Argot culinari i gastronòmic

Licor aperitiu de recepta casolana.

Fruit de l'ametller i especialment la seva llavor comestible. Originària de l'Àsia, l'ametlla fou molt utilitzada a l'edat mitjana per a preparar sopes i dolços casolans (especialment el menjar blanc). Mallorca n'és la principal regió productora, no sols dels Països Catalans, sinó de tot l'Estat, amb un 10% del total. Rica en calories (640 cal per 100 g), en vitamines, en greixos i en sucres. Les ametlles amargues seques s'utilitzen en pastisseria en petites quantitats per raó de la seva aroma. En cuina, les ametlles dolces acompanyen peixos (especialment els de riu, com ara les truites) i carns, i formen part del romesco, així com de la famosa picada catalana que millora i reforça la majoria de plats cuinats. Les ametlles són també la base del massapà i del torró, així com de l'ametllat.

Pastisset fet d'ametlles barrejades amb clares d'ou, mel o sucre i, de vegades, també amb farina.

Que té la forma semblant a una ametlla.

Persona que rep uns invitats i els asseu a menjar a la seva taula. No n'hi ha prou de donar menjar; cal tenir tacte, generositat, organització i un bon cuiner o cuinera.

Element bàsic de les proteïnes. Es coneixen una vintena d'aminoàcids naturals. D'acord amb les seves necessitats, l'organisme humà és capaç de sintetitzar la major part dels aminoàcids, exceptuant-ne vuit, que li són indispensables i que han de ser proporcionats per l'alimentació. La carència de només un d'aquests vuit elements impedeix que l'organisme utilitzi els elements proteics que hi haurien d'estar associats. El valor biològic de les proteïnes és més elevat en les d'origen animal. En els ous, la distribució és ideal, mentre que algunes farines han de ser enriquides amb lisina, un dels vuit aminoàcids indispensables.

Fer tornar molla o blana una menja, estovar-la, debilitar-la, allargant-ne la cocció, marinant-la, colpejant-la o, simplement, remullant-la.

Peix que podria definir-se com una falsa sardina, per l'aspecte gairebé idèntic d'ambdues espècies. És un peix blau relativament abundant en el nostre litoral. S'utilitza amb freqüència en llaunes de conserva com a succedani de l'autèntica sardina, a despit de la seva qualitat inferior. Culinàriament, pot rebre els mateixos tractaments que la sardina, però la seva carn és una mica més basta, fins i tot insípida, i no garanteix el mateix paladar.

Líquid que cap en una ampolla: una ampolla de vi, de xampany, de licor, etc. La mesura de capacitat per als vins de taula sol ser de 75 centilitres.

Vas de cristall, vidre, fang cuit, plàstic, etc., amb el coll estret, que serveix per a contenir líquids.