Viatgem per obligació o per ocupació?

viatgers

Si ens desplacem amb un mitjà de transport forçats per circumstàncies externes, sovint cap a la feina o els estudis, és senyal que som viatgers obligats; ens delaten, és clar, la cara de son, la poca comunicació o, en general, la falta de ganes. En canvi, el dia que ens desplacem empesos només per la nostra elecció (camí d'un paratge natural, la taula dels sogres, una cita engrescadora o un pavelló d'esport infantil), pertanyem a la classe teòricament més relaxada dels viatgers no obligats.

Igualment, si el tren, l'autobús o el metro ens traslladen cada dia a la mateixa hora en direcció a la feina o els estudis, som de ple dret viatgers ocupacionals, mentre que si un dia aïllat agafem un mitjà de transport al nostre aire ens podem considerar viatgers no ocupacionals.

També pot ser que agafem cada dia i a la mateixa hora el mateix transport entre dues poblacions diferents. Això indica que som de l'espècie dels viatgers pendulars, coneguda sobretot perquè els seus desplaçaments tenen la regularitat d'un pèndol. A diferència dels que només cal que canviïn de carrer o de barri. O que avui són aquí, demà camparan per una altra comarca i demà passat exploraran un altre continent o un asteroide qualsevol dels que poblen l'univers.

Aquestes oposicions configuren classificacions paral·leles, que agrupen els viatgers segons la voluntarietat del viatge, la repetició i la finalitat o bé la pertinença de l'origen i la destinació a municipis diferents. Sovint els resultats se sobreposen, però no acaben de coincidir: una visita al metge és obligada, però no és ocupacional ni pendular; un viatge aïllat a un centre laboral diferent del nostre és obligat i ocupacional, però no és pendular, etc.

Des del moment que posem el peu en un mitjà de transport, doncs, passem a representar un tipus determinat de viatger. Engrossim la variable d'un esquema. I l'estudi de totes les variables permet fer un retrat precís dels hàbits de desplaçament en una àrea determinada, amb l'objectiu d'ajustar-hi el transport públic pel que fa a la naturalesa del mitjà, els trajectes i la freqüència.

Determinar quins patrons segueixen els desplaçaments de llarg recorregut a l'interior d'una zona és, per tant, el primer pas per a aconseguir una mobilitat sostenible.

(Font: TERMCAT)