Nota

• Àmbit: Espanya
• Des del punt de vista dels ajuntaments, és l'acció de crear i gestionar el padró, mentre que des del punt de vista de la ciutadania és la inscripció deguda al padró. En tots dos casos es tracta d'activitats de compliment obligatori. Quan es diu que l'empadronament és general i simultani es fa referència al deure d'omplir els fulls del padró de totes les persones que es trobin en el territori nacional i a la necessitat que les dades del full d'inscripció al padró tinguin la mateixa data.
  Quant a l'empadronament com a activitat dels ens locals, els ajuntaments han de gestionar els padrons mitjançant mitjans informàtics. En el cas que manquin aquests mitjans tècnics i econòmics, la gestió és assumida per les diputacions provincials, els cabildos o els consells insulars. Tenen l'obligació de mantenir actualitzats els padrons perquè concordin amb la realitat.
  Fins a la Llei 4/1996, de l'Estat, cada cinc anys es procedia a la renovació del padró. Aquest procés implicava diverses fases: a) recollida d'informació i lliurament dels fulls dels padró; b) comprovació dels fulls; c) classificació veïnal o acte de l'alcalde o alcaldessa pel qual es certificava o no el fet de la residència al terme municipal i que s'incorporava al full del padró mitjançant una diligència; d) aprovació inicial del padró; e) exposició al públic de la relació continguda; f) al·legacions i reclamacions de les persones interessades, i g) aprovació final del padró que requereix la remissió a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de l'Estat.
  Des de l'entrada en vigor de la Llei 4/1996, la gestió informatitzada permet l'actualització contínua del padró sense necessitat de renovacions. El procediment establert en el Reglament de població i demarcació territorial s'ha d'adequar a les noves bases. Continua vigent l'obligació dels ajuntaments de remetre a l'INE, en la manera que s'estableixi reglamentàriament, les dades que figuren en els padrons respectius, a fi que pugui dur a terme la coordinació dels padrons. L'INE fa les funcions de coordinació i supervisió de la gestió padronal municipal, a fi d'evitar errades i duplicitats en les dades i facilitar que siguin declarades oficials per a elaborar estadístiques nacionals de població a escala nacional. El president de l'INE resol les discrepàncies entre ajuntaments, diputacions provincials, etcètera. La Llei 4/1996 va crear, a més, el Consell d'Empadronament, adscrit al Ministeri d'Economia i Finances (òrgan col·legiat i presidit pel president de l'INE, que institucionalitza la col·laboració entre l'Administració general de l'Estat espanyol i les administracions locals en matèria d'empadronament).
  L'actualització del padró es duu a terme amb la gestió d'altes i baixes que mostren les diverses alteracions que es van produint en la població: altes per naixement i canvi de domicili, altes per omissió o perquè no figuren en cap padró, baixes per defunció, etcètera.
  Els ciutadans que canvien de domicili tenen l'obligació de comunicar-ho a l'ajuntament corresponent i de donar-se de baixa del padró en el qual eren inscrits anteriorment. En el cas d'espanyols i estrangers no inscrits al padró, però que fa dos anys que resideixen al municipi, l'alcalde en declara d'ofici la residència i ho notifica a les persones interessades. Les persones residents a l'Estat espanyol tenen l'obligació d'empadronar-se, si no la compleixen els poden ser imposades sancions pecuniàries. A més, l'empadronament significa 'l'adquisició de la condició o estatus jurídic de veí (una vegada abolides les distincions anteriors), que comporta l'assumpció de determinats drets i deures: drets polítics (elector i elegible), drets prestacionals (utilització de béns de domini públic, de serveis públics, possibilitat d'exigir l'establiment dels serveis mínims obligatoris) i drets procedimentals (participació en tràmits d'informació pública); i deures representats per prestacions de caràcter personal o econòmic a favor de l'ajuntament.
  En definitiva, l'empadronament produeix la vinculació de la ciutadania amb un ens local determinat i també amb una comunitat autònoma determinada, la qual cosa demostra que l'interès transcendeix l'àmbit merament municipal. L'obligació d'empadronament es concreta en l'acció d'emplenar i signar tots els fulls d'inscripció que han estat remesos a domicili. Malgrat que totes les persones que es troben en l'àmbit municipal en qüestió tenen aquest deure, generalment només l'acompleix la persona principal de la família o un substitut seu, amb el nom i cognoms corresponents. Aquestes persones poden inscriure com a residents els membres de llurs famílies que resideixen habitualment al municipi, encara que no hi siguin. Sovint, això provoca la inexactitud de les dades padronals.