autotutela
autotutela
- ca autotutela, n f
- ca delació voluntària, n f sin. compl.
- es autotutela, n f
- es delación voluntaria, n f
- fr auto-tutelle, n f
- fr tutelle autonome, n f
- en auto-guardianship, n
Definició
Designació voluntària d'una persona com a tutor o, si escau, de les persones excloses per a aquest càrrec, que una persona amb competència pot fer en previsió d'una modificació de la capacitat.
Nota
- 1. L'autotutela s'atorga mitjançant un document públic notarial, en què es poden incloure altres disposicions relatives tant a la cura de la persona com a l'administració dels seus béns. També s'hi poden establir òrgans de control o fiscalització de la tutela i definir la manera d'exercir-la.
- 2. L'autotutela pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
