Argot culinari i gastronòmic

Desdejuni d'un tros de pa i un xerric de vi en llevar-se del llit.

Festa anyal en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist. Aquesta festa d'origen hebreu fou recollida per la religió cristiana i, com el Nadal i altres celebracions, es manté a causa de la pressió de què és objecte per part de la societat de consum. En cuina aquesta festa es caracteritza per nombroses creacions tradicionals, com són els ous presentats de diferents maneres: durs, crus i pintats, en truites, decorats, etc. Però el que és característic de Pasqua són les mones, els pastissos (innombrables de tantes i variades formes en què es presenten), els ous de xocolata decorats, omplerts de llaminadures o buits. El dissabte de Glòria, s'acostumaven a menjar els clàssics panadons amb panses i pinyons, i per la Pasqua Granada, i com a plat fort del dinar, es menjava el xai rostit guarnit amb fruita i patates noves rostides amb el xai.

Acció de servir menjar o beure en el curs d'un àpat.

Plat que forma part dels que se serveixen en un àpat.

Estri de metall o de plàstic dur, proveït d'una maneta giratòria i d'una planxa amb forats per on surt l'ingredient destinat a convertir-se en puré, generalment hortalisses i vegetals.

Fer servir (un estri de neteja) d'una manera superficial.

Fer travessar un espai (a algú), transportar d'un lloc a un altre.

Una cosa, gastar-se sense ser aprofitada.

Perdre la seva frescor, la seva ufana, el seu punt, el peix, la fruita, un aliment, etc.

Cambrer o cambrera especialitzat en servir els vins i els licors als restaurants o hotels on no hi ha sommelier.