Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
alta cultura alta cultura

Cultura i identitat > Art i creació

  • ca  alta cultura, n f
  • es  alta cultura, n f
  • en  high culture, n

Cultura i identitat > Art i creació

Definició
Conjunt de les produccions literàries, artístiques o filosòfiques que destaquen per la qualitat, la seriositat dels temes que tracten, l'aguda penetració conceptual i la coherència formal.

Nota

  • El terme alta cultura va ser encunyat pel literat i crític social anglès Arnold Mattheu en la seva obra Culture and Anarchy del 1869, on defineix la cultura com l'esforç desinteressat per arribar a la perfecció.
alta modernitat alta modernitat

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització

  • ca  modernitat tardana, n f
  • ca  alta modernitat, n f sin. compl.
  • ca  modernitat avançada, n f sin. compl.
  • ca  modernitat líquida, n f sin. compl.
  • ca  modernitat reflexiva, n f sin. compl.
  • ca  segona modernitat, n f sin. compl.
  • es  alta modernidad, n f
  • es  modernidad avanzada, n f
  • es  modernidad líquida, n f
  • es  modernidad reflexiva, n f
  • es  modernidad tardía, n f
  • es  segunda modernidad, n f
  • fr  deuxième modernité, n f
  • fr  haute modernité, n f
  • fr  modernité avancée, n f
  • fr  modernité liquide, n f
  • fr  modernité réflexive, n f
  • fr  modernité tardive, n f
  • en  advanced modernity, n
  • en  high modernity, n
  • en  late modernity, n
  • en  liquid modernity, n
  • en  reflexive modernity, n
  • en  second mdernity, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització

Definició
Fase posterior a la modernitat caracteritzada pel desenvolupament de la consciència del risc, la dissolució del poder o la inaprehensibilitat de les categories sociològiques centrals de la modernitat, com ara la tecnologia, la ciutadania o l'individu.

Nota

  • 1. El concepte de modernitat tardana ha estat desenvolupat per diversos sociòlegs i filòsofs, com ara Ulrich Beck, Anthony Giddens, Gilles Lipovetsky, Zygmunt Bauman, Jean-François Lyotard, Jürgen Habermas o Gianni Vattimo.
  • 2. La modernitat tardana és un concepte equiparable, en el camp filosòfic o sociològic, a la postmodernitat o el postmaterialisme.
alta societat alta societat

Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials

  • ca  alta societat, n f
  • es  alta sociedad, n f
  • fr  haute société, n f
  • en  high society, n

Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials

Definició
Grup o conjunt de grups minoritaris d'una societat amb una posició dominant en l'estructura econòmica, política i social que, conscientment o inconscientment, pretenen ser representants d'una civilització o una cultura determinada.

Nota

  • Una persona entra en l'alta societat quan hi és acceptada no tan sols per la seva bona situació econòmica, sinó per l'educació, els gustos i un estil de vida que respon a les normes de capteniment i convivència establertes per aquest grup.
alteritat alteritat

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

  • ca  alteritat, n f
  • es  alteridad, n f
  • en  otherness, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definició
Qualitat de ser altre.

Nota

  • 1. L'alteritat és un concepte filosòfic encunyat pel filòsof francès d'origen lituà Emmanuel Levinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser "jo" per oposició a la resta.
  • 2. Vegeu també identitat.
alternació alternació

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social

  • ca  alternació, n f
  • es  alternación, n f
  • en  alternation, n

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social

Definició
Transformació de la identitat d'un individu que resulta d'adoptar un sistema de significació diferent.

Nota

  • 1. El terme alternació va ser encunyat pel sociòleg i teòleg estatunidenc d'origen austríac Peter Ludwig Berger.
  • 2. L'alternació és freqüent en les societats avançades i plurals en què els individus estan exposats a una àmplia diversitat de sistemes de significació mitjançant les tecnologies de la comunicació o per la mobilitat social i geogràfica.
altruisme altruisme

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials

  • ca  altruisme, n m
  • es  altruismo, n m
  • fr  altruisme, n m
  • en  altruism, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials

Definició
Disposició a pensar i actuar pel bé dels altres.

Nota

  • 1. El terme altruisme va ser encunyat pel filòsof occità Auguste Comte el 1830.
  • 2. L'altruisme s'oposa a l'egoisme.
amistat amistat

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

  • ca  amistat, n f
  • es  amistad, n f
  • fr  amitié, n f
  • en  friendship, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Afecció d'una persona envers una altra que neix d'una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l'amor sexual.

Nota

  • L'amistat entre dues o més persones és el resultat d'una pràctica (acció social) i, en aquest sentit, s'ha de considerar una virtut més que no pas un afecte. Així la defineix Ciceró en el seu llibre clàssic De amicitia.
amor amor

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social

  • ca  amor, n m
  • es  amor, n m
  • fr  amour, n m
  • en  love, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Fama i reconeixement social

Definició
Inclinació o afecció viva envers una persona o una cosa que pot adquirir modulacions múltiples i en què poden intervenir l'afecte, l'atracció, la intimitat o la passió.
amor propi amor propi

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

  • ca  autoestima, n f
  • ca  amor propi, n m sin. compl.
  • es  autoestima, n f
  • fr  estime de soi, n f
  • en  self-esteem, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definició
Concepte que un individu té de si mateix i valor que s'atorga.
amoralisme amoralisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  amoralisme, n m
  • es  amoralismo, n m
  • en  amoralism, n
  • en  ethical nihilism, n
  • en  moral nihilism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Doctrina segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.