DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (2): MARCATGE I UBICACIÓ
DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (2): MARCATGE I UBICACIÓ
Criteris metodològics > Definició
- ca DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (2): MARCATGE I UBICACIÓ
Criteris metodològics > Definició
Definición
En els casos que es considera convenient incloure el subjecte d'un verb definit en la seva definició (vegeu la fitxa CRITERI Subjecte en definicions verbals: Aparició), convé haver decidit com es marca i en quin punt de la definició se situa si el marcatge escollit es pot prestar a confusions:
- Pel que fa al marcatge del subjecte, hi ha bàsicament dues maneres d'indicar que un element de la definició és el subjecte i, doncs, que no forma part pròpiament de la definició:
(1) Marcatge verbal: Per mitjà d'una perífrasi que singularitza el subjecte respecte a la resta de definició.
Ex. 1: hennir v intr En parlant du cheval, Pousser le cri particulier à son espèce. [Le nouveau Petit Robert]
Ex. 2: relinchar v Referido a un caballo, dar relinchos o emitir su voz característica. [Clave: diccionario de uso del español actual]
(2) Marcatge gràfic: Per mitjà d'elements gràfics que emmarquen el subjecte, siguin específics (parèntesis, parèntesis angulars, claudàtors, etc.) o utilitzats amb altres usos (comes).
Ex. 1: renillar v [El cavall, el mul]1 cridar. [Diccionari descriptiu de la llengua catalana]
Ex. 2: renillar v. intr. El cavall, cridar. [Diccionari de la llengua catalana]
El TERMCAT aplica el marcatge gràfic amb comes, que es pot considerar habitual en lexicografia i terminologia catalanes.
- Pel que fa a la situació del subjecte, afecta sobretot el cas del marcatge gràfic amb comes, ja que els altres tipus de marcatge (verbal i gràfic amb elements específics) no es presten a equívocs. Destaquem les dues possibilitats més utilitzades en el cas d'un marcatge amb comes:
(1) A l'inici de la definició:
Ex.: abonançar v. intr. El temps, esdevenir bo. [Diccionari de la llengua catalana]
(2) A continuació del verb, d'acord amb els criteris següents:
(2.1) Darrere el sintagma verbal compost pel verb i el primer complement obligatori (complement directe, complement indirecte, complement preposicional) o bé compost pel verb i un adverbi que el matisa.
Ex. 1: cedir la traça v intr Apartar-se de la traça [SUBJ + CD], un esquiador de fons, perquè un altre esquiador l'avanci.
Ex.2: desplomar-se v intr pron Aterrar bruscament [V + ADV], una aeronau, com a conseqüència d'una velocitat de descens massa elevada o una velocitat de vol massa baixa.
(2.2) Darrere el verb, en cas d'un sintagma verbal d'una altra mena, d'un primer complement obligatori molt llarg o d'un complement verbal que faci referència al subjecte per mitjà d'un pronom, un díctic, etc.
Ex.: col·lapsar v intr Deformar-se [V], una estructura, fins a un punt crític [CC], de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
Aquesta segona opció, amb els criteris 2.1 i 2.2, és la que segueix el TERMCAT en el seus productes.
- Pel que fa al marcatge del subjecte, hi ha bàsicament dues maneres d'indicar que un element de la definició és el subjecte i, doncs, que no forma part pròpiament de la definició:
(1) Marcatge verbal: Per mitjà d'una perífrasi que singularitza el subjecte respecte a la resta de definició.
Ex. 1: hennir v intr En parlant du cheval, Pousser le cri particulier à son espèce. [Le nouveau Petit Robert]
Ex. 2: relinchar v Referido a un caballo, dar relinchos o emitir su voz característica. [Clave: diccionario de uso del español actual]
(2) Marcatge gràfic: Per mitjà d'elements gràfics que emmarquen el subjecte, siguin específics (parèntesis, parèntesis angulars, claudàtors, etc.) o utilitzats amb altres usos (comes).
Ex. 1: renillar v [El cavall, el mul]1 cridar. [Diccionari descriptiu de la llengua catalana]
Ex. 2: renillar v. intr. El cavall, cridar. [Diccionari de la llengua catalana]
El TERMCAT aplica el marcatge gràfic amb comes, que es pot considerar habitual en lexicografia i terminologia catalanes.
- Pel que fa a la situació del subjecte, afecta sobretot el cas del marcatge gràfic amb comes, ja que els altres tipus de marcatge (verbal i gràfic amb elements específics) no es presten a equívocs. Destaquem les dues possibilitats més utilitzades en el cas d'un marcatge amb comes:
(1) A l'inici de la definició:
Ex.: abonançar v. intr. El temps, esdevenir bo. [Diccionari de la llengua catalana]
(2) A continuació del verb, d'acord amb els criteris següents:
(2.1) Darrere el sintagma verbal compost pel verb i el primer complement obligatori (complement directe, complement indirecte, complement preposicional) o bé compost pel verb i un adverbi que el matisa.
Ex. 1: cedir la traça v intr Apartar-se de la traça [SUBJ + CD], un esquiador de fons, perquè un altre esquiador l'avanci.
Ex.2: desplomar-se v intr pron Aterrar bruscament [V + ADV], una aeronau, com a conseqüència d'una velocitat de descens massa elevada o una velocitat de vol massa baixa.
(2.2) Darrere el verb, en cas d'un sintagma verbal d'una altra mena, d'un primer complement obligatori molt llarg o d'un complement verbal que faci referència al subjecte per mitjà d'un pronom, un díctic, etc.
Ex.: col·lapsar v intr Deformar-se [V], una estructura, fins a un punt crític [CC], de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
Aquesta segona opció, amb els criteris 2.1 i 2.2, és la que segueix el TERMCAT en el seus productes.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (1): APARICIÓ i DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (3): ERRORS FREQÜENTS.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-subjecte.pdf).
DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (3): ERRORS FREQÜENTS
DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (3): ERRORS FREQÜENTS
Criteris metodològics > Definició
- ca DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (3): ERRORS FREQÜENTS
Criteris metodològics > Definició
Definición
Alguns dels errors més o menys freqüents en el marcatge del subjecte del definit en la definició d'un verb són els casos següents:
(1) Mala delimitació del subjecte: El subjecte ha de funcionar com a subjecte tant de la definició com del verb definit.
Ex. 1: descarrilar v intr Sortir, les rodes d'un vehicle, dels carrils de la via per on circula.
--> Sortir, un vehicle, dels carrils de la via per on circula. [Es diu que descarrila un tren, i no que descarrilen les rodes d'un tren; el subjecte, doncs, ha de ser vehicle.]
Ex. 2: oscar-se v intr pron Fer-se una o més osques en el tall d'una eina.
--> Rebre, una eina, una o més osques en el seu tall. [Es diu que s'osca una eina, i no que s'osquen les osques.]
(2) Marcatge inadequat del subjecte: El marcatge del subjecte no es correspon al marcatge que s'ha decidit adoptar (en el cas del TERMCAT, el marcatge entre comes).
Ex.: itinerar v intr Desplaçar-se una exposició d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.
--> Desplaçar-se, una exposició, d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.
(3) Marcatge com a subjectes d'elements que no són subjecte: És un cas típic la definició de noms derivats de verbs. En aquests noms, el subjecte del verb primitiu no funciona com a subjecte sintàctic del nom, ja que, per definició, només els verbs tenen subjecte; per tant, no és correcte mantenir el marcatge del subjecte en el nom.
Ex.: blocatge n m Acció d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix, un receptor,
amb el guant posat entre els genolls.
--> Acció d'un receptor d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix amb el guant posat entre els genolls.
(1) Mala delimitació del subjecte: El subjecte ha de funcionar com a subjecte tant de la definició com del verb definit.
Ex. 1: descarrilar v intr Sortir, les rodes d'un vehicle, dels carrils de la via per on circula.
--> Sortir, un vehicle, dels carrils de la via per on circula. [Es diu que descarrila un tren, i no que descarrilen les rodes d'un tren; el subjecte, doncs, ha de ser vehicle.]
Ex. 2: oscar-se v intr pron Fer-se una o més osques en el tall d'una eina.
--> Rebre, una eina, una o més osques en el seu tall. [Es diu que s'osca una eina, i no que s'osquen les osques.]
(2) Marcatge inadequat del subjecte: El marcatge del subjecte no es correspon al marcatge que s'ha decidit adoptar (en el cas del TERMCAT, el marcatge entre comes).
Ex.: itinerar v intr Desplaçar-se una exposició d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.
--> Desplaçar-se, una exposició, d'un lloc a un altre perquè pugui ser visitada en diferents punts geogràfics.
(3) Marcatge com a subjectes d'elements que no són subjecte: És un cas típic la definició de noms derivats de verbs. En aquests noms, el subjecte del verb primitiu no funciona com a subjecte sintàctic del nom, ja que, per definició, només els verbs tenen subjecte; per tant, no és correcte mantenir el marcatge del subjecte en el nom.
Ex.: blocatge n m Acció d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix, un receptor,
amb el guant posat entre els genolls.
--> Acció d'un receptor d'agafar la pilota procedent d'un llançament baix amb el guant posat entre els genolls.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (1): APARICIÓ i DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (2): MARCATGE I UBICACIÓ.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-subjecte.pdf).
DEFÚSING, DEFUSING, DEBRÍFING O DEBRIEFING?
DEFÚSING, DEFUSING, DEBRÍFING O DEBRIEFING?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca DEFÚSING, DEFUSING, DEBRÍFING O DEBRIEFING?
- es debriefing (debrífing), n m
- es defusing (defúsing), n m
- es desactivación (defúsing), n f
- es desactivación emocional (defúsing), n f
- fr bilan post-traumatique (debrífing), n m
- fr débriefing (debrífing), n m
- fr désamorçage (defúsing), n m
- fr désamorçage du stress (defúsing), n m
- fr séance de verbalisation (debrífing), n f
- it defusing (defúsing), n m
- en critical incident stress debriefing (debrífing), n
- en critical incident stress defusing (defúsing), n
- en debriefing (debrífing), n
- en defusing (defúsing), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definición
Tant defúsing com debrífing (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que designen dos tipus d'intervencions psicoeducatives que es presten en moments diferents i amb formats diferents als professionals que han intervingut en un esdeveniment crític; en canvi, es consideren menys adequades en català les formes *defusing i *debriefing.
- El defúsing (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una intervenció psicoeducativa poc estructurada i de caràcter breu, d'una durada entre vint i seixanta minuts, que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític als professionals, per a ajudar-los a gestionar l'estrès emocional i a tornar a la normalitat.
. Els equivalents castellans són defusing, desactivación i desactivación emocional; els francesos, désamorçage i désamorçage du stress; l'italià, defusing, i els anglesos, critical incident stress defusing i defusing.
- El debrífing (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una intervenció psicoeducativa estructurada i de caràcter relativament breu, d'una durada aproximada de dues hores, que es practica uns dies després de l'esdeveniment crític, de manera col·lectiva, als professionals, per a normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles.
. L'equivalent castellà és debriefing; els francesos, bilan post-traumatique, débriefing i séance de verbalisation, i els anglesos, critical incident stress debriefing i debriefing.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Les formes originals estan justificades semànticament: de + fuse, 'Apaivagar, calmar, relaxar' --> defusing; de + brief', "Elaborar un informe d'una missió o un esdeveniment" --> debriefing.
(2) Tant en català com en les altres llengües romàniques es fan servir les formes angleses, quasi de manera exclusiva.
(3) Divergeixen molt poc de la forma anglesa, tant en la grafia (sobretot defúsing, amb una modificació mínima) com en la pronúncia habitual entre els especialistes catalans (especialment debrífing).
(4) Són termes d'autor, concretament el doctor Jeffrey T. Mitchell, cosa que dificulta la implantació d'alternatives.
. En canvi, *defusing i *debriefing tenen l'inconvenient de la falta d'adaptació a l'ortografia catalana, fet que pot generar dubtes sobre quina ha de ser la pronúncia en català.
- El defúsing (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una intervenció psicoeducativa poc estructurada i de caràcter breu, d'una durada entre vint i seixanta minuts, que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític als professionals, per a ajudar-los a gestionar l'estrès emocional i a tornar a la normalitat.
. Els equivalents castellans són defusing, desactivación i desactivación emocional; els francesos, désamorçage i désamorçage du stress; l'italià, defusing, i els anglesos, critical incident stress defusing i defusing.
- El debrífing (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una intervenció psicoeducativa estructurada i de caràcter relativament breu, d'una durada aproximada de dues hores, que es practica uns dies després de l'esdeveniment crític, de manera col·lectiva, als professionals, per a normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles.
. L'equivalent castellà és debriefing; els francesos, bilan post-traumatique, débriefing i séance de verbalisation, i els anglesos, critical incident stress debriefing i debriefing.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Les formes originals estan justificades semànticament: de + fuse, 'Apaivagar, calmar, relaxar' --> defusing; de + brief', "Elaborar un informe d'una missió o un esdeveniment" --> debriefing.
(2) Tant en català com en les altres llengües romàniques es fan servir les formes angleses, quasi de manera exclusiva.
(3) Divergeixen molt poc de la forma anglesa, tant en la grafia (sobretot defúsing, amb una modificació mínima) com en la pronúncia habitual entre els especialistes catalans (especialment debrífing).
(4) Són termes d'autor, concretament el doctor Jeffrey T. Mitchell, cosa que dificulta la implantació d'alternatives.
. En canvi, *defusing i *debriefing tenen l'inconvenient de la falta d'adaptació a l'ortografia catalana, fet que pot generar dubtes sobre quina ha de ser la pronúncia en català.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de defúsing i debrífing al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què són el defusing i el debriefing? Com s'escriuen en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-son-defusing-i-debriefing-com-sescriuen-catala).
DEIXA O DONACIÓ?
DEIXA O DONACIÓ?
Criteris d'especialitat > Dret
- ca DEIXA O DONACIÓ?
- es donación (donació), n f
- es manda (deixa), n f
- fr donation (donació), n f
Criteris d'especialitat > Dret
Definición
Tant deixa com donació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.
- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.
- Una deixa (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una atribució singular d'un o més drets o coses ordenada en una disposició testamentària pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni; la persona beneficiària ha de fer l'acceptació d'herència perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret de successions.
. L'equivalent castellà és manda.
- Una donació (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un acte de liberalitat pel qual el donant disposa a títol gratuït d'un dret o una cosa a favor d'algú altre, el donatari; el donatari ha d'acceptar la donació perquè el dret o la cosa passin a ser seus. Es tracta d'una forma pròpia del dret d'obligacions i contractes.
. L'equivalent castellà és donación, i el francès, donation.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de deixa i donació al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix una deixa que una donació?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/02/26/es-el-mateix-una-deixa-que-una-donacio/).
DEMANAR HORA, CONCERTAR UNA CITA O DEMANAR CITA PRÈVIA?; CITA PRÈVIA O HORA DEMANADA?
DEMANAR HORA, CONCERTAR UNA CITA O DEMANAR CITA PRÈVIA?; CITA PRÈVIA O HORA DEMANADA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Dret
- ca DEMANAR HORA, CONCERTAR UNA CITA O DEMANAR CITA PRÈVIA?; CITA PRÈVIA O HORA DEMANADA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Dret
Definición
Es considera que les formes més adequades en català són demanar hora o concertar una cita (per a expressar l'acció) i hora demanada (com a nom), tot i que les construccions amb cita prèvia també són admissibles.
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
DENOMINACIÓ (0): CREACIÓ
DENOMINACIÓ (0): CREACIÓ
Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ (0): CREACIÓ
- ex aplegapilotes (EXEMPLE de creació per composició), n m, f
- ex autenticació (EXEMPLE de creació per derivació), n f
- ex concursat | concursada (EXEMPLE de creació per habilitació), n m, f
- ex enllaç (EXEMPLE de creació per especialització), n m
- ex mamografia (EXEMPLE de creació per cultisme), n f
- ex màrqueting (EXEMPLE de creació per manlleu adaptat), n m
- ex monopatí (EXEMPLE de creació per derivació), n m
- ex pagament per visió (EXEMPLE de creació per sintagmació), n m
- ex sostre de vidre (EXEMPLE de creació per metàfora), n m
- ex terra enganxós (EXEMPLE de creació per metàfora), n m
- ex web (EXEMPLE de creació per manlleu adoptat), n m
Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definición
L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes.
Ex.: autenticar ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en el transcurs d'una transacció comercial') --> autenticació ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en el transcurs d'una transacció comercial')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base.
Ex.: mono- ('Un de sol') + patí ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats.
Ex.: aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
(2.1) Cultisme: Consisteix a ajuntar dos o més formants llatins o dos o més formants grecs (o bé, de manera menys recomanable, a barrejar formants grecs i llatins) per a crear una nova paraula.
Ex.: mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia ('Exploració radiològica de la mamella')
(2.2) Manlleu pròpiament dit: Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
- Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
- Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes.
Ex.: autenticar ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en el transcurs d'una transacció comercial') --> autenticació ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en el transcurs d'una transacció comercial')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base.
Ex.: mono- ('Un de sol') + patí ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats.
Ex.: aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
(2.1) Cultisme: Consisteix a ajuntar dos o més formants llatins o dos o més formants grecs (o bé, de manera menys recomanable, a barrejar formants grecs i llatins) per a crear una nova paraula.
Ex.: mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia ('Exploració radiològica de la mamella')
(2.2) Manlleu pròpiament dit: Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
- Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
- Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS; MANLLEUS (5): XENISMES, i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.
- 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
DENOMINACIÓ ACABADA AMB PREPOSICIÓ
DENOMINACIÓ ACABADA AMB PREPOSICIÓ
Criteris metodològics > Denominació
- ca DENOMINACIÓ ACABADA AMB PREPOSICIÓ
- ex a la manera de (EXEMPLE de preposició amb preposició final), prep
- ex accés (EXEMPLE de nom o adjectiu amb preposició final), n m
- ex funcionar [amb] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
- ex permetre l'ús [de] (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
- en dress up, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v intr
- en head [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
- en look after, to (EXEMPLE de verb amb preposició final):, v prep
- en take course [for/to], to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v prep
- en take on, to (EXEMPLE de verb amb preposició final), v tr
Criteris metodològics > Denominació
Definición
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:
- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»
- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.
- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.
- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.
- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»
- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.
- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.
- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.
Nota
- 1. Per a distingir en anglès entre verbs preposicionals i verbs adverbials és útil la consulta de la llista de phrasal verbs del web APAC - Anglès per a catalans, de Lou Hevly (visca.com/apac/pv/phrasal-verbs.html).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions acabades amb preposició, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-acabades-preposicio.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS
- ex àguila marina (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat), n f
- ex cargol de punxes (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb complement del nom), n m
- ex colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb complement variat), n m
- ex escarabat de la patata (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència als costums), n m
- ex escurçó pirinenc (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere), n m
- ex foca (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat basada en nom científic), n f
- ex granota verda (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb base popular), n f
- ex gripau comú (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució), n m
- ex grua damisel·la (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició), n f
- ex mallerenga de Lapònia (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica), n f
- ex mostela (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat patrimonial), n f
- ex rata cellarda (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica), n f
- ex ratapinyada de Natterer (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi), n f
- ex territ becllarg (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia), n m
- ex territ menut sicilià (EXEMPLE de denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu), n m
- ex uacari (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat autòctona), n m
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS i DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (1): DE NOMENCLATURES INTERNACIONALS i DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS
- ex calàpet verd (EXEMPLE de denominació motivada per zona d'origen), n m
- ex coiot (EXEMPLE de denominació motivada per tradició), n m
- ex estruç (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere), n m
- ex gavina riallera (EXEMPLE de denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic), n f
- ex mesquer (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca), n m
- ex morell cap-roig (EXEMPLE de denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família), n m
- ex nero rosat (EXEMPLE de denominació motivada per valor descriptiu), n m
- ex orangutan (EXEMPLE de denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton), n m
- ex quetzal (EXEMPLE de denominació motivada per nom autòcton), n m
- ex rajada estrellada (EXEMPLE de denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües), n f
- ex sarg (EXEMPLE de denominació motivada per etimologia), n m
- ex solraig (EXEMPLE de denominació motivada per extensió geogràfica), n m
- ex somorgallaire alablanc (EXEMPLE de denominació motivada per documentació), n m
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definición
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS i DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (1): DE NOMENCLATURES INTERNACIONALS i DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES
DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES
- ex clamidosaure de King (EXEMPLE de denominació que adapta el nom científic), n m
- ex martinet de nit violaci (EXEMPLE de denominació amb valor descriptiu dels costums), n m
- ex merla ala-roja (EXEMPLE de denominació amb valor descriptiu de la morfologia), n f
- ex rasclet groc (EXEMPLE de denominació que adapta un nom d'una altra llengua), n m
- ex rascló gris americà (EXEMPLE de denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica), n m
- ex talpó arborícola rogenc (EXEMPLE de denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat), n m
- ex txajà (EXEMPLE de denominació que adapta un nom autòcton), n m
- ex voltor reial (EXEMPLE de denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants), n f
Criteris d'especialitat > Zoologia, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definición
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS i DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (1): DE NOMENCLATURES INTERNACIONALS i DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
