Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

objectificació objectificació

Antropologia > Antropologia social i cultural

  • ca  cosificació, n f
  • ca  objectificació, n f sin. compl.
  • es  cosificación, n f
  • es  objetificación, n f
  • es  objetivación, n f
  • es  reificación, n f
  • fr  chosification, n f
  • fr  objectification, n f
  • fr  objectivation, n f
  • fr  réification, n f
  • it  cosificazione, n f
  • it  oggettificazione, n f
  • it  oggettivazione, n f
  • en  objectification, n
  • de  Objektifizierung, n f
  • de  Objektivierung, n f

Antropologia > Antropologia social i cultural

Definición
Fet de degradar una persona, una classe de persones o un animal a la condició d'objecte.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cosificació

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cosificació i, com a sinònim complementari, objectificació.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades: cosificació és una forma ja recollida al diccionari normatiu amb un significat afí (el verb cosificar és "Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l'estructura de les coses") i objectificació és un derivat de objecte (objecte> objectificar > objectificació). Malgrat que objectificació és probablement un calc de l'anglès, és una denominació també ben formada en català (com cosificació mateix o deïficació i desertificació, entre d'altres), influïda també segurament per l'expressió dona objecte, molt consolidada.

    ·Totes dues tenen ús amb aquest significat específic i es documenten en nombrosos textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües també s'utilitzen les formes anàlogues.

    Formes desestimades

    -objectivació: Malgrat que té un ús important, es considera una forma poc adequada per a designar aquest concepte. Es tracta d'un derivat de objectivar, que significa sobretot 'fer objectiu', en el sentit de 'fer imparcial'. Malgrat que la segona part de la definició de objectivar del diccionari normatiu ("Fer objectiu, fer que (alguna cosa) assumeixi el caràcter d'un objecte") podria donar cabuda a objectivació amb aquest significat, no es considera una forma adient per l'ambigüitat que pot generar.

    -reïficació: Tot i que el diccionari normatiu fa sinònims cosificació i reificació (i, anàlogament, altres diccionaris en altres llengües), sovint reïficació no té el sentit pejoratiu que ha adoptat cosificació.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]
objectificar objectificar

Antropologia > Antropologia social i cultural

  • ca  cosificar, v tr
  • ca  objectificar, v tr sin. compl.
  • es  cosificar, v tr
  • es  objetificar, v tr
  • es  objetivar, v tr
  • es  reificar, v tr
  • fr  chosifier, v tr
  • fr  objectifier, v tr
  • fr  objectiver, v tr
  • fr  réifier, v tr
  • it  cosificare, v tr
  • it  oggettificare, v tr
  • it  oggettivare, v tr
  • en  objectify, v tr
  • de  objektivieren, v tr
  • de  objektivizieren, v tr

Antropologia > Antropologia social i cultural

Definición
Degradar una persona, una classe de persones o un animal a la condició d'objecte.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cosificar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cosificar i, com a sinònim complementari, objectificar.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades: cosificar és una forma ja recollida al diccionari normatiu amb un significat afí ("Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l'estructura de les coses") i objectificar és un derivat de objecte. Malgrat que objectificar és probablement un calc de l'anglès, és una denominació també ben formada en català (com cosificar mateix o deïficar i desertificar, entre d'altres), influïda també segurament per l'expressió dona objecte, molt consolidada.

    ·Totes dues tenen ús amb aquest significat específic i es documenten en nombrosos textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües també s'utilitzen les formes anàlogues.

    Formes desestimades

    -objectivar: Malgrat que té un ús important, es considera una forma poc adequada per a designar aquest concepte. El verb objectivar significa sobretot 'fer objectiu', en el sentit de 'fer imparcial'. Malgrat que la segona part de la definició de objectivar del diccionari normatiu ("Fer objectiu, fer que (alguna cosa) assumeixi el caràcter d'un objecte") podria donar cabuda a aquest significat, no es considera una forma adient per l'ambigüitat que pot generar.

    -reïficar: Tot i que el diccionari normatiu fa sinònims cosificar i reïficar, habitualment reificar no té el sentit pejoratiu que ha adoptat cosificar.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]