Química física (treball)

ca alcà, n m
ca parafina, n f sin. compl.
es alcano, n m
es parafina, n f
en alkane, n
en paraffin, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels hidrocarburs alifàtics saturats de cadena oberta, amb cadenes laterals o sense, de fórmula general C_nH₂n_{+ 2}.

Nota

Els alcans constitueixen la sèrie homòloga més simple, ja que no contenen cap grup funcional.

La fórmula general C_nH₂n_{+ 2} implica que tots els àtoms de carboni presenten hibridació sp³, la qual cosa significa que tant els enllaços carboni-carboni com els enllaços carboni-hidrogen són enllaços σ. Un alcà es considera un hidrocarbur saturat per l'escassa activitat, que és deguda al fet que tots els enllaços són σ i, a més, no estan polaritzats.

Normalment, no reaccionen ni amb àcids, ni amb bases fortes ni amb agents oxidants. Només produeixen aquelles reaccions que comporten la ruptura homolítica d'enllaços carboni-carboni o carboni-hidrogen, a través de la formació de radicals lliures (vegeu la imatge 1).

L'alcà més simple és el metà. Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens (-CH₂-) (vegeu la imatge 2). A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria, com a conseqüència de la ramificació de la cadena de carbonis. El nombre d'isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta. Els de menys de 5 carbonis són gasosos a temperatura ambient. Els següents són líquids, i el primer sòlid, amb una fusió per damunt de 25 ºC, és l'alcà lineal octadecà (C₁₈).

L'estructura espacial dels alcans està determinada per la disposició tetraèdrica dels quatre enllaços simples a l'entorn del carboni. Aquesta disposició és deguda a la hibridació sp³ dels orbitals atòmics (2s¹, 2p_x¹, 2p_y¹ i 2p_z¹) de cadascun dels àtoms que componen la cadena saturada dels alcans (vegeu la imatge 3). En els alcans lineals, els carbonis es troben en forma escalada.

Els alcans són més lleugers que l'aigua i no s'hi dissolen perquè són apolars. Només són solubles en compostos de naturalesa semblant (similia similibus solvuntur).

Les propietats físiques dels alcans amb cadenes ramificades difereixen de les dels alcans de cadena lineal: tant més baix és el punt d'ebullició com més gran és la substitució d'hidrògens per substituents alquil (vegeu la imatge 4.

Sempre han estat considerats compostos poc reactius, però això només és cert en comparació dels reactius clàssics i a temperatura ambient. Ara bé, en presència de llum o de catalitzadors o a temperatures elevades, poden arribar a reaccionar de manera violenta. Així, la seva combustió allibera una gran quantitat d'energia, la qual és molt emprada en la vida quotidiana, en la calefacció i els carburants. La combustió del butà (C₄H₁₀ + 13/2 O₂ → 4 CO₂ + 5 H₂O) té una calor de combustió ∆H° = -634,82 kcal/mol. D'altra banda, la majoria de les nombroses reaccions industrials en què intervenen els alcans tenen la finalitat d'obtenir compostos, majoritàriament hidrocarburs, destinats a la combustió.

Els alcans se separen per destil·lació fraccionada. Actualment, els alcans s'obtenen bàsicament del petroli per destil·lació fraccionada, per bé que el metà és el producte majoritari del gas natural.

La denominació parafina es deu a la seva escassa reactivitat. La denominació parafina prové, per formació culta analògica, del llatí parum ('poc') i affinis ('afí'), per la seva naturalesa poc afí amb altres substàncies i l'escassa reactivitat que presenta.

ca alcadiè, n m
es alcadieno, n m
en alkadiene, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels diens alifàtics.

Nota

Quan els dos enllaços dobles carboni-carboni estan separats per més d'un enllaç senzill carboni-carboni, els alcadiens mostren propietats dels alquens, per exemple el penta-1,4-diè (CH₂=CH−CH₂−CH=CH₂). En canvi, si els dos enllaços dobles estan separats tan sols per un enllaç senzill carboni-carboni, són alcadiens conjugats, per exemple el buta-1,3-diè (CH₂=CH−CH=CH₂).

Vegeu també al·lè.

ca àlcali, n m
es álcali, n m
en alkali, n

Química inorgànica

Definició

Cadascun dels carbonats, òxids i hidròxids d'un metall alcalí.

Nota

Originàriament, els àlcalis només incloïen els carbonats, però el terme es va ampliar per a incloure també els òxids i els hidròxids.

Els àlcalis tenen caràcter bàsic i, en reaccionar amb àcids, formen sals.

ca metall alcalinoterri, n m
ca alcalinoterri, n m sin. compl.
es alcalinotérreo, n m
es metal alcalinotérreo, n m
en alkaline earth, n
en alkaline earth metal, n

Química inorgànica

Definició

Cadascun dels elements del grup 2 de la taula periòdica dels elements.

Nota

Són metalls alcalinoterris el beril·li, el magnesi, el calci, l'estronci, el bari i el radi.

ca alcan-, pfx
es alcan-, pfx
en alkan-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que es fa servir per a indicar determinats derivats d'alcans.

Nota

Per exemple, és el cas de les alcanamines i els corresponents compostos oxigenats (els alcanols, els alcanals, les alcanones i els àcids alcanoics).

ca alcohol, n m
es alcohol, n m
en alcohol, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos orgànics amb el grup hidroxil enllaçat directament al carboni d'una cadena hidrocarbonada mitjançant un enllaç senzill carboni-oxigen, de fórmula general ROH.

Nota

Un alcohol pot ser un alcohol primari, un alcohol secundari o un alcohol terciari segons que el carboni unit al grup hidroxil sigui un carboni primari, un carboni secundari o un carboni terciari, respectivament. També es classifiquen en diols, triols o poliols, segons que la molècula contingui dos, tres o més grups hidroxil.

Les propietats físiques dels alcohols depenen tant del grup alquil (R-) com del grup hidroxil. La influència del grup hidroxil és molt forta quan el número de carbonis del grup alquil és petit (<C₅). A mesura que el número de carbonis augmenta, la influència del grup hidroxil minva. S'observa experimentalment que quan R és molt petit (<C₃), els alcohols són líquids miscibles amb l'aigua en totes proporcions, per bé que la seva solubilitat minva de manera molt acusada a partir de tres carbonis (vegeu la imatge 1).

Els alcohols tenen una olor característica suau i un sabor picant.

Les molècules dels alcohol estan fortament associades a través de ponts d'hidrogen, la qual cosa fa que els seus punts d'ebullició siguin molt més elevats que els dels respectius hidrocarburs alifàtics saturats, dels quals provenen.

Químicament, els alcohols són substàncies reactives de caràcter dèbilment amfòter. L'hidrogen del grup hidroxil té propietats àcides, la qual cosa fa possible l'obtenció dels alcòxids: 2 ROH + 2 Na → 2 RO^- Na⁺ + H₂(g).

Per l'acció de la temperatura, i més fàcilment en presència de catalitzadors, perden aigua i donen olefines. La facilitat de deshidratació creix en passar dels alcohols primaris als terciaris, com a conseqüència que l'intermedi de reacció d'aquesta reacció és un carbocatió certament més estable.

Els alcohols són components presents en la natura, sobretot amb cadena terpenoide i en forma d'èsters presents en nombrosos olis essencials de plantes i flors, i en resines (vegeu la imatge 2). Malgrat tot, l'etanol i alguns dels seus homòlegs superiors es formen en la fermentació dels sucres i nombrosos olis essencials.

Les aplicacions dels alcohols són nombroses i diverses. Es fan servir com a dissolvents, sobretot els homòlegs de pocs carbonis, a causa de la seva solubilitat en aigua i en compostos apolars, amb aplicació directa en nombroses indústries, com ara la perfumeria, la cosmètica, les pintures, els adhesius i la indústria farmacèutica. El seu principal ús és, tanmateix, la síntesi, especialment d'èsters, per a obtenir dissolvents, plastificants, detergents i medicaments, entre altres.

ca alcohol al·lílic, n m
ca 2-propenol, n m sin. compl.
es alcohol alílico, n m
es 2-propenol, n m
en allyl alcohol, n
en 2-propenol, n
for CH₂=CHCH₂OH

Química orgànica

Definició

Alcohol derivat del propè que es presenta com un líquid d'olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pell i té un punt d'ebullició de 97 ºC.

Nota

L'alcohol al·lílic és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics.

L'alcohol al·lílic és un producte intermediari en síntesis orgàniques obtingut a partir del propè, i s'utilitza per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques, entre les quals destaca el glicerol. Els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants.

ca etanol, n m
ca alcohol etílic, n m sin. compl.
es alcohol etílico, n m
es etanol, n m
en ethanol, n
en ethyl alcohol, n
for CH₃CH₂OH

Química orgànica

Definició

Alcohol primari derivat de l'età, que es presenta com un líquid volàtil de sabor picant dolç i té un punt d'inflamació de 12,7 ºC, un punt d'ebullició de 78,3 ºC i un punt de fusió de −117,3 ºC.

Nota

L'etanol té una densitat de 0,816 g/cm³ a 15,56 ºC. Forma un azeòtrop amb l'aigua de concentració màxima del 95,57 %. Es considera alcohol absolut quan es tracta d'etanol pur, del qual s'ha extret tota l'aigua dissolta. És soluble en aigua, metanol, èter, cloroform, acetona i altres dissolvents.

L'obtenció de l'etanol per a fermentar la biomassa és una via actualment en ús i que pot anar en augment, ja que l'etanol obtingut per aquesta via es fa servir sobretot com a combustible. Hi ha altres vies de síntesi, com la hidròlisi enzimàtica de la cel·lulosa i la hidratació catalítica directa de l'etilè, a través del sulfat d'etil com a producte intermediari (vegeu la imatge). Aquesta reacció es produeix en fase gasosa, és molt exotèrmica i té lloc amb un catalitzador d'àcid fosfòric, a 270 ºC i 70 bar, tot i que la conversió és molt baixa i cal fer recircular les primeres matèries no reaccionades.

L'etanol és l'alcohol més important des del punt de vista industrial per la seva capacitat de dissoldre un ampli ventall de substàncies, tant polars com apolars. Té ús com a dissolvent en productes de neteja, resines, olis i greixos, hidrocarburs, etc. Sovint es fa servir com a medi d'extracció, com a additiu per a millorar l'octanatge de les benzines, com a medi de creixement de llevats, com a antisèptic i com a matèria primera d'obtenció de diversos compostos orgànics, entre els quals l'acetaldehid és el més important. També s'utilitza en l'elaboració de begudes alcohòliques i de productes farmacèutics i cosmètics. De l'etanol s'obtenen matèries finals com ara materials polimèrics, colorants, etc. En diversos països s'usa l'etanol com a gasohol, que és un component de les gasolines d'automoció, barrejat amb gasolina. Es fa servir en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes.

En l'ús intern, ja sigui begut o per administració parenteral, l'etanol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central i paralitza les funcions d'autocrítica del còrtex cerebral. L'etanol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa es fa servir, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l'organisme es realitza seguint la via glucolítica.

Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en el tractament de les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts, ja que provoca una acció analgèsica profunda i prolongada.

L'etanol és considerat aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l'individu, expressat en quilograms. Per a quantitats superiors es considera que la persona pateix alcoholisme.

ca hexanol, n m
ca alcohol hexílic, n m sin. compl.
ca hexan-1-ol, n m sin. compl.
ca 1-hexanol, n m sin. compl.
es alcohol hexílico, n m
es hexan-1-ol, n m
es hexanol, n m
es 1-hexanol, n m
en hexan-1-ol, n
en hexanol, n
en 1-hexanol, n
en hexyl alcohol, n
for CH₃(CH₂)₄CH₂OH

Química orgànica

Definició

Alcohol primari derivat de l'hexà que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 157 ºC i un punt de fusió de −45 ºC.

Nota

L'hexan-1-ol té una densitat de 0,815 g/ml. És lleugerament soluble en aigua i soluble en alcohol, èter i altres dissolvents orgànics.

S'obté a partir d'alquens o d'èsters.

Es fa servir com a dissolvent; per a introduir l'hexil en hipnòtics, antisèptics i èsters, i en productes de perfumeria.

És nociu per inhalació, ingestió i contacte.

ca metanol, n m
ca alcohol metílic, n m sin. compl.
es alcohol metílico, n m
es metanol, n m
en methanol, n
en methyl alcohol, n
for CH₃OH

Química orgànica

Definició

Alcohol derivat del metà, que es presenta com un líquid incolor de sabor cremant i inflamable, i té un punt d'ebullició de 64,7 °C i un punt de fusió de −94 °C.

Nota

El metanol és el més senzill dels alcohols. Té una densitat de 0,792 g/cm³. És soluble en aigua, metanol, cloroform, acetona i altres dissolvents.

El metanol és inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte amb la pell.

S'utilitza com a dissolvent i com a combustible i en la fabricació d'anticongelants per a automòbils.

Química física (treball)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota