Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  diserígmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definició
Eructació difícil o impossible.

Nota

  • La denominació diserígmia està formada a partir de dis- i del grec erygmós 'eructe'.
  • ca  distàsia, n f
  • ca  disestàsia, n f sin. compl.
  • es  distasia
  • en  dysstasia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Dificultat de manteniment de l'estació bípeda. La forma areflèxica familiar, també anomenada malaltia de Roussy-Lévy, es caracteritza, a més de la distàsia, per trastorns de la marxa i l'abolició dels reflexos tendinosos. És deguda a una degeneració espinocerebel·losa hereditària.
Dificultat per a mantenir la posició erecta. Aquesta és la denominació correcta, bé que habitualment hom diu distàsia. ((disestàsia))

Nota

  • La denominació distàsia està formada a partir de dis- i del grec stásis 'estació bípeda'.
  • ca  disestèsia, n f
  • es  disestesia
  • fr  dysesthésie
  • en  dysesthesia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Trastorn de la sensibilitat en general, especialment de la tàctil; pot ésser una disminució, una exageració o la suscitació, per un estímul normal, d'una sensació anormal, desplaent.
  • ca  disfàgia, n f
  • es  disfagia, n f
  • fr  dysphagie, n f
  • en  dysphagia, n

.FITXA REVISADA, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Dificultat de deglutir causada per lesions en algun punt situat entre la boca i l'estómac, per alteracions neuromusculars o per obstrucció mecànica de l'esòfag.

Nota

  • Hi ha dos tipus de disfàgia: la disfàgia mecànica, produïda per una estenosi de la llum esofàgica i caracteritzada clínicament per la dificultat d'ingerir aliments sòlids, i la disfàgia motora, originada per una incoordinació del mecanisme de deglució i que es manifesta per l'impediment de deglutir líquids i aliments sòlids.

    La denominació disfàgia està formada a partir de dis- i del grec phageîn 'menjar'.
  • ca  disfàgia lusòria, n f
  • ca  disfàgia de Bayford-Autenrieth, n f sin. compl.
  • la  lusus naturae

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Disfàgia infreqüent ocasionada per la compressió d'una artèria subclàvia dreta de localització anòmala, que neix al cantó esquerre de la crossa aòrtica i travessa el mediastí per darrere l'esòfag. Es caracteritza clínicament per una disfàgia i regurgitació alimentària, degudes a la compressió extrínseca vascular congènita, a vegades amb disminució del pols radial dret i trastorns tròfics del braç dret. El diagnòstic s'efectua per la demostració radiològica (trànsit esofàgic) o endoscòpia de la compressió efectuada per l'artèria aberrant. El nom fou donat per Bayford, que la va descriure el 1789.
  • ca  disfàgia lusòria, n f
  • ca  disfàgia de Bayford-Autenrieth, n f sin. compl.
  • la  lusus naturae

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Disfàgia infreqüent ocasionada per la compressió d'una artèria subclàvia dreta de localització anòmala, que neix al cantó esquerre de la crossa aòrtica i travessa el mediastí per darrere l'esòfag. Es caracteritza clínicament per una disfàgia i regurgitació alimentària, degudes a la compressió extrínseca vascular congènita, a vegades amb disminució del pols radial dret i trastorns tròfics del braç dret. El diagnòstic s'efectua per la demostració radiològica (trànsit esofàgic) o endoscòpia de la compressió efectuada per l'artèria aberrant. El nom fou donat per Bayford, que la va descriure el 1789.
  • ca  síndrome de Plummer-Vinson, n f
  • ca  disfàgia sideropènica, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Kelly-Paterson, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Kjellberg-Waldenström, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Paterson, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Paterson-Brown-Kelly, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Paterson-Kelly, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Vinson, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia

Definició
Estenosi esofàgica espàstica de tipus funcional amb disfàgia, glossitis per sideropènia, i disqueratosi amb tendència a la leucoplàsia de la mucosa esofàgica.
  • ca  disfàsia d'emissió, n f

Neurologia

Definició
Equivocacions verbals múltiples observades en l'afàsia de Wernicke.
  • ca  disfèmia, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Quequesa o qualsevol altra alteració de l'emissió de la veu, deguda a psiconeurosis; dona lloc a una alteració en el ritme de pronunciació dels fonemes.
  • ca  disfèmia clònica, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Consisteix en la repetició d'un fonema.