Jordi Sabater i Pi va arribar a Guinea Equatorial, a l’illa de Bioko, de ben jove per treballar en una plantació de cafè. Era l’any 1940, l’absoluta postguerra, i Barcelona li devia caure a sobre. Jove d’una gran curiositat i amb el cervell fet una esponja, de seguida que hi va arribar es va interessar pels treballadors autòctons de la plantació, de l’ètnia fang, i en va aprendre la llengua, el fang.
L’aprenentatge de la llengua fang va permetre a Sabater i Pi d’acostar-se als fangs i conèixer de prop diferents aspectes de la seva cultura, que va reflectir en diversos estudis (sobre l’estructura dels clans o la ceràmica) i en els seus dibuixos dels tatuatges facials dels fangs. Els fangs, però, són originaris del continent; el poble autòcton de Bioko són els bubis. Segons les tradicions orals s’hi van assentar fa 3.000 anys, i fins fa poc n’han estat el grup majoritari. Les malalties importades pels colonitzadors i les matances dutes a terme per altres ètnies n’han minvat la població.
El bubi, la llengua dels bubis, i el fang —que, a banda de ser la llengua dels fangs, és també la llengua dels ntumus, els mvaes i els okaks— són llengües de la família nigerocongolesa, i dins d’aquesta família pertanyen al grup bantoide meridional. La nigerocongolesa és una de les quatre grans famílies de llengües africanes, juntament amb la família nilosahariana, l’afroasiàtica i la khoisan. A banda de les llengües d’aquestes famílies, a l’Àfrica s’hi parlen moltes altres llengües: pidgins (fanakalo), criolls (annobonès), llengües mixtes (camfranglais, flaaitaal), llengües aïllades (sense família coneguda, com el bung), llengües europees portades per la colonització i llengües asiàtiques portades per la immigració.
El fang és una llengua de comunicació habitual, present en molts àmbits —mitjans de comunicació, negocis, música, culte, etc.— i parlada per unes 850.000 persones a Guinea Equatorial, Gabon, el Camerun i la República Democràtica del Congo. Es fa servir també com a llengua d’intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial. Malgrat ser una llengua tan estesa i amb una gran vitalitat, no és llengua de l’ensenyament ni és llengua oficial enlloc, ni a Guinea Equatorial, on els fangs representen la majoria de la població i són políticament el grup dominant d’ençà de la independència. Hi va ser oficial entre 1970 i 1979 durant la dictadura de Macías, ja que ell era d’ètnia fang.
Aquesta situació es dona arreu d’Àfrica: les llengües pròpies no s’ensenyen a l’escola (en alguns casos, s’introdueixen a l’educació primària), no apareixen als mitjans de comunicació, no s’hi escriu literatura, no serveixen per a accedir a bons llocs de treball, no són oficials; en definitiva, no són necessàries, no tenen les eines per a desenvolupar-se en les societats complexes i, per tant, estan en risc d’anar-se diluint i desaparèixer.
Podeu trobar informació sobre el fang, el bubi, les altres llengües de la seva família, les altres llengües parlades a Guinea Equatorial i moltes altres llengües africanes al Diccionari de llengües del món.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 178, maig 2022]
