Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de criteris terminològics

Presentación
DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents

  • ca  DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (2): FORMES TRADICIONALS
  • ex  agger nasi [la] (EXEMPLE de denominació científica de base llatina), n m
  • ex  angulus ludovici [la] (EXEMPLE de denominació científica de base llatina), n m
  • es  agger nasi (EXEMPLE de denominació científica de base llatina), n m
  • en  agger nasi (EXEMPLE de denominació científica de base llatina), n
  • TA  agger nasi (EXEMPLE de denominació científica de base llatina)
  • TA  angulus sterni (EXEMPLE de denominació científica de base llatina)

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents

Definición
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que una llengua determinada ha fet servir tradicionalment es poden recollir com a pertanyents a aquesta llengua, sense cap indicació ni cap marca tipogràfica especials, en comptes d'atribuir-les al llatí o a una nomenclatura específica.

Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:

(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi

(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DENOMINACIÓ CIENTÍFICA DE BASE LLATINA (1): DE NOMENCLATURES INTERNACIONALS. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (1): GENERALITATS; DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (2): SELECCIÓ DE FORMES PREFERENTS, i DENOMINACIÓ CATALANA D'ANIMALS (3): CREACIÓ DE FORMES.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
DENOMINACIÓ D'OCUPACIONS: NOMBRE DEL COMPLEMENT DENOMINACIÓ D'OCUPACIONS: NOMBRE DEL COMPLEMENT

Criteris d'especialitat > Treball, Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

  • ca  DENOMINACIÓ D'OCUPACIONS: NOMBRE DEL COMPLEMENT
  • ex  actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE de complement que és un nom incomptable), n m, f
  • ex  administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE de complement que és un nom comptable no únic), n m, f
  • ex  assistent de pista (EXEMPLE de complement que és un nom comptable únic), n m, f
  • ex  cap del servei mèdic (EXEMPLE de complement que és un nom comptable únic), n m, f
  • ex  director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE de complement que és un nom incomptable), n m, f
  • ex  dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE de complement que és un nom comptable no únic), n m, f
  • ex  fabricant de matrius (EXEMPLE de complement que és un nom comptable no únic), n m, f
  • ex  [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE de complement que és un cas concret), n m, f

Criteris d'especialitat > Treball, Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

Definición
Quan la denominació d'una ocupació presenta un complement referit als elements sobre els quals actua la persona, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al nombre d'aquest complement:

(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius

(2) Escriure'l en singular en els casos següents:

(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat

(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic

(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]

Nota

  • 1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
    (a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
    únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
    (b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
    (c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
DENOMINACIÓ DE FORMATGES: AMB ORTOGRAFIA ADAPTADA O SENSE ADAPTAR?; AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA? DENOMINACIÓ DE FORMATGES: AMB ORTOGRAFIA ADAPTADA O SENSE ADAPTAR?; AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ DE FORMATGES: AMB ORTOGRAFIA ADAPTADA O SENSE ADAPTAR?; AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?
  • ex  asiago (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n f
  • ex  blarney (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  brie (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  cheshire (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  gloucester (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  idiazabal (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  jarlsberg (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  manxego (EXEMPLE de denominació coincident amb un gentilici), n m
  • ex  monterey (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  parmesà (EXEMPLE de denominació coincident amb un gentilici), n m
  • ex  rocafort (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m
  • ex  saint-paulin (EXEMPLE de denominació coincident amb un topònim), n m

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Sovint els formatges prenen el nom del lloc on són originaris. Quan aquest lloc no és català, es poden plantejar dos grans dubtes a l'hora d'escriure el nom del formatge:
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?

Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:

A. Adaptació de la grafia?

Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.

En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])

B. Majúscula inicial o minúscula?

És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS

Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat, Criteris metodològics > Denominació, Criteris metodològics > Equivalents

  • ca  DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS
  • ex  biopeça (EXEMPLE de nom de marca evitat: Biobrick), n f
  • ex  cartutx d'anestèsia (EXEMPLE de nom de marca evitat: Carpule), n m
  • ex  cel·lo (EXEMPLE de nom de marca adaptat: Cellon), n m
  • ex  cinta adhesiva (EXEMPLE de nom de marca evitat: Cello), n f
  • ex  eruga (EXEMPLE de nom de marca evitat: Ratrac), n f
  • ex  màquina trepitjaneu (EXEMPLE de nom de marca evitat: Ratrac), n f
  • ex  pasta adhesiva (EXEMPLE de nom de marca evitat: Blu Tack), n f

Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat, Criteris metodològics > Denominació, Criteris metodològics > Equivalents

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT recomana els criteris generals següents per al tractament de les denominacions i equivalents procedents de marques comercials:

(1) Sempre que sigui possible, s'han d'evitar les denominacions basades en una marca registrada, ja que la utilització d'una marca concreta com a denominació podria discriminar la resta de marques.
. Per a facilitar la identificació del terme, es pot fer constar en una nota el nom de la marca amb què és més conegut el concepte, amb una fórmula del tipus "L'x / Els x es coneix/en sovint amb la forma y, que és una marca comercial".
Ex.: [català] biopeça, n f | Nota: Les biopeces es coneixen sovint amb la forma Biobrick, que és una marca comercial.
(2) Tot i això, en determinats casos es poden fixar denominacions procedents de marques (per extensió d'ús, documentació abundant, internacionalitat, etc.), seguint els criteris següents:
- S'ha d'escriure la denominació amb minúscula inicial i sense cap símbol de marca registrada (a més d'altres possibles adaptacions), igual com es fa amb qualsevol denominació. El motiu és que un nom de marca no adaptat no tindria un valor genèric, sinó que designaria exclusivament els referents d'aquella marca.
- S'ha de fer constar en una nota l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula del tipus "La denominació x prové de la marca comercial y".
(3) Els equivalents poden ser adaptacions de marques comercials si es documenten així en fonts fiables, seguint els criteris següents:
- S'ha de fer constar en una nota la referència a l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula similar.
Ex.: [anglès] ice machine, n; ice resurfacer, n; zamboni, n | Nota: L'equivalent anglès zamboni prové de la marca comercial Zamboni, deguda al nom de l'inventor de la màquina (Frank J. Zamboni).

Els arguments que avalen aquest tractament són els següents:
a) El marc legal és poc clar: el preàmbul de la Llei de marques diu que la llei "habilita el titular per impedir la reproducció de la seva marca en diccionaris, si això perjudica el seu caràcter distintiu"; en canvi, l'article 35 afirma que "Si la reproducció d'una marca en un diccionari, una enciclopèdia o una obra de consulta similar fa la impressió que constitueix el terme genèric dels béns o serveis per als quals està registrada la marca, l'editor, a petició del titular de la marca, ha de vetllar perquè la seva reproducció vagi acompanyada, com a màxim en l'edició següent de l'obra, de la indicació que diu que es tracta d'una marca registrada".
b) La doctrina establerta pel TERMCAT l'any 1990 (Manlleus i calcs lingüístics en els treballs de terminologia catalana) assenyalava la necessitat d'evitar les denominacions procedents de marques comercials.
c) Les obres lexicogràfiques de diferents llengües en fan un tractament desigual: hi ha adopcions directes del nom comercial, adaptacions amb indicació de procedència (en l'interior de la definició, a l'encapçalament, com a informació etimològica), adaptacions sense indicació de procedència i evitació de la utilització dels noms de marca.
d) En terminografia catalana es documenta el mateix tractament desigual.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ DE MARQUES COMERCIALS (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP, WASSAP O WASAP?, DENOMINACIÓ DE MARQUES COMERCIALS (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAPP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR?, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ? i DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions procedents de marques comercials: Proposta de tractament, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-marques-comercials.pdf).
DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP, WASSAP O WASAP? DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP, WASSAP O WASAP?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP, WASSAP O WASAP?
  • es  wasap (WhatsApp, whatsapp, whatsap), n m
  • es  Whatsapp (WhatsApp, whatsapp, whatsap), n m
  • es  whatsapp·(WhatsApp, whatsapp, whatsap), n m
  • es  guasap (WhatsApp, whatsapp, whatsap), n m sin. compl.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Tant la grafia amb majúscules WhatsApp, com la grafia amb minúscula whatsapp i, fins i tot, la grafia amb minúscula i amb simplificació del grup final whatsap es consideren adequades segons el context; en canvi, no es consideren recomanables les grafies *watsap, *wassap, *wasap o similars.

- La grafia WhatsApp és el nom comercial de l'aplicació i, per tant, com totes les marques, està protegida legalment.
. És la grafia més adequada per a fer referència a l'aplicació en registres formals, sobretot catàlegs i altres usos comercials.

- Les grafies whatsapp i whatsap són adaptacions a l'ús d'aquest nom amb un valor genèric, sovint per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació i no a l'aplicació mateixa. És un fenomen anàleg al d'altres denominacions comercials que s'han integrat en la llengua com a denominacions genèriques (com ara vamba, cel·lo, etc.).
. Són grafies adequades per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, etc., tant la grafia que únicament elimina les majúscules (whatsapp) com la grafia que adapta el grup consonàntic final pp a l'ortografia catalana (whatsap).
Ex.: enviar / escriure / fer un whatsap (o un whatsapp), parlar per whatsap (o per wathsapp)

En canvi, les grafies *watsap, *wassap o *wasap, que correspondrien a adaptacions més profundes de la forma original, no es consideren adequades en cap context, perquè s'allunyen excessivament de la forma original.
. Pel que fa *watsap convé tenir en compte que en català hi ha tendència a mantenir el grup wh, tal com mostra el cas de whisky; pel que fa a *wassap i *wasap tenen l'inconvenient afegit de no ajustar-se ni a la pronúncia anglesa original ni a l'adaptació recomanada per a aquest so en català (on són freqüents les paraules amb un so similar, com ara automatitzar, dits, mots, etc.).

Nota

  • 1. En l'ús per a fer referència als missatges, és freqüent en castellà i francès recórrer a WhatsApp o whatsapp sense flexió de plural encara que el valor sigui plural. (Per exemple, uno de los whatsapp o lire les WhatsApp.)
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR?, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ? I DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAPP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR? DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAPP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAPP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR?
  • es  escribir / enviar un mensaje de WhatsApp (fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp / un whatsapp / un whatsap), v intr
  • es  escribir / enviar un wasap (fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp / un whatsapp / un whatsap), v intr
  • es  wasapear (fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp / un whatsapp / un whatsap), v intr

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Tant les expressions fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp, com fer, escriure o enviar un whatsap (o un whatsapp) poden ser adequades, segons el context; en canvi, les formes verbals *whatsappejar, *whatsapejar i similars no es consideren recomanables fora de contextos molt informals.

- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.

- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.

En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS i DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP O WASSAP?, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ? i DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ? DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Tant la grafia amb majúscules i guionet Wi-Fi com la grafia amb minúscules i sense guionet wifi es consideren adequades, tot i que corresponen a contextos d'ús diferents; igualment, tant el gènere masculí com el gènere femení són possibles, sense relació amb la grafia triada.

- El Wi-Fi o la Wi-Fi és una tecnologia pròpia de les xarxes sense fils que es basa en l'estàndard IEEE 802.11; la grafia amb majúscules inicials i guionet té un valor internacional i és, per tant, la més adequada en l'àmbit especialitzat de les telecomunicacions.
. L'equivalent castellà és Wi-Fi; el francès, Wi-Fi; l'italià, Wi-Fi, i l'anglès, també Wi-Fi.

- El wifi o la wifi fa referència a l'adaptació d'aquesta tecnologia com a sistema de connexió sense fils de diversos dispositius electrònics, tant per a connectar-los entre si com per a connectar-los a internet; és una forma pròpia de la llengua general, que cal considerar incorporada al català.
. Els equivalents castellans són wi fi o wifi; els francesos, wi-fi o wifi; l'italià, wi-fi, i l'anglès, igualment Wi-Fi.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a Wi-Fi, és una abreviació amb valor internacional de la forma anglesa wireless fidelity ('fidelitat sense fils'), utilitzada per la marca comercial Wi-Fi Alliance (que és l'organització sense ànim de lucre que promou aquesta tecnologia).
(2) Pel que fa a wifi, és una adaptació de la forma Wi-Fi, habitual en les abreviacions que passen del llenguatge d'especialitat a la llengua general (ex. SIDA > sida, RADAR > radar, etc.); aquesta adaptació es documenta també en castellà i francès.
(3) Pel que fa al gènere, tant en l'ús especialitzat com en l'ús general hi ha molta vacil·lació, per la inexistència de gènere en l'original anglès i per la inexistència d'una traducció que permeti associar la forma a un nom concret (sistema Wi-Fi, xarxa Wi-Fi, tecnologia Wi-Fi?), tot i que sembla que l'ús tendeix cap al gènere masculí. Aquesta mateixa vacil·lació es dona també en castellà, en francès i en italià (en aquests dos últims casos, amb recomanació de l'autoritat lingüística a favor de la forma masculina).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WASSAP O WASAP?, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER/ESCRIURE/ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER/ESCRIURE/ENVIAR UN WHATSAPP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR? i DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de Wi-Fi i wifi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Hem d'escriure wifi o Wi-Fi?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/hem-descriure-wifi-o-wi-fi).
DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF? DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?

Criteris d'especialitat > Indumentària. Confecció, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (5): TAPABOQUES, BRAGA, CALCES, BUFF® O BUF?
  • es  braga (tapaboques), n f
  • es  bufanda multiuso (tapaboques), n f
  • fr  cache-col (tapaboques), n m
  • fr  cache-cou (tapaboques), n m
  • en  muffler (tapaboques), n

Criteris d'especialitat > Indumentària. Confecció, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definición
Es considera que la forma adequada és tapaboques (nom masculí), i no braga, ni calces, ni Buff®, ni buf.

Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina, que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.

Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (1): GENERALITATS, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (2): WHATSAPP, WHATSAP, WATSAP, WASSAP O WASAP?, DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (3): FER / ESCRIURE / ENVIAR UN MISSATGE DE WHATSAPP, FER / ESCRIURE / ENVIAR UN WHATSAP, WHATSAPPEJAR O WHATSAPEJAR? i DENOMINACIÓ DE MARCA COMERCIAL (4): Wi-Fi O wifi?; MASCULÍ O FEMENÍ?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL) DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL)

Criteris metodològics > Denominació

  • ca  DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL)
  • ex  aconsellador -a (EXEMPLE de forma femenina del grup 1), n m, f
  • ex  audiòleg -òloga (EXEMPLE de forma femenina del grup 2), n m, f
  • ex  cec cega (EXEMPLE de forma femenina del grup 3), adj
  • ex  educatiu -iva (EXEMPLE de forma femenina del grup 2), adj
  • ex  falb -a (EXEMPLE de forma femenina del grup 1), adj
  • ex  guerxo -a (EXEMPLE de forma femenina del grup 1), adj
  • ex  home anunci, dona anunci (EXEMPLE de forma femenina del grup 3), n m, f
  • ex  joni jònia (EXEMPLE de forma femenina del grup 3), n m, f
  • ex  mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE de forma femenina del grup 4), n m, f
  • ex  obstetre -a (EXEMPLE de forma femenina del grup 1), n m, f
  • ex  petri pètria (EXEMPLE de forma femenina del grup 3), adj
  • ex  roig roja (EXEMPLE de forma femenina del grup 3), n m, f

Criteris metodològics > Denominació

Definición
El sistema tradicional en lexicografia i terminologia catalanes per a representar les formes femenines d'adjectius i noms de doble gènere consisteix a reduir-les a l'última lletra o les últimes lletres i a recollir-les a continuació de la forma masculina.

Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:

(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f

(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f

(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f

(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)

A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.

B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora

C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT) i DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT) DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT)

Criteris metodològics > Denominació

  • ca  DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT)
  • ex  cec cega (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
  • ex  consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f
  • ex  educatiu -iva (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
  • ex  falb -a (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
  • ex  guerxo -a (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
  • ex  petri pètria (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
  • ex  pilot (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f
  • ex  professor | professora (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f

Criteris metodològics > Denominació

Definición
En els noms de doble gènere, el gènere és una característica semàntica que oposa masculí i femení, mentre que en els adjectius és una funció gramatical que no afecta el concepte. Aquesta diferència no es recull adequadament en el sistema tradicional de representació de les formes femenines, consistent a reduir la forma femenina a la seva terminació en totes dues categories.

És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.

Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]

A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]

B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL) i DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).