chaource [fr]
chaource [fr]
Formatges del món
- ca chaource [fr], n m
- es chaource, n m
- fr chaource, n m
- en chaource, n
- en chaource cheese, n
- de Chaource, n m
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta tova i amb la pell florida.
Nota
- El chaource és originari de la vila de Chaource, a la regió francesa de Xampanya.
cheddar [en]
cheddar [en]
Formatges del món
- ca cheddar [en], n m
- es cheddar, n m
- es queso cheddar, n m
- fr cheddar, n m
- en Cheddar, n
- en Cheddar cheese, n
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de color groc daurat, textura compacta i flexible i gust canviant, que va des d'un dolç suau quan és jove a un fort picant quan és madur.
Nota
- El cheddar és originari de la vila de Cheddar, al sud-oest d'Anglaterra.
cheshire [en]
cheshire [en]
Formatges del món
- ca cheshire [en], n m
- ca chester [en], n m
- es cheshire, n m
- es chéster, n m
- fr chester, n m
- en Cheshire, n
- en Chester, n
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i gust lleugerament salat, presentat generalment amb forma de barra, originari de la ciutat anglesa de Chester, capital del comtat de Cheshire.
chester [en]
chester [en]
Formatges del món
- ca cheshire [en], n m
- ca chester [en], n m
- es cheshire, n m
- es chéster, n m
- fr chester, n m
- en Cheshire, n
- en Chester, n
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i gust lleugerament salat, presentat generalment amb forma de barra, originari de la ciutat anglesa de Chester, capital del comtat de Cheshire.
coagulació
coagulació
Procés d'elaboració del formatge
- ca coagulació, n f
- es coagulación, n f
- es cuajado, n m
- fr coagulation, n f
- en coagulation, n
Procés d'elaboració del formatge
Definició
Procés de transformar la llet en un gel per mitjà d'enzims, amb un quall, o per acidificació, amb bacteris làctics, depenent del formatge que es vulgui elaborar.
Nota
- La coagulació de la llet també es produeix en altres elaboracions làctiques que no són formatges, com en el cas del recuit o el iogurt.
coagulant
coagulant
Procés d'elaboració del formatge
- ca quall, n m
- ca coagulant, n m sin. compl.
- es coagulante, n m
- es cuajo, n m
- fr coagulant, n m
- fr présure, n f
- en coagulant, n
- en rennet, n
Procés d'elaboració del formatge
Definició
Extracte que provoca la coagulació de la llet.
Nota
- El quall pot ser d'origen animal o vegetal.
colada
colada
Formatges del món > Formatges dels Països Catalans
- ca recuit, n m
- ca colada, n f sin. compl.
- ca quallada, n f sin. compl.
Formatges del món > Formatges dels Països Catalans
Definició
Formatge fresc, fet amb llet pasteuritzada d'ovella o de cabra quallada amb herbacol, dens, ple, gras al paladar, que es desfà a la boca, amb tocs fumats i recremats.
Nota
- 1. Modernament, es fa servir llet de vaca, menys densa i menys grassa que la d'ovella, i quall animal, de manera que el resultat és menys gustós.
- 2. S'elabora recuit des de l'Empordà fins a la Garrotxa i cap a les Guilleries; quallada, al Pallars, i colada, als Ports.
colby
colby
Formatges del món
- ca colby, n m
- es colby, n m
- fr colby, n m
- en Colby, n
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta cremosa i gust suau i lleugerament dolç, originari de la ciutat nord-americana de Colby.
comté
comté
Formatges del món
- ca comté, n m
- es comté, n m
- fr comté, n m
- en Comté, n
Formatges del món
Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada cuita, de color groc pàl·lid, de textura dura i flexible, de gust suau i una mica dolç, originari de la regió francesa del Franc-Comtat.
Nota
- El comté es presenta en grans rodes de 65 cm de diàmetre mitjà i un pes mitjà de 40 kg.
cotna
cotna
Components del formatge
- ca crosta, n f
- ca cotna, n f sin. compl.
- ca escorça, n f sin. compl.
- ca pell, n f sin. compl.
- es corteza, n f
- fr croûte, n f
- en rind, n
Components del formatge
Definició
Part externa del formatge, que pot presentar fongs, llevats, cera o altres revestiments alimentaris i que té la funció de permetre'n la maduració, protegir-lo o definir-ne característiques exteriors.
Nota
- 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
- 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.
