Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca basa
ca bassa sin. compl.
cod odzamagu
de Basa
de Abacha sin. compl.
de Abatsa sin. compl.
de Komo sin. compl.
de Rubasa sin. compl.
en Basa
en Bassa sin. compl.
es basa
es bassa sin. compl.
eu basa
eu bassa sin. compl.
fr basa
fr abacha sin. compl.
fr abatsa sin. compl.
fr bassa sin. compl.
fr rubasa sin. compl.
gl basa
gl bassa sin. compl.
it basa
it bassa sin. compl.
nl Basa
nl Abacha sin. compl.
nl Abatsa sin. compl.
nl Bassa sin. compl.
nl Rubasa sin. compl.
pt basa
pt bassa sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengus es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del bridge [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/338>

ca basa, n f
es baza, n f
fr levée, n f
fr pli, n m
en trick, n

<Bridge > Carteig>

Definició

Conjunt de les quatre cartes, una per cada jugador, que es juguen en una volta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca basa, n f
es baza, n f
fr levée, n f
fr pli, n m
en trick, n

<Esport > 22 Esports mentals > 02 Bridge>

Definició

Conjunt de les quatre cartes, una per cada jugador, que es juguen en una volta.

Nota

Segons la diferència de bases aconseguides pel bàndol declarant respecte del contracte, es distingeix entre bases de més i bases de menys.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca base, n f
es basa
en base

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició

Part inferior d'una columna situada entre el fust i el terra o el pedestal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca base, n f
es basa
es base
en base

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Part inferior d'una columna, destacada de la resta de construcció, per on aquesta descansa sobre el seu suport.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca pedestal, n m
ca basament, n m sin. compl.
ca peanya, n f sin. compl.
ca podi, n m sin. compl.
es basa
es base
es peana
es pedestal
en pedestal

<Arqueologia > Treball de laboratori > Escultura>, <Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició

Pilar de poca alçària, amb sòcol i cornisa, que suporta una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarg, n m
ca morruda, n f sin. compl.
ca passard, n m sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca sarcotell, n m sin. compl.
ca sarcotell [petit], n m sin. compl.
ca sard, n m sin. compl.
ca sardanyolet [petit], n m sin. compl.
ca sarguet, n m sin. compl.
ca variada, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca morrúda, n f var. ling.
ca sarc, n m var. ling.
ca sarch, n m var. ling.
ca sargo, n m var. ling.
ca sarguillo, n m var. ling.
ca sart, n m var. ling.
nc Diplodus sargus
nc Diplodus sargus sargus sin. compl.
nc Sargus Rondeleti var. ling.
nc Sargus Rondeletii var. ling.
nc Sargus Rondeletti var. ling.
nc Sargus rondelettii var. ling.
nc Sargus vetula var. ling.
es esparrallo
es sargo
fr sar commun
fr sargue
it zacaro
en basa
en white seabream
de Geissbrassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarg, n m
ca morruda, n f sin. compl.
ca passard, n m sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca sarcotell, n m sin. compl.
ca sarcotell [petit], n m sin. compl.
ca sard, n m sin. compl.
ca sardanyolet [petit], n m sin. compl.
ca sarguet, n m sin. compl.
ca variada, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca morrúda, n f var. ling.
ca sarc, n m var. ling.
ca sarch, n m var. ling.
ca sargo, n m var. ling.
ca sarguillo, n m var. ling.
ca sart, n m var. ling.
nc Diplodus sargus
nc Diplodus sargus sargus sin. compl.
nc Sargus Rondeleti var. ling.
nc Sargus Rondeletii var. ling.
nc Sargus Rondeletti var. ling.
nc Sargus rondelettii var. ling.
nc Sargus vetula var. ling.
es esparrallo
es sargo
fr sar commun
fr sargue
it zacaro
en basa
en white seabream
de Geissbrassen

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "basa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició