Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
aula integral de suport aula integral de suport

  • ca  aula integral de suport, n f
  • ca  AIS, n f sigla
  • es  aula integral de apoyo, n f
  • es  AIS, n f sigla

Definició
Espai en què docents i professionals de la salut ofereixen atenció educativa i terapèutica de manera temporal, integral i intensiva a alumnes amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals i a trastorns greus de conducta segons un pla de suport individualitzat, amb l'objectiu que assoleixin l'equilibri i el benestar personal i psicològic suficient per a tornar al context escolar ordinari.

Nota

  • 1. A l'aula integral de suport, el personal docent treballa en col·laboració amb l'equip d'assessorament i orientació pedagògica i professionals del centre de salut mental infantil i juvenil de referència.
  • 2. L'aula integral de suport pot dependre d'un centre educatiu ordinari o d'un centre d'educació especial.
  • ca  autocura, n f
  • es  autocuidado, n m
  • es  cuidados personales, n m pl
  • fr  autosoins, n m pl
  • fr  soins auto-administrés, n m pl
  • en  self-administered care, n
  • en  self-care, n

Definició
Conjunt d'accions que, a partir de l'empoderament, duu a terme una persona per a mantenir o incrementar la seva salut mental i física i el seu benestar.

Nota

  • 1. L'autocura en les persones amb un trastorn mental greu o trastorns per ús de substàncies comporta adoptar un estil de vida que contribueixi a consolidar un projecte de vida i frenar l'evolució del trastorn.
  • 2. L'autocura també és important per a les persones que conviuen amb una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies i que, com a cuidadores, en tenen cura.
  • ca  autodeterminació, n f
  • es  autodeterminación, n f
  • fr  autodétermination, n f
  • en  self-determination, n

Definició
Capacitat d'una persona de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions sobre com viure d'acord amb les normes, les preferències i els valors propis.
  • ca  autoestigma, n m
  • es  autoestigma, n m
  • fr  autostigmate, n m
  • fr  stigmate intériorisé, n m
  • en  internalised stigma, n
  • en  self-stigma, n

Definició
Estigma que una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assumeix com a element constituent de la pròpia identitat, que li provoca un sentiment de vergonya, i de vegades, de culpa, i una pèrdua progressiva de l'autoestima.

Nota

  • L'autoestigma pot dificultar el compliment terapèutic, empitjorar el funcionament social i conduir a l'aïllament social. Per tant, constitueix un obstacle per a la recuperació. És especialment prevalent en les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, encara que també pot afectar de manera molt negativa les persones amb un trastorn mental lleu.
autoestigmatització autoestigmatització

  • ca  autoestigmatització, n f
  • es  autoestigmatización, n f
  • fr  autostigmatisation, n f
  • en  self-stigmatization, n

Definició
Procés pel qual es genera l'autoestigma, caracteritzat per la creença, la percepció, la presa de consciència i l'assumpció pròpies de l'estigma.
  • ca  autoestima, n f
  • es  autoestima, n f
  • fr  estime de soi, n f
  • fr  estime de soi-même, n f
  • en  self-esteem, n
  • en  self-worth, n

Definició
Valor que s'atorga una persona, basat en el concepte que té de si mateixa.

Nota

  • L'autoestima, quan és positiva, pot actuar com a factor de protecció; en canvi, quan és negativa, pot suposar un factor de risc.
  • ca  autonomia, n f
  • ca  autonomia personal, n f
  • es  autonomía, n f
  • es  autonomía personal, n f
  • fr  autonomie, n f
  • fr  indépendance, n f
  • en  autonomy, n
  • en  individual autonomy, n
  • en  personal autonomy, n

Definició
Capacitat d'una persona de desenvolupar satisfactòriament les activitats bàsiques de la vida diària per si mateixa o de prendre decisions lliures i responsables sobre els aspectes que afecten la seva vida.

Nota

  • 1. L'autonomia per a la presa de decisions requereix capacitat psíquica, mentre que l'autonomia funcional, per a desenvolupar les activitats de la vida diària, requereix capacitat física i psíquica alhora.
  • 2. El dèficit d'autonomia en persones amb un trastorn mental està relacionat amb situacions puntuals de crisi aguda o, si l'evolució del trastorn és crònica, amb la manca de motivació per a prendre decisions, relacionar-se o executar tasques.
autonomia personal autonomia personal

  • ca  autonomia, n f
  • ca  autonomia personal, n f
  • es  autonomía, n f
  • es  autonomía personal, n f
  • fr  autonomie, n f
  • fr  indépendance, n f
  • en  autonomy, n
  • en  individual autonomy, n
  • en  personal autonomy, n

Definició
Capacitat d'una persona de desenvolupar satisfactòriament les activitats bàsiques de la vida diària per si mateixa o de prendre decisions lliures i responsables sobre els aspectes que afecten la seva vida.

Nota

  • 1. L'autonomia per a la presa de decisions requereix capacitat psíquica, mentre que l'autonomia funcional, per a desenvolupar les activitats de la vida diària, requereix capacitat física i psíquica alhora.
  • 2. El dèficit d'autonomia en persones amb un trastorn mental està relacionat amb situacions puntuals de crisi aguda o, si l'evolució del trastorn és crònica, amb la manca de motivació per a prendre decisions, relacionar-se o executar tasques.
  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • fr  auto-tutelle, n f
  • fr  tutelle autonome, n f
  • en  auto-guardianship, n

Definició
Designació voluntària d'una persona com a tutor o, si escau, de les persones excloses per a aquest càrrec, que una persona amb competència pot fer en previsió d'una modificació de la capacitat.

Nota

  • 1. L'autotutela s'atorga mitjançant un document públic notarial, en què es poden incloure altres disposicions relatives tant a la cura de la persona com a l'administració dels seus béns. També s'hi poden establir òrgans de control o fiscalització de la tutela i definir la manera d'exercir-la.
  • 2. L'autotutela pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
  • ca  any de vida ajustat per discapacitat, n m
  • ca  AVAD, n m sigla
  • es  año de vida ajustado por discapacidad, n m
  • es  AVAD, n m
  • fr  année de vie corrigée de l'incapacité, n f
  • fr  espérance de vie corrigée de l'incapacité, n f
  • fr  AVCI, n f sigla
  • en  disability-adjusted life year, n
  • en  DALY, n sigla

Definició
Unitat de mesura de l'impacte d'una malaltia en funció del temps perdut per mort prematura i la discapacitat que porta associada, segons una escala de valors predefinits, que s'utilitza com a indicador de salut.

Nota

  • 1. Els anys de vida ajustats per discapacitat es calculen sumant els anys potencials de vida perduts i els anys viscuts amb discapacitat.
  • 2. En salut mental, els anys de vida ajustats per discapacitat són significatius, atesa la mortalitat prematura i la discapacitat associades als trastorns mentals i als trastorns per ús de substàncies.
  • 3. Els anys de vida ajustats per discapacitat són un dels indicadors per a avaluar la càrrega de la malaltia, juntament amb els anys de vida ajustats per qualitat i els anys viscuts amb discapacitat. També són una eina de planificació sanitària.