Torna a la llista de diccionaris en línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  activació, n f
  • es  activación, n f
  • en  activation, n

Química física

Definició
Fenomen mitjançant el qual una espècie adquireix energia per damunt del llindar de reacció.

Nota

  • L'activació és especialment rellevant tant en una reacció endotèrmica com en una reacció unimolecular, atès que tant l'una com l'altra no poden tenir lloc sense activació.

    Són tipus d'activació l'activació per col·lisió, l'activació per absorció de radiació electromagnètica i l'activació química.
  • ca  activació per absorció de radiació electromagnètica, n f
  • es  activación por absorción de radiación electromagnética, n f
  • en  activation by electromagnetic radiation absorption, n

Química física

Definició
Activació en què l'energia prové de l'absorció de radiació electromagnètica.

Nota

  • L'activació per absorció de radiació electromagnètica implica la participació dels estats electrònics excitats de les molècules, i esdevé essencial en el camp de la fotoquímica.

    És un exemple d'activació per absorció de radiació electromagnètica la reacció atmosfèrica O3 + hν → O2 + O, que té lloc per l'absorció de la radiació electromagnètica que prové del Sol.
  • ca  activació per col·lisió, n f
  • es  activación colisional, n f
  • en  collisional activation, n

Química física

Definició
Activació en què l'energia prové de la col·lisió d'una altra molècula o àtom amb l'espècie que cal activar.

Nota

  • L'activació per col·lisió és molt important en les reaccions unimoleculars i en espectrometria de masses.
  • ca  activació química, n f
  • es  activación química, n f
  • en  chemical activation, n

Química física

Definició
Activació en què l'energia prové d'una reacció anterior.

Nota

  • És un exemple d'activació química un procés en el qual una reacció té lloc pel fet que la descomposició prèvia d'un compost ha produït un altre compost en un estat excitat, el qual aporta l'energia d'activació. El fet que determinades reaccions puguin produir compostos en estats excitats és molt important, atès que permeten estudiar processos de fotoquímica sense necessitat que hi intervingui la radiació electromagnètica.
  • ca  activitat, n f
  • ca  activitat relativa, n f sin. compl.
  • es  actividad, n f
  • es  actividad relativa, n f
  • en  activity, n
  • en  relative activity, n
  • sbl  a

Química física

Definició
Variable d'estat intensiva i adimensional associada a la composició d'una substància química tant per a un sistema homogeni com per a qualsevol part homogènia d'un sistema heterogeni que mesura la variació del potencial químic de la substància en qüestió respecte a l'estat estàndard.

Nota

  • Matemàticament, l'activitat s'expressa com µi = $\mu^\circ_i$ + RT lnai, en què ai és l'activitat i µi i $\mu^\circ_i$ són el potencial químic i el potencial químic estàndard de la substància i-èsima, respectivament.

    L'activitat va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1907 i va ser una generalització de la fugacitat (que té unitats de pressió), introduïda per ell mateix, l'any 1901, per a descriure la variació del potencial químic dels gasos reals respecte a la pressió. Ambdues magnituds es defineixen de manera que el potencial químic vingui donat per una expressió semblant a la que es verifica per a un gas ideal: µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln(pi / pº), en què pi representa la pressió parcial de la substància i-èsima i pº és la pressió estàndard que s'introdueix per a adimensionalitzar el valor de la pressió (des de l'any 1982, la IUPAC recomana emprar el valor d'1 bar = 105 Pa, en comptes de l'encara emprat valor d'1 atm).

    L'activitat depèn de la temperatura, de la pressió i de la natura i la composició de cadascuna de les substàncies químiques que es troben en la mateixa fase del sistema.

    Com que l'estat estàndard es defineix com l'estat de comportament ideal en uns valors de pressió i composició iguals a la unitat, s'introdueix el coeficient d'activitat, ɣi, com a mesura de la desviació del valor de la variable de composició escollida respecte del de comportament ideal. Així, es distingeixen diferents casos. Per als gasos, es considera la desviació respecte del comportament del gas ideal: ɣi = fi / pi = (ai pº) / pi, de manera que µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣi pi / pº). Per a mescles (tant sòlides com líquides) i per al dissolvent d'una solució (tant en fase líquida com sòlida), es considera la desviació respecte de la llei de Raoult: ɣi = ai / (xi a), en què a és l'activitat del component pur a les mateixes condicions de pressió i temperatura. A pressions moderades, l'activitat del component pur es pot considerar igual a la unitat, amb la qual cosa µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣi xi). Per als soluts d'una solució, es considera la desviació respecte de la llei de Henry: ɣm,i = (am,i mº) / mi o ɣc,i = (ac,i cº) / ci, depenent de si s'agafa l'escala de molalitats (m) o de concentracions molars (c). Per a descriure la concentració del solut, mº = 1 m (mol/kg) i cº = 1 M (mol/l) són les concentracions unitat en cada escala, respectivament. Aquestes expressions només són vàlides a pressions moderades, amb la qual cosa µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣm,i mi / mº) = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣc,i ci / cº).

    Normalment s'ha d'especificar en quina escala es treballa, ja que els valors dels potencials químics estàndard i dels coeficients d'activitat en depenen, cosa que no passa amb el valor del potencial químic, el qual és independent de l'escala d'activitats. A baixes concentracions ambdues escales donen valors molt semblants.
  • ca  activitat absoluta, n f
  • es  actividad absoluta, n f
  • en  absolute activity, n
  • sbl  λ

Química física

Definició
Activitat que no depèn de cap estat de referència introduït arbitràriament.

Nota

  • Matemàticament, l'activitat absoluta s'expressa com λi = exp (µi / R T), en què µi és el potencial químic, R és la constant dels gasos i T és la temperatura.

    L'activitat absoluta va ser introduïda el 1939 per R. H. Fowler i E. A. Guggenheim de manera anàloga a la definició d'activitat però independent de la definició d'estat estàndard. Amb aquesta definició, l'equilibri de fases, que condueix a la igualtat de potencials químics d'una substància entre dues fases (α i β), es converteix en una igualtat d'activitats absolutes: $\mu^\alpha_i = \mu^\beta_i \Rightarrow \lambda^\alpha_i = \lambda^\beta_i$. Anàlogament, la condició d'equilibri químic condueix a una relació d'activitats absolutes unitat, $\sum\nu_i \mu_i =0 \; \Rightarrow \; \prod \lambda_i^{\nu_i} = 1$, ja que amb aquesta definició no té sentit introduir la constant d'equilibri termodinàmica, relacionada amb l'energia de Gibbs de reacció estàndard.
  • ca  activitat estàndard, n f
  • es  actividad estándar, n f
  • en  standard activity, n

Química física

Definició
Valor de l'activitat d'una substància en l'estat de comportament ideal a pressió estàndard i composició unitat, que només és funció de la temperatura.

Nota

  • La pressió estàndard correspon a $p^\circ$ = 1 bar, mentre que la composició unitat, en les unitats corresponents de composició escollides en la definició d'activitat, és $a^\circ_i (T) = 1$.
  • ca  activitat òptica, n f
  • es  actividad óptica, n f
  • en  optical activity, n

Química física

Definició
Fenomen que consisteix en una rotació del pla de polarització de la llum, associat a substàncies òpticament actives.

Nota

  • L'activitat òptica s'origina en el fet que les ones polaritzades linealment són compostes per dues ones polaritzades circularment en sentits oposats. El desfasament relatiu entre aquestes dues ones defineix el pla específic de polarització.

    Una substància òpticament activa presenta un índex de refracció diferent per a cadascun dels components circulars, la qual cosa es tradueix en una velocitat de propagació d'un dels components circulars més gran que l'altra. El resultat final és que el desfasament relatiu entre els dos components circulars canvia i, per tant, canvia el pla de polarització de la radiació plana resultant. A més, el component lent s'alenteix més com més gran sigui la concentració de l'espècie òpticament activa.

    Es demostra que la condició necessària i suficient perquè una espècie molecular sigui òpticament activa és que presenti isomeria. Existeixen així dos isòmers òptics, que se solen identificar amb les lletres L i D, segons si desvien el pla de polarització a l'esquerra (levogir) o a la dreta (dextrogir), respectivament.

    Una primera classificació sistemàtica dels isòmers òptics va ser proposada per E. Fischer, però no guarda relació amb el sentit de rotació de la llum que indueixen i, per tant, aquesta dada s'ha de determinar empíricament. Actualment, aquesta classificació D/L només es conserva per als hidrats de carboni i els aminoàcids, ja que ha estat desplaçada per la classificació R/S proposada per Cahn-Ingold-Prelog, la qual tampoc no guarda relació amb el sentit de rotació de la llum.

    Vegeu també llum polaritzada, regla de la seqüència i projecció de Fischer.
  • ca  activitat, n f
  • ca  activitat relativa, n f sin. compl.
  • es  actividad, n f
  • es  actividad relativa, n f
  • en  activity, n
  • en  relative activity, n
  • sbl  a

Química física

Definició
Variable d'estat intensiva i adimensional associada a la composició d'una substància química tant per a un sistema homogeni com per a qualsevol part homogènia d'un sistema heterogeni que mesura la variació del potencial químic de la substància en qüestió respecte a l'estat estàndard.

Nota

  • Matemàticament, l'activitat s'expressa com µi = $\mu^\circ_i$ + RT lnai, en què ai és l'activitat i µi i $\mu^\circ_i$ són el potencial químic i el potencial químic estàndard de la substància i-èsima, respectivament.

    L'activitat va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1907 i va ser una generalització de la fugacitat (que té unitats de pressió), introduïda per ell mateix, l'any 1901, per a descriure la variació del potencial químic dels gasos reals respecte a la pressió. Ambdues magnituds es defineixen de manera que el potencial químic vingui donat per una expressió semblant a la que es verifica per a un gas ideal: µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln(pi / pº), en què pi representa la pressió parcial de la substància i-èsima i pº és la pressió estàndard que s'introdueix per a adimensionalitzar el valor de la pressió (des de l'any 1982, la IUPAC recomana emprar el valor d'1 bar = 105 Pa, en comptes de l'encara emprat valor d'1 atm).

    L'activitat depèn de la temperatura, de la pressió i de la natura i la composició de cadascuna de les substàncies químiques que es troben en la mateixa fase del sistema.

    Com que l'estat estàndard es defineix com l'estat de comportament ideal en uns valors de pressió i composició iguals a la unitat, s'introdueix el coeficient d'activitat, ɣi, com a mesura de la desviació del valor de la variable de composició escollida respecte del de comportament ideal. Així, es distingeixen diferents casos. Per als gasos, es considera la desviació respecte del comportament del gas ideal: ɣi = fi / pi = (ai pº) / pi, de manera que µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣi pi / pº). Per a mescles (tant sòlides com líquides) i per al dissolvent d'una solució (tant en fase líquida com sòlida), es considera la desviació respecte de la llei de Raoult: ɣi = ai / (xi a), en què a és l'activitat del component pur a les mateixes condicions de pressió i temperatura. A pressions moderades, l'activitat del component pur es pot considerar igual a la unitat, amb la qual cosa µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣi xi). Per als soluts d'una solució, es considera la desviació respecte de la llei de Henry: ɣm,i = (am,i mº) / mi o ɣc,i = (ac,i cº) / ci, depenent de si s'agafa l'escala de molalitats (m) o de concentracions molars (c). Per a descriure la concentració del solut, mº = 1 m (mol/kg) i cº = 1 M (mol/l) són les concentracions unitat en cada escala, respectivament. Aquestes expressions només són vàlides a pressions moderades, amb la qual cosa µi = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣm,i mi / mº) = $\mu^\circ_i$ + RT ln (ɣc,i ci / cº).

    Normalment s'ha d'especificar en quina escala es treballa, ja que els valors dels potencials químics estàndard i dels coeficients d'activitat en depenen, cosa que no passa amb el valor del potencial químic, el qual és independent de l'escala d'activitats. A baixes concentracions ambdues escales donen valors molt semblants.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  acumulat -ada, adj
  • ca  cumulat -ada, adj sin. compl.
  • es  acumulado -da, adj
  • en  cumulative, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un enllaç doble consecutiu a un altre enllaç doble.

Nota

  • Els enllaços dobles acumulats són considerablement més reactius que els enllaços dobles aïllats.

    Els compostos amb enllaços acumulats s'anomenen cumulens. Els al·lens són els cumulens més simples.