planxa
planxa
- ca planxa, n f
- es placa
- es plancha
- fr plaque
Definició
Utensili de cocció o de preparació ample i pla, més o menys vast i fondo. La planxa de rostir, rectangular, de planxa gruixuda, d'alumini o de coure (aram) estanyat, amb dues nanses, pot ser proveïda d'una reixeta quan la peça de carn o aviram que es rosteix no s'ha de banyar en el seu greix o en el seu suc. Les planxes de pastisseria, de planxa negra, formen part dels accessoris del forn, i serveixen per a ajeure i coure al forn totes les peces de pastisseria que no necessiten motlle.
plat
plat
- ca plat, n m
- es plato
- fr assiette
Definició
Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que s'empra generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona.
plat
plat
- ca plat, n m
Definició
Porció d'aliment que correspon a un plat.
plat
plat
- ca plat, n m
Definició
Menjar servit en un àpat.
plat anglès
plat anglès
- ca plat anglès, n m
- es plato inglés
- fr plat anglais
Definició
Assortit de carns fredes presentat en un plat individual. Es pot compondre de pernil dolç, rosbif, llengua escarlata, galantina, etc. Es guarneix de cogombrets en vinagre, gelatina i se serveix amb mostassa i diversos condiments.
plat autòcton
plat autòcton
- ca plat autòcton, n m
- es plato autóctono
- fr plat autochtone
Definició
Menja originària del lloc on es produeix, en relació amb un país, una zona, etc., i que pot tenir per base els aliments o les plantes indígenes d'aquest territori, o bé la manera i la forma peculiar de preparar-los i cuinar-los.
plat combinat
plat combinat
- ca plat combinat, n m
- es plato combinado
- fr assiette variée
Definició
Plat únic en què es presenten diversos aliments que poden ser estranys entre si, generalment fregits, bullits o crus (mai en salsa ni cuinats). Aquest sistema permet servir amb molta rapidesa, ja que la majoria dels ingredients són precuinats abans. De qualitat ni parlar-ne. Per un costat, es tracta de servir al client amb un mínim de professionalitat; per l'altre, omplir el pap amb pocs diners.
plat de resistència
plat de resistència
- ca plat principal, n m
- ca plat de resistència, n m sin. compl.
- es plato principal
- fr plat de résistance
Definició
Plat consistent de l'àpat, el més ric, el més treballat i fet amb més cura. El més habitual és que sigui una carn, aviram o un peix servits amb una o diverses guarnicions, generalment clàssiques.
plat de respecte
plat de respecte
- ca plat de respecte, n m
- es plato de respeto
- fr plat de respect
Definició
Plat considerat per la seva excel·lència, tant de presentació com d'originalitat, qualitat o prestigi.
plat del dia
plat del dia
- ca plat del dia, n m
- es plato del día
- fr plat du jour
Definició
Plat suggerit pel cap de cuina en funció dels seus proveïments, de l'època de l'any, de la seva elecció i dels seus mitjans. Teòricament es varia cada dia de la setmana.