Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  reunir, v tr
  • es  reunir
  • fr  réunir

Definició
Aplegar parts, fragments, trossos, elements, etc. separats o diferents per a un fi.

Nota

  • Per exemple, una macedònia de fruites o d'hortalisses, una ensalada russa, un farciment, etc.
  • ca  revestir, v tr
  • es  revestir
  • fr  enrober

Definició
Cobrir (alguna cosa) per protegir-la, per realçar-la. S'aplica a mullar en pasta de fregir un article relativament ric en aigua per aïllar-lo durant la cocció en un bany de fritura (calamars a la romana, bunyols d'hortalisses, filets de peix, carxofes, albergínies, etc.), o a recobrir una preparació de salsa (calent-fred, per exemple) o de gelatina. Els confitats també s'han de revestir perfectament de greix perquè es conservin millor. A més, hi ha també els revestiments de pastisseria a base de sucre, en pols o fos, com ara pastissets, dolços, lioneses, etc.
  • ca  revetlla, n f
  • es  verbena
  • fr  fête populaire nocturne

Definició
Festa popular amb ball al carrer, barraques de fira i d'altres jocs que es desenvolupa les nits que precedeixen certes festes. Cada revetlla té els seus menjars i plats tradicionals, de cada comarca, regió o país. Al nostre país s'ha imposat, però, la paraula francesa reveillon (començar una nova vetllada).

Nota

  • 1. Per exemple, la darrera nit de l'any, que també és una revetlla, segurament la més celebrada arreu del món. 2. Vegeu: calendari.
  • ca  revifar, v tr
  • es  reanimar
  • fr  ranimer

Definició
Fer adquirir nova vida, nou vigor, a una cosa decandida, que semblava pròxima a morir, a apagar-se.

Nota

  • Per exemple, revifar el foc, una flama, o revifar l'enciam marcit remullant-lo una estona abans de preparar l'amanida, també revifar una presentació de color, una presentació de gust, etc.
  • ca  revolució gastronòmica, n f

Definició
Canvi brusc, d'ordre econòmic, moral, cultural i altres valors que es produeix a les societats. La primera revolució gastronòmica ja es va produir en la prehistòria quan l'Homo habilis va passar de ser caçador a convertir-se en recol·lector i domesticador. Més tard, els grecs van donar a conèixer l'oli, cosa que també va ser una revolució. L'altra revolució es produí amb els productes vinguts d'Amèrica, que a Europa no es coneixien. La darrera va ser la Nova Cuina i ara patim la dels inventors i famosos que veiem a la TV.

Nota

  • Vegeu: nova cuina
  • ca  riber vermell, n m
  • es  grosellero
  • fr  groseiller

Definició
Riber que es conrea a Europa pels seus fruits disposats en raïms, dels quals s'obtenen melmelades, xarops i compotes.

Nota

  • Als Països Catalans també trobem el riber negre i el riber silvestre, tots dos de tendència més o menys muntanyenca.
  • ca  riesling [de], n m

Definició
Varietat de raïm blanc, de gra petit, molt conreat a la zona del Rin (França-Alemanya), base de les vinyes de les vores del riu, però també en altres zones del món.
  • ca  Ripoll Arbós, Lluís

Definició
Autor de la presentació i el pròleg d'un curiosíssim llibre de cuina bilingüe (català-castellà), d'autor anònim, editat (suposadament) l'any 1830 a Barcelona. L'autor que s'amaga darrere les sigles PMTI considera que escriu i publica "un llibre per als humils", diu textualment, "un llibre per als pobres".
  • ca  risotto, n m

Definició
Preparació d'arròs d'origen italià que, una vegada lligada al foc amb mantega, es guarneix d'hortalisses, bolets, pernil o formatge. Segons l'acompanyament que rep, el risotto es converteix en un plat de nom diferent, com ara amb menuts d'aviram, amb marisc, a la milanesa, etc.
  • ca  Ritz, César

Definició
(1850-1918) Home de negocis suís, d'origen modest, que assolí un gran prestigi en el ram de l'hostaleria. El 1898 fundà l'hotel Ritz de París i, posteriorment, molts d'altres amb el mateix nom a les principals ciutats europees i americanes.