Argot culinari i gastronòmic

Llet a la qual s'afegeix una proporció important de sucre fins que adquireix una consistència espessa, com de xarop o mel.

Preparació líquida a base d'ametlles triturades. A l'edat mitjana, era una sopa feta amb ametlles moltes, cebes blanquejades, vi i espècies, que s'escalfaven en aigua fins a l'espesseïment. Aquesta llet, servida calenta, constituïa un entrant o un refresc entre dos plats salats. Més endavant, la llet d'ametlles es va confondre més o menys amb el menjar blanc, postres fredes fetes amb ametlles triturades i sucre, deixatades en calent amb llet i colades per l'estamenya, que es presentava com una gelatina. La preparació, ara menys corrent, es pot realitzar amb ametlles moltes i deixatades, a les quals s'afegeix gelatina, i pot servir de base per a postres fredes.

Llet de la qual s'ha extret el greix, totalment o parcialment.

Llet de la qual s'ha extret el greix, totalment o parcialment.

Llet totalment deshidratada per evaporació en aire calent i reduïda a pols. Es reconstitueix amb l'addició d'aigua.

Llet de la qual s'ha destruït la flora microbiana i patògena mitjançant la calor.

Llet de la qual s'han eliminat tots els gèrmens mitjançat l'escalfor i a la qual posteriorment s'han afegit ferments làctics. S'obté una quallada no dessecada (amb sèrum), com en el cas del iogurt i del quefir, o bé una beguda més o menys gasosa.

Postres de cuina donades a conèixer a Catalunya pels immigrants d'altres regions d'Espanya. Es prepara a base de llet bullida, rovells d'ou, sucre i farina. La recepta presenta diverses variants, tot i que el principi és sempre el mateix.

Llet que es fa espessir mitjançant productes com l'agar-agar, els alginats, les pectines, i que, aromatitzada o no, sol consumir-se com a postres (flam).

Llet amb clares d'ou, batudes o no, sucre i canyella.