Algunes de les empreses de tecnologia més grans del món van començar en garatges que servien de laboratori. Evocant aquesta filosofia del coneixement i la pràctica experimental en l’àmbit de la informàtica, va sorgir a principi dels anys 2000 el moviment denominat en anglès biohacking, que se centra especialment en les ciències biològiques i que sovint remet a la imatge de científics amateurs que s’implanten sensors sota la pell per a “piratejar” les funcions corporals i portar-les al límit, o bé fan experiments genètics amb animals domèstics sense control. Però és això, exactament, el biohacking? I, si provéssim d’anomenar-lo en català, podríem entendre’n millor l’essència?
De fet, es documenten diferents aproximacions a aquest terme. Com dèiem, sovint s’associa específicament als experiments que duen a terme persones generalment no expertes sobre si mateixes, amb material biològic o amb dispositius diversos, sigui com a afició o amb l’objectiu de millorar certes capacitats físiques o cognitives. Amb aquest sentit, el terme té sovint una connotació negativa pel fet que alguns sectors consideren que no té en compte les orientacions o regulacions dels centres de recerca ni, de vegades, les consideracions bioètiques aplicades habitualment a les activitats que promouen.
Més sovint, però, biohacking es refereix a la recerca oberta al públic que duen a terme científics professionals o aficionats fora de l’àmbit institucional, generalment amb material autofabricat o reciclat, amb l’objectiu de trobar solucions a problemes quotidians o d’interès social i, en general, d’acostar la ciència i els avenços científics a la població. Amb aquest sentit és sinònim en anglès de DIY biology (això és, do-it-yourself biology) i de garage biology, formes que apel·len al fet que és una recerca “casolana”, feta fora dels cercles institucionals i dels laboratoris.
Es tracta d’una pràctica, segons diverses fonts, fonamentada en tres pilars: en primer lloc, l’anomenat moviment do-it-yourself, que promou la fabricació feta a casa, amb recursos a l’abast, i la reparació, la reutilització, el reciclatge, la cooperació i l’autoaprenentatge; en segon lloc, la ciència ciutadana, conduïda parcialment o completament per científics no professionals, i, finalment, l’esperit hacker, basat en l’autoaprenentatge i la compartició de la informació. I se centra en activitats com ara la fabricació a preu reduït de material de laboratori, la creació de dispositius, la millora de la pròpia salut, la implementació de processos biotecnològics.
En català, el Consell Supervisor del TERMCAT ha fixat la denominació biologia alternativa per a fer referència al terme anglès biohacking. Tot i que el manlleu està força introduït, s’ha decidit donar preferència a una forma catalana que faciliti la identificació del concepte. Lingüísticament, és una proposta basada en l’adjectiu alternatiu -iva, que s’aplica a les opcions diferents o oposades a les habituals o establertes en la societat actual. A més, és una forma anàloga a altres denominacions catalanes que també designen conceptes que difereixen dels models habituals o normalment acceptats, com ara cinema alternatiu, energia alternativa, finançament alternatiu i turisme alternatiu. Coherentment, els biohackers, és a dir, les persones que practiquen aquesta activitat, s’anomenen, en català, biòlegs alternatius o biòlogues alternatives.
D’altra banda, també s’ha aprovat la forma fes-t’ho tu per a denominar en català el terme anglès relacionat do-it-yourself (DIY), que trobem en expressions com do-it-yourself biology (o DIY biology) i que, de manera general, fa referència a la pràctica de fabricar, reparar o decorar un mateix objecte, sovint d’ús propi, sense l’ajuda de professionals. La proposta fes-t’ho tu és una traducció literal de la forma anglesa, però és una solució que funciona en català, tant des del punt de vista formal com de significat. Es tracta d’un sintagma verbal que s’ha lexicalitzat com a nom, tal com passa en formes tradicionals com ara passavolant o vistiplau. Aquesta forma pot tenir ús com a substantiu (El fes-t’ho tu s’ha instal·lat com a model de negoci) i també com a adjectiu (Un llum fes-t’ho tu, per exemple).
Com hem vist, en la normalització terminològica d’aquests dos anglicismes, el Consell Supervisor del TERMCAT ha prioritzat formes catalanes pròpies com a alternativa als manlleus, ja que resulten més descriptives i transparents i faciliten, per tant, la comprensió del significat de cadascun dels termes. Us animem a fer-les servir per a generalitzar-ne progressivament l’ús.
Trobareu les fitxes d’aquests termes, amb definició, notes i equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Neoloteca.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 189, juny 2023]
