xarampió
xarampió
- ca xarampió, n m
- ca pallola, n f sin. compl.
- es sarampión, n m
- fr rougeole, n f
- en measles, n
- en morbilli, n
- en rubeola, n
Definició
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que comença amb símptomes catarrals, es manifesta amb l'aparició de petites taques vermelloses i deixa immunitat permanent.
Nota
-
Causada per un mixovirus del gènere Morbillivirus.
Es caracteritza per un període d'incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies, amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació.
Durant el període prodròmic, és patognomònica la presència de les taques de Köplik (taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i les galtes).
L'exantema xarampionós és del tipus maculopapulós, no confluent, de color vermell violat; s'inicia a la cara i s'estén progressivament pel tronc i les extremitats.
Les principals complicacions del xarampió són respiratòries (laringitis estenosant aguda, broncopneumònia), per bé que també se'n poden presentar de digestives i nervioses (encefalitis).
xarampió alemany
xarampió alemany
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
xarampió bord
xarampió bord
- ca rubèola, n f
- ca rosa, n f sin. compl.
- ca rosada, n f sin. compl.
- ca rosèola epidèmica, n f sin. compl.
- ca tercera malaltia, n f sin. compl.
- ca xarampió alemany, n m sin. compl.
- ca xarampió bord, n m sin. compl.
- es alfombrilla, n f
- es rubéola, n f
- fr rubéole, n f
- en German measles, n
- en rubella, n
Definició
Malaltia infecciosa exantemàtica, eruptiva, generalment epidèmica, provocada per un virus del gènere Rubivirus, caracteritzada per un exantema macropapular, febre, adenopaties i, sovint, dolors articulars i febrícula.
Nota
-
La rubèola afectava principalment els infants de 2 a 10 anys, però, actualment, amb la vacunació sistemàtica, afecta més sovint que no pas abans adolescents o adults joves.
En els infants, la rubèola apareix sense símptomes prodròmics i és morbil·liforme o bé escarlatiniforme, acompanyat d'un enantema constituït per petèquies en el paladar tou (taques de Forstheimer) i adenopaties occipitals.
En els adults, comença per un període prodròmic de malestar general, cefalea, febrícula, conjuntivitis i adenopaties, al qual segueixen l'exantema i, sovint, dolors articulars o artritis lleus dels dits, els canells i els turmell.
Durant el primer trimestre de l'embaràs, si la gestant contrau la rubèola pot encomanar-la al fetus i causar-li la síndrome de la rubèola fetal.
La denominació rubèola prové del llatí rubeola, diminutiu de ruber 'roig'.
xoc sèptic
xoc sèptic
- ca xoc sèptic, n m
- es choque séptico, n m
- fr choc septique, n m
- en septic shock, n
Definició
Patologia greu causada per una infecció que s'estén sense control per tot el cos a través del torrent circulatori i provoca un quadre inflamatori de gravetat amb col·lapse cardiocirculatori induït per la presència en sang de toxines especialment virulentes procedents, gairebé sempre, de bacteris gramnegatius.