Argot culinari i gastronòmic

Preparació cuita, de cuina o de xarcuteria, calenta o freda. Hi ha una gran varietat de patés: de perdiu o perdigot, d'ànec, d'aloses o altres ocells, de becades, de xai, de foie-gras, etc. En principi es distingeix el paté pròpiament dit de la terrina: el paté en crosta, és per definició un farciment embolicat en una pasta, cuit al forn en un motlle de metall formant la crosta. En la terrina, el farciment es cou sense l'embolcall de pasta, en un motlle de fang o de metall, generalment encamisat amb llenques de cansalada primes. Hi ha també el paté pantin (rodanxó) que és una varietat que es fa en crosta, però confeccionat sense motlle i que admet els mateixos farciments i les mateixes preparacions.

Licor propi de Navarra, preparat a base d'aranyons macerats amb aiguardent anisat.

Ocell de la família dels fasiànids, amb el cap, el coll i el pit de color blau, amb un plomall al cap, semidomèstic i ornamental. Molt apreciat per la seva bellesa, durant tota l'edat mitjana, gaudí d'un gran prestigi, però sembla que més per la bellesa del seu plomatge que per la suculència de la seva carn. El paó se servia amb gran solemnitat, rostit i reconstruït per complet, de vegades escopint foc (el bec estava ple de càmfora). S'espellava, s'escorxava, es rostia (amb el cap embolicat amb un drap mullat per protegir el plomall) i llavors es recobria amb la seva pell (amb tota la ploma) i amb les potes daurades. Avui la cuina d'aquest animal ja és historia. Fa segles que no es menja el paó.

Salsa molt antiga que actualment encara es fa servir amb lleugeres modificacions. Era corrent a Roma i en deien piperatum. També va ser molt corrent a l'Europa medieval, i fins avui. Es feia servir tant per a carn com per a peix, i era especialment recomanada per a cérvol, senglar, os, isard i tota bèstia salvatge. És una salsa picant, amb sabor dominant de pebre, espessida amb pa. Porta vinagre i també pot portar mel o sucre.

Salsa en la qual el pebre té un paper més destacat que el de simple condiment. Sol acompanyar les carns marinades i la caça de pèl.

Bolet de capell hemisfèric o convex, de color bru clar o ocre. Cama robusta vermella i groga. No és comestible.

Bolet de capell voluminós, en forma d'embut, blanc, de cama curta i gruixuda i de carn dura. Segons les comarques és força estimat, però cal blanquejar-lo abans de coure'l.

Bolet de barret blanc o lleugerament brunenc, amb la superfície vellutada i el peu dels mateixos colors i la mateixa textura.

Condiment picant obtingut del fruit del pebrer, originari de l'Índia, de l'illa de Java i de les illes de la Sonda. Les seves flors donen uns raïms de baies, en principi verdes, després roges i finalment terroses, que en assecar-se es tornen negroses i arrugades. Sempre és preferible comprar-lo en gra i moldre'l en el moment de servir-se'n.

Fruit del pebrer recollit molt madur i desproveït de la clofolla, menys picant. Convé especialment per a assaonar les salses blanques.