Argot culinari i gastronòmic

Fruit d'un arbre tropical, originari d'Amèrica del Sud, avui també cultivat a Catalunya. La seva carn, d'un verd pàl·lid, embolica un gran pinyol rodó i dur, i té una consistència de mantega amb un lleuger sabor d'avellana. L'alvocat està madur quan la pell cedeix a la pressió d'un dit; llavors pot ser conservat a la part baixa del refrigerador. Quan encara està una mica dur, madura en pocs dies embolicat amb paper de diari. És ric en matèries grasses, en vitamina A i en potassi (200 calories per 100 g). Com que s'oxida amb l'aire, no es prepara fins al darrer moment abans de la consumició.

Arbre que produeix glans com a fruit i que té moltes propietats curatives, contingudes en la fusta, l'escorça, les fulles i els glans.

Bolet de 10 cm d'alçada, amb el capell en forma d'embut, de color groc fosc o avellana, amb un peu excèntric o corbat, que es fa sobre troncs com ara d'alzines, roures, etc. Es fa en grups densos, de vegades ramificats. Comestible, és molt apreciat per a guisats de carn, aviram i ocells. Es poden preparar com a guarnició o d'acompanyament, fregits prèviament o cuits al forn. Són de temporada estiu-tardor.

Reunir i barrejar coses semblants o anàlogues, de manera que no es poden distingir les unes de les altres, formant un tot unitari i uniforme.

Hortalisses crues (enciam, api, olives, etc.) que, soles o barrejades amb altres, assaonades amb sal, oli i vinagre, o bé amb alguna salsa com ara salvitxada, romesco, vinagreta, etc., formen el primer plat d'un àpat. Les variacions són infinites, i depenen majorment del mercat. Hi ha tres classes principals d'amanides: l'amanida verda, l'amanida senzilla i l'amanida composta, que nosaltres anomenem catalana. En les amanides la regla d'or és que els ingredients es trobin en perfecte estat de consum, sobretot els crus, i la gran base per jugar, per poder destacar, és l'assaonament, que pot ser infinitament variat. Un gran nombre de cuiners han demostrat el seu talent en el tema de les amanides compostes.

Preparació composta d'elements tallats a dauets o en filets, i generalment lligats amb una mica de salsa si es tracta d'hortalisses, carn, aviram, caça, peix, crustacis i ous. Aquesta amanida és a la cuina la precursora de l'ensalada russa. Per regla general, es compon d'una o de diverses carns cuites, refredades, tallades a dauets, barrejades amb ceba picada i assaonada amb oli, vinagre, sal, pebre i julivert. Són moltes les variacions que es poden fer, afegint-hi ous durs, pebrot escalivat, tomàquet cru, etc., sempre segons la inventiva de cadascú.

Substància alimentària utilitzada per a realçar el sabor natural dels aliments i dels plats cuinats, per a estimular l'apetit, afavorir la digestió i conservar certs productes. Terme genèric molt vast que inclou espècies, plantes aromàtiques, salses, fruites i diverses composicions més o menys cuinades. L'assaonament és una substància afegida a una preparació durant el temps que s'elabora, mentre que el condiment elegit, en funció de l'harmonia gustativa que crea, és un producte d'acompanyament o un ingredient, o bé un agent de conservació. La major part dels condiments són d'origen vegetal i s'utilitzen de les formes més diverses, sigui en estat brut, sigui després d'una elaboració. El seu ús varia d'un país a l'altre, d'acord amb els costums alimentaris de cada indret. Finalment, es poden incloure entre els condiments, els colorants naturals, les essències i extractes, els vins, els alcohols, algunes flors i també el formatge.

Acció i efecte d'amanir menjars; manera d'amanir-los.

Posar oli, vinagre, sal, etc., (a certes viandes).

Embeure certs pastissos amb xarop, licor o alcohol.