Argot culinari i gastronòmic

Desbastar un element amb l'ajuda d'un ganivet punxegut i ample, per donar-li una forma determinada i regular; els elements tornejats de la mateixa forma couen de manera uniforme. Les patates es tornegen en forma de boletes, en olives o en dents, de diferent mides segons la preparació a què es destinen. Es tornegen també les pastanagues, els naps, la polpa dels cogombres en dents, els barrets dels xampinyons i, fins i tot, algunes fruites i les olives.

Bou no castrat. Mascle adult de la raça bovina, nom que s'aplica indistintament al toro destinat a la reproducció (semental) i al toro destinat a les corregudes de braus (corrides). El toro, des del punt de vista gastronòmic, té poca anomenada, ja que mentre el toro destinat a la reproducció, finalment, és destinat a la indústria conservera per a l'alimentació d'animals domèstics carnívors, l'altre, el que assassinen a les places de braus, solament es prepara en estofats i algun civet. I això sols es dona el dia que hi ha corrida. La resta, tot és congelat.

Llesca gran de pa rodó, dit de pagès, que es torra a la brasa, en una llar de foc, o en algun aparell electrodomèstic. Generalment se serveixen cobertes amb una substància fàcil d'estendre, o bé acompanyada d'alguna preparació: arengada, foie-gras, carn o botifarra a la brasa, truita, etc. La més popular, la més digestiva, millor i més econòmica és, sens dubte, la mil·lenària torrada amb sal i oli. Fregar-la amb un tomàquet madur després de fregar-hi l'all i abans d'untar-la d'oli és opcional, però la converteix en una exquisitat.

Aparell elèctric del qual hi ha multitud de models, semiautomàtics o bé totalment automatitzats, amb rellotges de temps, termòstat, etc. El pa del dia o fresc es torra amb menys facilitat que el pa assentat del dia abans. Aquest últim adquireix també un color més apetitós. El gruix ideal de les llesques se situa entre 10 i 12 mm.

Cremar superficialment una substància orgànica fins a fer-la canviar de color.

Coure un aliment exposant-lo a l'acció directa de la calor, per radiació o per contacte: brases de carbó de llenya, de tòries de llenya, llosa plana o planxa de ferro colat molt calenta, graella, etc. Aquesta tècnica de cocció pren o agafa l'aliment per conservar-ne tot el sabor, ja que no perd els sucs interiors. Per a les carns en particular, provoca una caramel·lització superficial dels pròtids, la crosta, que empresona els sucs nutritius (la carn se sala al final perquè no sagni i tampoc no s'entatxona pel mateix motiu). El temps de cocció variarà segons la naturalesa de la peça, el gruix i el gust de cadascú.

Ametlles, avellanes, pinyons, cigrons torrats, etc., que venen a les parades ambulants.

Acció de torrar, tractar, per mitjà de la calor, en contacte amb l'aire, determinats productes alimentaris (cafè, cacau) per deshidratar-los, desenvolupar-ne determinades qualitats aromàtiques i fer-ne aparèixer el color bru.

Que ha estat torrat amb sucre.

Dolç a base d'ametlles, pinyons, nous, avellanes, tot torrat i mesclat amb sucre o mel, eventualment amb clara d'ou, albúmina o gelatina. Les ametlles poden ésser substituïdes per unes altres fruites seques, foranes o exòtiques, fins i tot per cacauets. Existeixen nombroses varietats, que també porten el mateix nom, a base de coco, ou, massapà, xocolata, etc. També es fan torrons casolans, les fórmules dels quals són semblants a les del torrons industrials, però més simplificades.