Noms d'ocells: terminologia agafada al vol

ocells

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.