Una tarda a la cuina

cuina per lots

Passar-se una tarda sencera amb el davantal posat i convertir la cuina en un centre d’operacions simultànies aprofitant tots els focs de la placa de cocció i tots els pisos del forn, tot l’espai de marbre, totes les fustes de tallar i totes les olles, cassoles, coladors, paelles, safates i ganivets, per preparar tots els àpats d’una setmana. Aquesta és la nova moda que ens ha arribat amb etiqueta anglesa, el batch cooking o, en català, la cuina per lots. Un pla que per a alguns és un somni, i per a uns altres, un malson.

La finalitat de fer cuina per lots és menjar uns àpats equilibrats, variats i ràpids de preparar, o d’acabar de preparar al moment de menjar-se’ls. Aquest sistema de treball representa un estalvi de temps de ser a la cuina, un guany en salut i un estalvi de diners perquè evita haver de comprar menjar preparat o fer un menú en un restaurant.

No és una activitat innovadora, ho sabem. Mares, àvies i besàvies ja feien aquestes sessions de cuina, però simplement eren a la cuina fent menjar per a la família, avançant feina. Ara hem necessitat batejar-ho d’alguna manera. I el nom amb què s’ha denominat és prou transparent: un lot és una part d’un tot que s’ha de distribuir. En el cas que ens ocupa, els lots són una samfaina, un sofregit, una salsa per acompanyar pasta, unes mandonguilles, un brou, un puré de verdures, un pollastre rostit...

La forma catalana cuina per lots és un calc de la denominació anglesa, sistema que han fet servir també el castellà, cocina por lotes, i el francès, cuisine par lots.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme i d’altres termes relacionats al Cercaterm.