disfèmia tònica
disfèmia tònica
Neurologia, Salut mental
- ca disfèmia tònica, n f
Neurologia, Salut mental
Definició
Blocatge de l'emissió de la veu per hipertonia muscular, amb pronunciació explosiva del fonema blocat.
disfonia
disfonia
Neurologia, Otorrinolaringologia
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- fr dysphonie
- en dysphonia
Neurologia, Otorrinolaringologia
Definició
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals. La disfonia pot ésser fisiològica, com en el cas del canvi de veu del noi en la pubertat, o patològica, en casos d'inflamacions de la laringe o per lesió nerviosa de les cordes vocals.
disfonia displàstica
disfonia displàstica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia displàstica, n f
Otorrinolaringologia
Definició
Ronquera crònica deguda a malformació de la laringe.
disfonia espasmòdica
disfonia espasmòdica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- ca espasme fònic, n m sin. compl.
Otorrinolaringologia
Definició
Consisteix en una contracció espasmòdica dels músculs adductors de la laringe, produïda per l'ús immoderat de la veu (locutors, docents, predicadors, etc).
disfonia espàstica
disfonia espàstica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- ca espasme fònic, n m sin. compl.
Otorrinolaringologia
Definició
Consisteix en una contracció espasmòdica dels músculs adductors de la laringe, produïda per l'ús immoderat de la veu (locutors, docents, predicadors, etc).
disfonia funcional
disfonia funcional
Otorrinolaringologia
- ca disfonia funcional, n f
Otorrinolaringologia
Definició
Disfonia que es produeix per una execució defectuosa de la veu, sense que hi hagi cap alteració orgànica aparent a la laringe.
disfonia puberal
disfonia puberal
Otorrinolaringologia
- ca disfonia puberal, n f
Otorrinolaringologia
Definició
Canvi del to de la veu que es produeix en passar un noi a la pubertat.
disfòria
disfòria
Salut mental, Salut mental > Psiquiatria
- ca disfòria, n f
- es disforia
- fr dysphorie
- en dysphoria
Salut mental, Salut mental > Psiquiatria
Definició
Trastorn de l'humor caracteritzat per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d'insatisfacció d'un mateix. És oposada a l'eufòria.
disfrènia
disfrènia
Pneumologia
- ca disfrènia, n f
Pneumologia
Definició
Dificultat respiratòria per alteració funcional del diafragma.
disfrènia
disfrènia
Neurologia, Salut mental
- ca disfrènia, n f
Neurologia, Salut mental
Definició
Psicosi secundària (funcional) diferent d'una malaltia idiopàtica (orgànica) del cervell.
