La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I)

© John Ong (CC BY 2.0)   

Xopsuei, ànec a la pequinesa, cumquat, fondue xinesa, farcellet xinès, ou mil·lenari, pastisset de lluna, porc lacat... Tots aquests termes, i una quinzena més, propis de l’alimentació i la gastronomia xineses, s’han incorporat recentment a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats. L’origen dels termes és el glossari de la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català, editada per les professores Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva i publicada en línia per la Direcció General de Política Lingüística.

Més enllà de les noves denominacions fixades, el més interessant de la normalització d’aquests casos és el fet que s’han establert uns criteris que poden servir de guia per a la incorporació de nous conceptes d’origen xinès en el futur, de l’àmbit gastronòmic o, per extensió, d’altres àmbits. Us fem un resum d’aquests criteris en dues finestres neològiques: us presentem en aquesta primera els criteris generals i a la segona parlarem, específicament, de l’adaptació dels manlleus xinesos.

 

Criteri general sobre la incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa

Es dona prioritat sempre a la recerca d’una alternativa catalana a les denominacions xineses. El tractament com a forma única o bé com a forma sinònima respecte a l’original xinès depèn del grau de coneixement de l’alternativa catalana:

1) Quan l’alternativa catalana ja està introduïda o té moltes possibilitats d’implantació, no es fa constar la forma d’origen xinès corresponent com a denominació catalana, sinó que es recull únicament com a forma equivalent en llengua xinesa. És el cas de fondue xinesa, ou mil·lenari o ànec a la pequinesa.

2) Quan l’alternativa catalana és desconeguda o està poc introduïda, es dona jerarquia de denominació principal a aquesta alternativa (per a afavorir-ne la implantació) i es recull la forma d’origen xinès com a denominació catalana (per a assegurar-ne la identificació), si bé amb jerarquia de forma secundària.

La denominació catalana d’origen xinès es recull en la forma destonalitzada de la transcripció, feta seguint el sistema pinyin. És el cas de cresta xinesa, que té com a sinònim complementari jiaozi, o de vi de cereal xinès, que té com a sinònim complementari huangjiu.

En cas que sigui molt més estesa en català una variant de la forma xinesa que no sigui l’estàndard (és a dir, que no sigui la transcrita segons el sistema pinyin), es recull com a forma secundària catalana aquesta variant més estesa. Passa sovint, per exemple, amb termes de la cuina cantonesa, introduïts en les cultures occidentals a través de l’anglès o d’altres sistemes de transcripció. Així, tapes cantoneses té com a sinònim complementari dimsum, malgrat que la forma xinesa estàndard és dianxin.

Excepcionalment, es poden arribar a recollir simultàniament una forma transcrita en sistema pinyin i una forma xinesa alternativa que tinguin un pes similar en català. S’ha fet, per exemple, en el cas de farcellet xinès, que té com a sinònims complementaris la forma del xinès estàndard huntun i la forma cantonesa wonton, molt coneguda internacionalment.

3) Si no es considera viable l’establiment d’una alternativa catalana (perquè la denominació original xinesa ja està molt implantada en català i és l’única que s’utilitza), s’opta per recollir el manlleu com a forma única, sigui transcrit o bé adaptat, segons el cas. S’ha fet, per exemple, amb xopsuei, tofu i cumquat.