En els darrers anys, el concepte exposoma ha guanyat importància i visibilitat en diversos camps científics, més enllà de la salut humana. Però, què és exactament l’exposoma i per què és crucial per a qualsevol ésser viu?
El terme exposoma va ser introduït el 2005 per l’epidemiòleg Christopher Wild, inicialment amb la finalitat d’estudiar els factors ambientals i situacionals que influeixen en la salut humana. Tanmateix, aquesta noció es pot fer extensiva a tots els organismes, ja que qualsevol ésser viu està contínuament exposat a condicions externes que afecten la seva biologia i el seu desenvolupament. Si bé el genoma proporciona la base per al desenvolupament i la funcionalitat dels éssers vius, són les condicions externes les que defineixen com s’expressen els gens i com evolucionen les poblacions al llarg del temps.
D’acord amb l’explicació etimològica més acceptada, la denominació exposoma s’ha creat tot seguint el patró de termes com epigenoma o transcriptoma. Està constituïda per l’arrel expos- (de l’anglès exposure, ‘exposició’) juntament amb el sufix -oma, que s'utilitza per designar, en biologia cel·lular i molecular, el conjunt complet de components especificats d'una cèl·lula o organisme (com ara els gens en el genoma o els transcrits en el transcriptoma). Convé recordar que aquesta mena de termes acabats en -oma en català són masculins.
L’exposoma, doncs, comprèn totes les exposicions ambientals que un organisme experimenta al llarg de la seva vida, des de la influència del clima i la qualitat de l’aigua fins a la presència de contaminants, microorganismes i possibles interaccions amb altres organismes. Es pot dividir en tres grans àmbits: les exposicions internes, com les variacions hormonals, el metabolisme propi de l’organisme i la resposta immunitària; les exposicions específiques, que inclouen factors concrets com la dieta, l’exposició a toxines o la simbiosi amb altres organismes; i les exposicions generals i externes, com les condicions ambientals, la radiació solar, la contaminació o els canvis ecosistèmics.
Com a exemples concrets de la rellevància de l’exposoma, en l’àmbit de la salut humana s’han dut a terme estudis multifactorials que relacionen l’exposició prolongada a contaminants de l’aire amb un major risc d’asma i altres malalties pulmonars. O, en altres àmbits, s’ha comprovat que l’exposició a contaminants presents a l'aigua pot afectar significativament la reproducció i la supervivència d’espècies aquàtiques, animals i vegetals, o la producció en conreus que utilitzin aquesta aigua per al reg.
La cartografia de l’exposoma representa un desafiament científic amb un objectiu clar: comprendre com els factors ambientals modelen la biologia d’un organisme i la seva capacitat d’adaptació al medi ambient. En aquest context, l’exposoma es vincula estretament amb el concepte una sola salut, que promou un enfocament integrat de la salut humana, animal i ambiental. Com a eina analítica, l’exposoma permet l’estudi de les exposicions ambientals a què estan sotmesos els diferents components d’un ecosistema —humans, animals, plantes i microorganismes—, amb l'objectiu de determinar com aquestes exposicions afecten la salut global i les dinàmiques ecològiques interrelacionades.
Autoria: TERMCAT
