Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  junco ullgroc, n m
  • es  junco ojilumbre, n m
  • fr  junco aux yeux jaunes, n m
  • it  junco occhigialli, n m
  • pt  junco-d'olho-amarelo, n m
  • en  yellow-eyed junco, n
  • de  Rotrückenammer, n m/f
  • de  Rotrückenjunko, n m
  • nc  Junco phaeonotus
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Taxonomia: Passeriformes > Passerèl·lids > Junco

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme junco ullgroc

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma junco ullgroc.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada sobre el nucli junco (forma fixada per a designar les espècies del gènere Junco) i l'específic ullgroc, referit al color groc dels ulls, que és una característica distintiva d'aquest ocell.

    ·S'identifica bé amb l'espècie.

    ·En les altres llengües es documenta la forma anàloga.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix l'específic ullgroc en comptes de la forma d'ulls grocs d'acord amb els criteris per a la denominació d'ocells establerts pel Consell Supervisor, que recomanen, en general, donar preferència als noms específics sintètics (becllarg -a, camablanc -a, cuagroc -oga, gorjanegre -a) enfront dels analítics (de bec llarg, de cames blanques, de cua groga, de gorja negra).(1)

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016 <www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;

    [Acta 689, 7 de març de 2022]
  • ca  jungle [en], n m
  • es  jungle, n m
  • fr  jungle, n f
  • en  jungle, n

Música

Definició
Estil musical de música electrònica originat a principis dels anys noranta del segle XX al Regne Unit, que combina elements del tecno, del reggae i del dub i es caracteritza per un temps molt ràpid.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  júnior, n m, f
  • es  júnior, n m, f
  • fr  débutant | débutante, n m, f
  • fr  junior, n m, f
  • fr  subalterne, n m, f
  • it  junior, n m, f
  • pt  júnior, n m
  • en  junior, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Treball, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Persona que té poca o nul·la experiència professional i una categoria laboral inferior.

Nota

  • El terme júnior es contraposa a sènior.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme júnior

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma júnior, com a adjectiu i com a nom.

    Criteris aplicats

    ·És una forma d'origen llatí (comparatiu de l'adjectiu de jŭvĕnis 'jove') vehiculada, amb aquest significat específic, a través de l'anglès.

    ·Pot considerar-se lingüísticament adequada, tenint en compte que es recull en diccionaris catalans amb un significat anàleg en altres àmbits (per exemple, en esports)

    ·És la designació habitual del concepte i està ben implantada.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (castellà, francès, italià i portuguès) s'utilitza la designació anàloga, que fins i tot està recollida en diccionaris generals amb aquest significat concret.

    Formes desestimades:

    -debutant, novell, passerell, principiant, subaltern: Aquestes formes no són prou precises i tenen un ús molt inferior a júnior en contextos equivalents.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  júnior, adj
  • es  júnior, adj
  • fr  débutant -e, adj
  • fr  junior, adj
  • fr  subalterne, adj
  • it  junior, adj
  • pt  júnior, adj
  • en  junior, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Treball, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Dit de la persona que té poca o nul·la experiència professional i una categoria laboral inferior.

Nota

  • El terme júnior es contraposa a sènior.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme júnior

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma júnior, com a adjectiu i com a nom.

    Criteris aplicats

    ·És una forma d'origen llatí (comparatiu de l'adjectiu de jŭvĕnis 'jove') vehiculada, amb aquest significat específic, a través de l'anglès.

    ·Pot considerar-se lingüísticament adequada, tenint en compte que es recull en diccionaris catalans amb un significat anàleg en altres àmbits (per exemple, en esports)

    ·És la designació habitual del concepte i està ben implantada.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (castellà, francès, italià i portuguès) s'utilitza la designació anàloga, que fins i tot està recollida en diccionaris generals amb aquest significat concret.

    Formes desestimades:

    -debutant, novell, passerell, principiant, subaltern: Aquestes formes no són prou precises i tenen un ús molt inferior a júnior en contextos equivalents.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  junk-art [en], n m
  • es  junk art
  • fr  junk art
  • en  junk art
  • de  Junk-Art

Art

Definició
Tendència artística que es caracteritza per la utilització de deixalles urbanes i materials de rebuig industrials per a realitzar obres d'art, sorgida cap a la meitat dels anys cinquanta del segle xx als Estats Units d'Amèrica i a Anglaterra.

Nota

  • La denominació anglesa junk-art fou encunyada l'any 1961 pel crític britànic Lawrence Alloway.
  • ca  junt, n m
  • es  junta
  • es  unión
  • fr  joint
  • it  giunto
  • en  joint
  • de  Fuge

Construcció

Definició
Espai estret comprès entre dues peces d'una obra.
  • ca  junt, n m
  • es  junta
  • es  unión
  • fr  joint
  • it  giunto
  • en  joint
  • de  Fuge

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició
Material amb què es pot omplir un junt.
  • ca  juntura codificadora, n f
  • es  juntura codificadora
  • en  coding joint

Ciències de la vida > Immunologia

Definició
Zona d'unió imprecisa de dues seqüències codificadores que es fusionen per a donar un sol missatge continu.

Nota

  • La juntura codificadora es dona entre els diversos segments gènics V, D i J d'una immunoglobulina o del TCR.
  • ca  jurat mixt, n m
  • ca  jurat escabí, n m sin. compl.
  • es  escabinato
  • es  jurado de escabinos
  • es  jurado escabinado
  • es  jurado mixto
  • fr  cour d'assises
  • fr  échevinage
  • de  Schöffengericht

Dret penal

Definició
Tribunal format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.

Nota

  • El jurat mixt és un tipus de jurat propi de l'Europa continental, inexistent actualment a l'Estat espanyol.
  • ca  jurat mixt, n m
  • ca  jurat escabí, n m sin. compl.
  • es  escabinato
  • es  jurado de escabinos
  • es  jurado escabinado
  • es  jurado mixto
  • fr  cour d'assises
  • fr  échevinage
  • de  Schöffengericht

Dret penal

Definició
Tribunal format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.

Nota

  • El jurat mixt és un tipus de jurat propi de l'Europa continental, inexistent actualment a l'Estat espanyol.