en aquest cas, de 'capacitat de': absortivitat ('capacitat d'absorbir'), conductivitat ('capacitat de conduir'), inductivitat ('capacitat d'induir').

 

Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb tots els criteris tinguts en compte a l’hora d’aprovar-lo, a la Neoloteca i al Cercaterm.