Neoloteca

ca junt, n m
es junta
es unión
fr joint
it giunto
en joint
de Fuge

Construcció

Definició

Espai estret comprès entre dues peces d'una obra.

ca junt, n m
es junta
es unión
fr joint
it giunto
en joint
de Fuge

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició

Material amb què es pot omplir un junt.

ca juntura codificadora, n f
es juntura codificadora
en coding joint

Ciències de la vida > Immunologia

Definició

Zona d'unió imprecisa de dues seqüències codificadores que es fusionen per a donar un sol missatge continu.

Nota

La juntura codificadora es dona entre els diversos segments gènics V, D i J d'una immunoglobulina o del TCR.

ca jurat mixt, n m
ca jurat escabí, n m sin. compl.
es escabinato
es jurado de escabinos
es jurado escabinado
es jurado mixto
fr cour d'assises
fr échevinage
de Schöffengericht

Dret penal

Definició

Tribunal format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.

Nota

El jurat mixt és un tipus de jurat propi de l'Europa continental, inexistent actualment a l'Estat espanyol.

ca jurat mixt, n m
ca jurat escabí, n m sin. compl.
es escabinato
es jurado de escabinos
es jurado escabinado
es jurado mixto
fr cour d'assises
fr échevinage
de Schöffengericht

Dret penal

Definició

Tribunal format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.

Nota

El jurat mixt és un tipus de jurat propi de l'Europa continental, inexistent actualment a l'Estat espanyol.

ca jurat pur, n m
es jurado puro
en jury

Dret penal

Definició

Tribunal format per ciutadans, la missió dels quals és determinar i declarar els fets en els processos penals, sense atribucions en matèria de dret.

Nota

El jurat pur és l'únic tipus de jurat vigent actualment a l'Estat espanyol.

ca juridificació, n f
ca juridització, n f
es juridificación, n f
es juridización, n f
fr juridicisation, n f
pt juridicização, n f
pt juridificação, n f
en juridicalization, n
en juridification, n
en juridicalisation, n var. ling.
en juridicialisation, n var. ling.
de Verrechtlichung, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definició

Fet d'estendre l'ordenament jurídic a una matèria, una situació o un àmbit no regulats anteriorment pel dret.

Nota

La juridificació en àmbits socials i econòmics tendeix a propiciar la judicialització dels conflictes.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juridificació (sin. juridització)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes juridificació i juridització, com a sinònim.

Criteris aplicats

·Totes dues formes són lingüísticament adequades, creades a partir dels sufixos
-ificar i -itzar, respectivament, que formen verbs que expressen un procés (en aquest cas, juridificar i juriditzar), i el sufix -ció, que forma noms d'acció o efecte relacionats amb les bases verbals a què s'adjunta. Les formes verbals de base (juridificar i juriditzar), al seu torn, estan creades sobre l'arrel de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridĭcus, -a, -um, compost de jus, juris 'dret' i dicĕre 'dir').

·Totes dues es troben en textos especialitzats, sobretot relacionats amb la filosofia del dret: tant juridització com, sobretot, juridificació es documenten com a traduccions catalanes de l'alemany Verrechtlichung (en anglès, juridification), concepte emblemàtic del pensament de Habermas.(1)

Pel que fa a juridificació:

·Segueix el paral·lelisme de cultismes com ara dulcificació, fortificació o purificació, i d'altres formes catalanes anàlogues derivades d'adjectius catalans, com ara falsificació o russificació.

·És la forma més freqüent en català.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Quant a juridització:

·Segueix el paral·lelisme d'altres formes catalanes com ara folklorització, problematització o turistització, construïdes també sobre la base d'un adjectiu acabat en -ic -ica. A més, les formes semànticament relacionades judicialització i legalització també s'han creat amb el sufix -itzar.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-juridicialització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu juridicial (del llatí juridicialis), amb adjunció del sufix -itz(ació). L'adjectiu juridicial és inèdit, però, en català i aquesta forma pràcticament no es documenta.

-juridicalització: L'adjectiu juridical no existeix en català, de manera que aquesta proposta, derivada d'aquest adjectiu, es pot atribuir a la influència de l'anglès, que sí que el té, o a l'adaptació del cultisme juridic(i)alis. És una forma molt poc utilitzada en català.

-juridicització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridicus) amb adjunció del sufix -itz(ació). És una forma possible, anàloga a la forma francesa més utilitzada (juridicisation) i a formes catalanes com ara laïcitzar o anglicitzar. Té, però, molt poc ús en comparació amb les solucions aprovades i és més difícil de pronunciar.

-normació(2); regulació; regulació jurídica: Tot i que alguns especialistes han mostrat reserves sobre l'acceptació de juridificació i juridització i han proposat alguna d'aquestes alternatives, es creu que no són solucions del tot vàlides. Malgrat que són conceptualment pròximes, juridificació i juridització tenen un matís d'intensitat, d'expandiment del dret, que no tenen aquestes altres formes, molt més neutres. A normació i regulació els manca, a més, la referència explicita al dret, a l'àmbit jurídic, que és rellevant en els contextos d'aparició del terme. El fet que juridificació i juridització ja s'hagin utilitzat per a traduir el concepte de Verrechtlichung (juridification, en anglès) de Habermas és un argument més per a acceptar aquestes formes.

(1) Apareix a la seva obra Teoria de l'acció comunicativa, on la juridificació es vincula a la teoria de la cosificació de Lukács i a la pèrdua de llibertat de l'individu a la societat. (veg. ABAD i NINET, Antoni. Teoria iusfilosòfica de Jürgen Habermas. Complementació amb l'obra de Bruce Ackerman [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, 2007. Tesi doctoral.
<<www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1755/AAN_TESI.pdf;jsessionid=F695A52D519C1F479058ABB450DBBA58?sequence=1>> [Consulta: 29 juny 2023])

(2) Forma normalitzada amb el significat "Acció d'establir normes jurídiques" (acta del Consell Supervisor núm. 270, de l'11 de juny de 1998), sobre la base del verb normar.

[Acta 708, 12 de juny de 2023]

ca juridificació, n f
ca juridització, n f
es juridificación, n f
es juridización, n f
fr juridicisation, n f
pt juridicização, n f
pt juridificação, n f
en juridicalization, n
en juridification, n
en juridicalisation, n var. ling.
en juridicialisation, n var. ling.
de Verrechtlichung, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Dret, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definició

Fet d'estendre l'ordenament jurídic a una matèria, una situació o un àmbit no regulats anteriorment pel dret.

Nota

La juridificació en àmbits socials i econòmics tendeix a propiciar la judicialització dels conflictes.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juridificació (sin. juridització)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes juridificació i juridització, com a sinònim.

Criteris aplicats

·Totes dues formes són lingüísticament adequades, creades a partir dels sufixos
-ificar i -itzar, respectivament, que formen verbs que expressen un procés (en aquest cas, juridificar i juriditzar), i el sufix -ció, que forma noms d'acció o efecte relacionats amb les bases verbals a què s'adjunta. Les formes verbals de base (juridificar i juriditzar), al seu torn, estan creades sobre l'arrel de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridĭcus, -a, -um, compost de jus, juris 'dret' i dicĕre 'dir').

·Totes dues es troben en textos especialitzats, sobretot relacionats amb la filosofia del dret: tant juridització com, sobretot, juridificació es documenten com a traduccions catalanes de l'alemany Verrechtlichung (en anglès, juridification), concepte emblemàtic del pensament de Habermas.(1)

Pel que fa a juridificació:

·Segueix el paral·lelisme de cultismes com ara dulcificació, fortificació o purificació, i d'altres formes catalanes anàlogues derivades d'adjectius catalans, com ara falsificació o russificació.

·És la forma més freqüent en català.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Quant a juridització:

·Segueix el paral·lelisme d'altres formes catalanes com ara folklorització, problematització o turistització, construïdes també sobre la base d'un adjectiu acabat en -ic -ica. A més, les formes semànticament relacionades judicialització i legalització també s'han creat amb el sufix -itzar.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-juridicialització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu juridicial (del llatí juridicialis), amb adjunció del sufix -itz(ació). L'adjectiu juridicial és inèdit, però, en català i aquesta forma pràcticament no es documenta.

-juridicalització: L'adjectiu juridical no existeix en català, de manera que aquesta proposta, derivada d'aquest adjectiu, es pot atribuir a la influència de l'anglès, que sí que el té, o a l'adaptació del cultisme juridic(i)alis. És una forma molt poc utilitzada en català.

-juridicització: Forma creada sobre la base de l'adjectiu jurídic -a (del llatí juridicus) amb adjunció del sufix -itz(ació). És una forma possible, anàloga a la forma francesa més utilitzada (juridicisation) i a formes catalanes com ara laïcitzar o anglicitzar. Té, però, molt poc ús en comparació amb les solucions aprovades i és més difícil de pronunciar.

-normació(2); regulació; regulació jurídica: Tot i que alguns especialistes han mostrat reserves sobre l'acceptació de juridificació i juridització i han proposat alguna d'aquestes alternatives, es creu que no són solucions del tot vàlides. Malgrat que són conceptualment pròximes, juridificació i juridització tenen un matís d'intensitat, d'expandiment del dret, que no tenen aquestes altres formes, molt més neutres. A normació i regulació els manca, a més, la referència explicita al dret, a l'àmbit jurídic, que és rellevant en els contextos d'aparició del terme. El fet que juridificació i juridització ja s'hagin utilitzat per a traduir el concepte de Verrechtlichung (juridification, en anglès) de Habermas és un argument més per a acceptar aquestes formes.

(1) Apareix a la seva obra Teoria de l'acció comunicativa, on la juridificació es vincula a la teoria de la cosificació de Lukács i a la pèrdua de llibertat de l'individu a la societat. (veg. ABAD i NINET, Antoni. Teoria iusfilosòfica de Jürgen Habermas. Complementació amb l'obra de Bruce Ackerman [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica, 2007. Tesi doctoral.
<<www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1755/AAN_TESI.pdf;jsessionid=F695A52D519C1F479058ABB450DBBA58?sequence=1>> [Consulta: 29 juny 2023])

(2) Forma normalitzada amb el significat "Acció d'establir normes jurídiques" (acta del Consell Supervisor núm. 270, de l'11 de juny de 1998), sobre la base del verb normar.

[Acta 708, 12 de juny de 2023]

ca jurilingüista, n m, f
es jurilingüista, n m, f
es lingüística jurídico | lingüista jurídica, n m, f
fr jurilinguiste, n m, f
fr linguiste juridique, n m, f
en jurilinguist, n
de Rechtslinguist | Rechtslinguistin, n m, f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**

Definició

Especialista en jurilingüística.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüista

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma jurilingüista.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, relacionada amb la forma jurilingüística, que designa la disciplina pròpia d'aquest expert.

·Segueix el paral·lelisme d'altres denominacions catalanes, també creades a partir del sufix -ista, referides a experts en una branca determinada de la lingüística (per exemple, neurolingüista, psicolingüista o sociolingüista) o, en general, en altres matèries (etimologista, hel·lenista, tractadista, etc.)

·És la denominació habitual del concepte i ja es documenta en fonts catalanes.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-lingüista jurídic; lingüista del dret: Aquestes formes pràcticament no tenen ús.

-lingüista jurista: Aquesta forma pràcticament no té ús i, a més, designaria un altre conceptes: la persona que és alhora lingüista i jurista.

[Acta 702, 13 de febrer de 2023]

ca jurilingüística, n f
ca lingüística jurídica, n f
ca lingüística del dret, n f sin. compl.
es jurilingüística, n f
es lingüística del derecho, n f
es lingüística jurídica, n f
fr jurilinguistique, n f
fr linguistique juridique, n f
en forensic linguistics, n
en jurilinguistics, n
en legal linguistics, n
de Rechtslinguistik, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

-jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

-lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

[Acta 702, 13 de febrer de 2023]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota