Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

manga manga

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

  • ca  manga, n m
  • es  manga, n m
  • fr  manga, n m
  • it  manga, n m
  • en  manga, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition
Còmic del gènere manga.

Note

  • La denominació manga prové del japonès, en què significa, literalment, 'imatge o dibuix còmic' (de man 'caòtic, desordenat, divertit' i ga 'dibuix, imatge').
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

    En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
mangaka mangaka

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

  • ca  mangaka, n m, f
  • es  mangaka, n m, f
  • fr  mangaka, n m, f
  • en  mangaka, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition
Autor de còmics del gènere manga.

Note

  • La denominació mangaka prové del japonès, en què té aquest mateix significat.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

    En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme magaka:

    A la forma mangaka, -ka és un sufix que fa referència a un professional, un expert o un practicant d'un determinat ofici, esport o art. És el mateix sufix, per exemple, de judoka o karateka, que són ja formes catalanes que s'escriuen sense guionet.
mànids mànids

Zoologia > Mamífers

  • ca  mànids, n m pl
  • nc  Manidae

Zoologia > Mamífers

Definition
Família de mamífers de l'ordre dels folidots.
manipura-txakra manipura-txakra

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

  • ca  txakra del plexe solar, n m
  • ca  manipura-txakra, n m sin. compl.
  • ca  tercer txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra del plexo solar, n m
  • es  tercer chakra, n m
  • en  solar plexus chakra, n
  • en  third chakra, n
  • sa  maṇipura-cakra, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

Definition
Txakra situat entre l'estèrnum i l'estómac, a l'altura del llombrígol.

Note

  • 1. El txakra del plexe solar està relacionat amb el pàncrees i el metabolisme, i s'associa, entre altres coses, al poder personal, la voluntat i l'autonomia. Es relaciona amb el foc. S'identifica amb el color groc i se sol representar amb una flor de lotus de color groc amb deu pètals foscos.
  • 2. La denominació sànscrita maipura-cakra està constituïda pels formants mai 'joia', pura 'ciutat' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
maniquí maniquí

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

  • ca  maniquí, n m
  • es  fantoma
  • es  maniquí
  • fr  mannequin
  • it  manichino
  • en  manikin
  • en  phantom
  • de  Phantom

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

Definition
Figura del cos humà o d'una part, de fusta, plàstic, etc., destinada a l'ensenyament mèdic.
mans netes mans netes

Dret internacional

  • ca  mans netes, n f pl
  • es  conducta correcta
  • es  manos limpias
  • en  clean hands

Dret internacional

Definition
Condició exigida a una persona física o jurídica per a l'exercici de la protecció diplomàtica, segons la qual aquesta persona ha de mostrar una conducta que estigui d'acord amb el dret intern de l'estat contra el qual reclama, o d'acord amb el dret internacional.
  • ca  mans-mans, n m
  • es  mano a mano
  • fr  main à main
  • fr  mains à mains
  • it  mano a mano
  • en  hand to hand
  • en  hand-to-hand stand

Arts > Circ

Definition
Figura d'equilibrisme acrobàtic en què l'àgil se sosté fent la vertical recolzant les mans sobre les mans del portador.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
mansònia mansònia

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  mansònia, n f
  • ca  beté, n m sin. compl.
  • es  mansonia, n f
  • fr  bété, n m
  • fr  mansonia, n f
  • en  bété, n
  • en  mansonia, n
  • de  Bété, n
  • de  Mansonia, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
mantega d'il·lipé mantega d'il·lipé

Indústria > Indústria alimentària

  • ca  mantega d'il·lipé, n f
  • es  mantequilla de illipé
  • fr  beurre d'illipé
  • it  burro di illipe
  • en  illipe butter
  • de  Illipe-Butter

Indústria > Indústria alimentària

Definition
Greix que s'extreu dels fruits de l'il·lipé de Borneo i de l'il·lipé de l'Índia, molt utilitzat en la cuina del sud-est asiàtic, en la indústria alimentària i en la fabricació de productes cosmètics, sabó i espelmes.
mantenir pressionat mantenir pressionat

Informàtica

  • ca  fer un toc llarg [sobre/damunt/en/a], v prep
  • ca  mantenir pressionat, v tr
  • es  mantener presionado, v tr
  • es  mantener pulsado, v tr
  • es  presionar, v tr
  • es  pulsar, v tr
  • fr  effectuer un appui long [sur], v prep
  • fr  maintenir une pression longue [sur], v prep
  • en  press, to, v tr

Informàtica

Definition
Pressionar de manera sostinguda una zona de la pantalla amb la punta d'un o més dits.

Note

  • Generalment es fa un toc llarg sobre la pantalla per passar d'un mode a un altre o per visualitzar determinades opcions, i, en el cas de l'accés directe a una aplicació, per canviar-ne la ubicació.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

    ·les denominacions aprovades coincideixen majoritàriament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); només s'ha optat per altres solucions en els casos en què s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pinçar en comptes de reduir, perquè reduir no fa referència a l'acció que es fa amb els dits (to pinch, en anglès), sinó al resultat d'aquesta acció; puntualment, també s'ha fet alguna petita variació respecte de la forma amb més suport per motius estrictament lingüístics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisió;

    ·en tots els casos, les formes aprovades són lingüísticament adequades i descriuen amb transparència els respectius conceptes;

    ·majoritàriament segueixen també el paral·lelisme de la resta de llengües;

    ·atès que els conceptes denominats són força generals i d'àmplia difusió, la sinonímia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en què hi havia clarament dues o més formes possibles i ja amb un cert ús.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovació d'aquestes denominacions i la recomanació que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible també l'ús de formes alternatives no consignades aquí, sobretot tenint en compte el caràcter d'àmplia difusió dels termes, la relació que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el caràcter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme fer un toc llarg:

    La forma fer un toc llarg manté el paral·lelisme amb el terme relacionat fer un toc.