Aquesta setmana presentem a Barcelona el Diccionari de lingüística, un diccionari elaborat per Manuel Pérez Saldanya, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, i coeditat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el TERMCAT. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme metàfora.
Fa referència al procediment d’extensió semàntica consistent a transposar part del significat d’una unitat lèxica des d’un domini fins a un altre. El diccionari complementa la definició amb una nota amb l’exemple “Ja s’acosta Nadal”, en què el verb acostar-se es fa servir de manera metafòrica, perquè el seu significat d’aproximació s’ha traslladat des del domini espacial fins al domini temporal.
En el Diccionari de lingüística també s’explica que “Per a alguns autors i corrents lingüístics, els procediments de metaforització, lluny de ser simples recursos estètics o literaris, constitueixen una de les bases de la comprensió i l’estructuració humana del món i expliquen molts processos de gramaticalització”.
El terme prové del grec metaphorá ‘transport, transposició’, creat amb el formant meta- (amb significats relacionats amb ‘canvi, situar-se en’) i phora (‘acció de moure’s’).
Una pel·lícula molt recomanable de l’any 1994 titulada Il postino (en català, El carter (i Pablo Neruda)), fa de la metàfora un dels nuclis centrals de la delicada història d’amistat que relata.
En el Diccionari de lingüística, que té versió editada en paper i versió en línia, trobareu més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals.
