Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "empitjorament" dins totes les àrees temàtiques
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI empoderament, empoderar i empoderar-se o bé apoderament, apoderar i apoderar-se?
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Nota
- 1. El cas del castellà és una mica diferent, ja que la forma empoderamiento es documenta en textos antics d'aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català, en què la forma tradicional era únicament apoderament.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de empoderament, empoderar i empoderar-se al Cercaterm i la Neoloteca.
<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca despitonament, n m
- es despitoneamiento
- fr dépitonnage
- en removing pitons
<Escalada esportiva>
Definició
<17 Esports d'hivern>, <18 Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca despitonament, n m
- es despitoneamiento
- fr dépitonnage
- en removing pitons
<Esport > 17 Esports d'hivern>, <Esport > 18 Muntanyisme>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca embotornament, n m
- ca botinflament, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Neteja>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca emmidonament, n m
- es almidonado
<Neteja>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empadronament, n m
- es empadronamiento
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Des del punt de vista dels ajuntaments, és l'acció de crear i gestionar el padró, mentre que des del punt de vista de la ciutadania és la inscripció deguda al padró. En tots dos casos es tracta d'activitats de compliment obligatori. Quan es diu que l'empadronament és general i simultani es fa referència al deure d'omplir els fulls del padró de totes les persones que es trobin en el territori nacional i a la necessitat que les dades del full d'inscripció al padró tinguin la mateixa data.
Quant a l'empadronament com a activitat dels ens locals, els ajuntaments han de gestionar els padrons mitjançant mitjans informàtics. En el cas que manquin aquests mitjans tècnics i econòmics, la gestió és assumida per les diputacions provincials, els cabildos o els consells insulars. Tenen l'obligació de mantenir actualitzats els padrons perquè concordin amb la realitat.
Fins a la Llei 4/1996, de l'Estat, cada cinc anys es procedia a la renovació del padró. Aquest procés implicava diverses fases: a) recollida d'informació i lliurament dels fulls dels padró; b) comprovació dels fulls; c) classificació veïnal o acte de l'alcalde o alcaldessa pel qual es certificava o no el fet de la residència al terme municipal i que s'incorporava al full del padró mitjançant una diligència; d) aprovació inicial del padró; e) exposició al públic de la relació continguda; f) al·legacions i reclamacions de les persones interessades, i g) aprovació final del padró que requereix la remissió a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de l'Estat.
Des de l'entrada en vigor de la Llei 4/1996, la gestió informatitzada permet l'actualització contínua del padró sense necessitat de renovacions. El procediment establert en el Reglament de població i demarcació territorial s'ha d'adequar a les noves bases. Continua vigent l'obligació dels ajuntaments de remetre a l'INE, en la manera que s'estableixi reglamentàriament, les dades que figuren en els padrons respectius, a fi que pugui dur a terme la coordinació dels padrons. L'INE fa les funcions de coordinació i supervisió de la gestió padronal municipal, a fi d'evitar errades i duplicitats en les dades i facilitar que siguin declarades oficials per a elaborar estadístiques nacionals de població a escala nacional. El president de l'INE resol les discrepàncies entre ajuntaments, diputacions provincials, etcètera. La Llei 4/1996 va crear, a més, el Consell d'Empadronament, adscrit al Ministeri d'Economia i Finances (òrgan col·legiat i presidit pel president de l'INE, que institucionalitza la col·laboració entre l'Administració general de l'Estat espanyol i les administracions locals en matèria d'empadronament).
L'actualització del padró es duu a terme amb la gestió d'altes i baixes que mostren les diverses alteracions que es van produint en la població: altes per naixement i canvi de domicili, altes per omissió o perquè no figuren en cap padró, baixes per defunció, etcètera.
Els ciutadans que canvien de domicili tenen l'obligació de comunicar-ho a l'ajuntament corresponent i de donar-se de baixa del padró en el qual eren inscrits anteriorment. En el cas d'espanyols i estrangers no inscrits al padró, però que fa dos anys que resideixen al municipi, l'alcalde en declara d'ofici la residència i ho notifica a les persones interessades. Les persones residents a l'Estat espanyol tenen l'obligació d'empadronar-se, si no la compleixen els poden ser imposades sancions pecuniàries. A més, l'empadronament significa 'l'adquisició de la condició o estatus jurídic de veí (una vegada abolides les distincions anteriors), que comporta l'assumpció de determinats drets i deures: drets polítics (elector i elegible), drets prestacionals (utilització de béns de domini públic, de serveis públics, possibilitat d'exigir l'establiment dels serveis mínims obligatoris) i drets procedimentals (participació en tràmits d'informació pública); i deures representats per prestacions de caràcter personal o econòmic a favor de l'ajuntament.
En definitiva, l'empadronament produeix la vinculació de la ciutadania amb un ens local determinat i també amb una comunitat autònoma determinada, la qual cosa demostra que l'interès transcendeix l'àmbit merament municipal. L'obligació d'empadronament es concreta en l'acció d'emplenar i signar tots els fulls d'inscripció que han estat remesos a domicili. Malgrat que totes les persones que es troben en l'àmbit municipal en qüestió tenen aquest deure, generalment només l'acompleix la persona principal de la família o un substitut seu, amb el nom i cognoms corresponents. Aquestes persones poden inscriure com a residents els membres de llurs famílies que resideixen habitualment al municipi, encara que no hi siguin. Sovint, això provoca la inexactitud de les dades padronals.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca empadronament, n m
- es empadronamiento, n m
- fr recensement, n m
<Dret>
Definició
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca empavonament, n m
- ca pavonament, n m sin. compl.
- es pavonado
- es recocido azul
- fr bleuissage
- en blueing [GB]
- en bluing [US]
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empavonament, n m
- es pavonado, n m
- fr bleuissage, n m
- en blueing, n
- de Brünierung, n f
- de Schwarzoxidation, n f
<Enginyeria>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca empenyorament, n m
- ca pignoració, n f
- es empeño
- es pignoración
<Dret civil > Drets reals>
