Una visió històrica de les contribucions dels metges catalans a la medicina

imatge del llibre

Un epònim mèdic (del grec eponymos, que vol dir ‘anomenat per’ o ‘a causa de’) és, segons el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el nom que es dona a una malaltia, símptoma o signe, accident anatòmic, intervenció, etc., que deriva de la persona a la qual s’atribueix el seu descobriment o primera descripció, com és el cas de la síndrome dels Brugada, l’operació de Barraquer o facoèrisi i la gastropèxia de Corachán, entre altres.

Durant més de 20 anys, Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, metges i professors universitaris, han recopilat i publicat més d’un centenar d’epònims mèdics d’origen català a Annals de Medicina, sota la sèrie Eponímia mèdica catalana. Cada article inclou no tan sols l’origen i descripció de l’epònim, sinó també la biografia personal del protagonista i la seva trajectòria laboral i el context del descobriment dins la seva època.

Fins ara aquests articles, publicats en català, han tingut una difusió dins el territori català, però una nova iniciativa de la Fundació Dr. Antoni Esteve permetrà difondre aquests epònims a escala internacional amb la publicació de Catalan physician’s contributions to medicine: a historical view through eponyms, un recull en anglès dels 23 epònims mèdics catalans amb més projecció internacional. A través de la seva lectura es pot conèixer l’origen i història d’epònims com el mètode Trueta, per al tractament de fractures obertes desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial, i el lligament de Gimbernat, que es descriu als llibres d’anatomia. Un dels epònims poc coneguts, però històricament rellevants, són les tècniques i procediments desenvolupats per Frederic Duran i Jordà, conegudes com a mètode Duran, que permetien l’extracció de sang de forma asèptica i conservar-la i mantenir-la biològicament activa per poder administrar-la fins a dues setmanes més tard. Aquest mètode no només va salvar vides durant les guerres de la primera meitat del segle XX, sinó que també va permetre la creació de bancs de sang.

Entre els epònims més destacats s’inclou la síndrome de Brugada, descrita pels tres germans Brugada, una condició genètica que provoca la mort sobtada. Tres generacions de la família Barraquer també van ser l’origen de diversos epònims, coneguts globalment com “les tècniques de Barraquer”, les quals inclouen diverses intervencions oftalmològiques pioneres que van ajudar a recuperar la vista a moltes persones.

El llibre inclou nombroses imatges històriques que permeten mantenir la memòria dels seus protagonistes. Editat en paper i en format electrònic, és un document que permet fer valdre la cultura mèdica catalana i les seves aportacions.

El llibre Catalan physician’s contributions to medicine: a historical view through eponyms es pot descarregar de forma gratuïta a través d’aquest enllaç

Trobareu més informació a: https://diarisanitat.cat/fundacio-dr-antoni-esteve/2021/12/13/els-metges-catalans-i-les-seves-contribucions-a-la-medicina/

 

[Font: Elisabet Serés - Fundació Dr. Antoni Esteve]