Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

just a diner just a diner

Economia > Finances > Mercats financers

  • ca  just a diner, adj
  • es  a dinero
  • es  at the money
  • es  en dinero
  • es  en el dinero
  • fr  à la monnaie
  • fr  à parité
  • fr  au cours
  • en  at the money
  • de  am Geld

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Dit del producte derivat que no té valor intrínsec per al comprador perquè el preu d'exercici coincideix amb el preu de mercat de l'actiu subjacent.
justícia reparadora justícia reparadora

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f
  • fr  justice réparatrice, n f
  • fr  justice restauratrice, n f
  • it  giustizia riparativa, n f
  • en  restorative justice, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

Nota

  • 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.
  • 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
justícia restaurativa justícia restaurativa

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f
  • fr  justice réparatrice, n f
  • fr  justice restauratrice, n f
  • it  giustizia riparativa, n f
  • en  restorative justice, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

Nota

  • 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.
  • 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
justificacionisme justificacionisme

Filosofia

  • ca  justificacionisme, n m
  • es  justificacionismo
  • fr  justificationisme
  • en  justificationalism
  • en  justificationism

Filosofia

Definició
Tendència que exclou l'estudi de tot context diferent de la justificació o validació dels enunciats científics, perquè considera que el context mai no pot explicar una teoria científica.
jutge de foto d'arribada | jutge de foto d'arribada, jutgessa de foto d'arribada jutge de foto d'arribada | jutge de foto d'arribada, jutgessa de foto d'arribada

Esport

  • ca  jutge de foto d'arribada | jutge de foto d'arribada, jutgessa de foto d'arribada, n m, f
  • es  juez de photo-finish
  • fr  juge de photo d'arrivée
  • en  photo-finish judge

Esport

Definició
Jutge responsable del funcionament de l'aparell de cronometratge electrònic i de determinar, juntament amb dos adjunts, la classificació dels competidors i els temps respectius.
jutge de gol | jutge de gol, jutgessa de gol jutge de gol | jutge de gol, jutgessa de gol

Esport > Esports eqüestres > Polo

  • ca  jutge de gol | jutge de gol, jutgessa de gol, n m, f
  • es  banderillero
  • fr  juge de but
  • en  flagman
  • en  goal judge

Esport > Esports eqüestres > Polo

Definició
Cadascun dels dos jutges situats darrere de les porteries, fora del camp de joc, que s'encarreguen de controlar i d'assenyalar els gols per mitjà d'una bandera.
jutge de línia | jutge de línia, jutgessa de línia jutge de línia | jutge de línia, jutgessa de línia

Esport > Esports de pilota > Futbol

  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • ca  jutge de línia | jutge de línia, jutgessa de línia, n m, f sin. compl.
  • ca  linier, n m, f sin. compl.
  • es  árbitro asistente
  • es  juez de banda
  • es  juez de línea
  • es  linier
  • fr  arbitre assistant
  • fr  juge de ligne
  • fr  juge de touche
  • en  assistant referee
  • en  linesman, n m
  • en  lineswoman, n f

Esport > Esports de pilota > Futbol

Definició
Cadascun dels dos membres de l'equip arbitral que, situats a les bandes del terreny de joc, assisteixen l'àrbitre principal en la conducció d'un partit, especialment assenyalant els fores de joc, indicant a quin equip correspon fer un servei o comunicant-li la intenció d'un equip de fer una substitució.
jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida

Esport

  • ca  jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida, n m, f
  • es  juez de salida
  • fr  juge au départ
  • fr  juge de départ
  • en  start judge
  • en  start referee

Esport

Definició
Jutge que vigila que els corredors observin les regles establertes per a la sortida durant els entrenaments i la competició.

Nota

  • En l'especialitat de salts de trampolí jutge -essa de sortida i estàrter són sinònims.
jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida

Esport

  • ca  jutge de sortida | jutge de sortida, jutgessa de sortida, n m, f
  • es  juez de salida
  • fr  starter
  • en  starter

Esport

Definició
Jutge encarregat de donar el senyal de sortida en una cursa.
jutge de toc | jutge de toc, jutgessa de toc jutge de toc | jutge de toc, jutgessa de toc

Esport > Esports de pilota > Rugbi

  • ca  jutge de toc | jutge de toc, jutgessa de toc, n m, f
  • es  juez de lateral
  • fr  juge de touche
  • it  giudice di linea
  • en  linesman, n m
  • en  lineswoman, n f
  • en  touch judge

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definició
Cadascun dels dos auxiliars que tenen la missió d'ajudar l'àrbitre a dirigir el joc, els quals se situen l'un a cada línia de toc o bé darrere dels pals quan es fa un xut de transformació.