Argot culinari i gastronòmic

Personatge bíblic, el 'gran caçador davant de l'etern', al qual es dedicaren diverses preparacions de cuina clàssica amb una mica de caça.

Mot o expressió de creació recent o manllevat recentment a una altra llengua. Un neologisme també es pot crear donant una accepció nova a un mot o a una expressió que ja existia en la llengua.

Peix de color castany fosc, una mica rogenc, esquitxat de taques de tonalitat més clara. De cos gran i comprimit, pot fer en les mars càlides dos metres de llargària i més de 100 kg de pes. A la Mediterrània no sol sobrepassar el metre. Panxut, gras, fofo i rabassut, amb els ulls saltadors i la mirada inexpressiva, el nero es considera un peix blanc, i la seva temporada de pesca és tot l'any. En totes les costes del Mediterrani, coexisteixen diverses espècies que s'assemblen i es confonen amb el nom genèric de nero, especialment, dins la família dels serrans. El nero és un peix de carn molt estimada, consistent i aromàtica, que habita en preferència als fons rocosos de certa profunditat. És una carn molt adient per a la graella i el forn, i es presta admirablement per a arrossos i sopes. La proverbial cuinera Camila Cruañas, de Tossa de Mar, ens va deixar una recepta per a guisar el nero que ha fet història: el cimitomba.

Fruit del nespler, comestible quan és passat o molt madur, després d'haver sofert les primeres gelades i d'haver-se mortificat lentament colgat de palla en unes golfes o un lloc semblant. És piriforme i mesura de 3 a 4 cm de diàmetre. La seva polpa grisenca conté cinc pinyols. Poc energètic, aporta 97 cal per 100 g. Té un gust dolç i acidulat, una mica vinós. Serveix sobretot per a fer compotes.

Fruit del nespler, comestible quan és passat o molt madur, després d'haver sofert les primeres gelades i d'haver-se mortificat lentament colgat de palla en unes golfes o un lloc semblant. És piriforme i mesura de 3 a 4 cm de diàmetre. La seva polpa grisenca conté cinc pinyols. Poc energètic, aporta 97 cal per 100 g. Té un gust dolç i acidulat, una mica vinós. Serveix sobretot per a fer compotes.

Fruit del nesprer del Japó. Té una pell resistent amb borrissol i és d'un color groc pàl·lid o ataronjat. Ferm i fundent, segons les varietats conté un o diversos pinyols. La nespra, generalment importada de Madagascar, surt al mercat entre l'abril i el juny. És poc energètica (38 cal per 100 g), però rica en vitamina A i en calci. Es menja de postres al natural i ben madura. També serveix per a preparar confitures, gelatines, xarops i licors.

Full de pasta fina de farina, amb sucre o sense, i alguna essència, cargolat en forma de canó i torrat al forn. És una menja tradicional a Catalunya i Mallorca, durant les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis.

Corregir l'acidesa natural excessiva dels àcids emprats en l'elaboració de vins, olis, nata, mantega i derivats làctics, etc.

Nitrat de potassi.

Preparació culinària pròpia de l'Empordà, especialment de Palafrugell, elaborada a base de bacallà, peixopalo, les seves tripes, altres ingredients no indispensables, patates, ous durs, i els ocells que donen nom al plat. Finalment es cobreix amb una porció d'allioli. Es difícil trobar una casa de menjar o una fonda que es comprometi a realitzar-lo. Més aviat és un plat d'aficionats, per a una colla d'amics, una xefla gargantuesca.