Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "memorar" dins totes les àrees temàtiques

acolliment en una quarta part dels milloraments acolliment en una quarta part dels milloraments

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment en una quarta part dels milloraments, n m
  • es  acogida en una cuarta parte de las mejoras
  • es  acogimiento en una cuarta parte de las mejoras

<Dret civil>

Definició
A les Pitiüses, règim econòmic matrimonial tradicional, pactat en espòlits, en què l'esposa tenia dret, a l'extinció del règim, a una quarta part dels béns adquirits per l'espòs durant el matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Illes Balears
  • L'acolliment és una institució històrica tradicional a les Pitiüses que, no obstant això, no apareix en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, i només és objecte de menció en l'actual Compilació del dret civil de Balears del 1990, en l'article 66.5, quan tracta del possible contingut dels espòlits, i per a assenyalar que l'acolliment es regeix pel que s'ha pactat i s'interpreta d'acord amb el costum.
    La doctrina n'ha relacionat l'origen amb l'associació a compres i millores, institució pròpia de la comarca del Camp de Tarragona; així, José Cerdá Gimeno ha recordat que els conqueridors de les Pitiüses van venir de la diòcesi de Tarragona. El pacte d'acolliment era atorgat sempre pel marit a favor de l'esposa; no hi ha precedents històrics d'un acolliment atorgat per l'esposa a favor del marit o de caràcter recíproc. Aquesta situació històrica concorda amb la realitat d'un altre temps, en què l'esposa no treballava fora de la casa, sinó que en tenia cura, de manera que l'acolliment era com un reconeixement del treball que la dona realitzava a la llar i a l'explotació agrària; a més a més, li assegurava uns drets successoris, ja que, quan es dissolia el règim, en morir l'espòs, l'esposa feia efectiu el seu crèdit. Aquesta situació també s'ha de relacionar amb el fet que el cònjuge vidu no tenia -ni té encara- dret a llegítima, segons la legislació de les Pitiüses.
    Olga Cardona Guasch ha assenyalat que l'acolliment aniria contra el principi d'igualtat dels cònjuges imposat pels articles 14 i 32 de la Constitució espanyola, per la qual cosa s'hauria de pactar amb caràcter recíproc; és a dir, cadascun dels cònjuges hauria d'acollir l'altre en una quarta part dels increments de patrimoni respectius produïts durant el matrimoni. Probablement, però, el règim d'acolliment pot ser constitucionalment admissible, sempre que tingui una motivació lògica -com seria la compensació d'un treball realitzat per a la casa i la família- i no es pugui considerar que hi ha un abús de superioritat per part d'un cònjuge sobre l'altre. La igualtat jurídica dels cònjuges no implica que tots dos han d'assumir les mateixes prestacions i comportaments, sinó un equilibri entre els corresponents a cadascun dels cònjuges.
    El terme milloraments no s'ha d'entendre com a millores produïdes en els béns del cònjuge que fa l'acolliment, sinó que tindria una significació semblant a increments de patrimoni, i comprendria tots el béns d'importància econòmica adquirits per l'espòs durant el matrimoni. L'acolliment no produeix efectes fins que no s'esdevé l'extinció del règim i, normalment, mentre dura hi ha separació de béns entre els cònjuges, de manera que el cònjuge que fa l'acolliment inscriu a nom seu els béns que va adquirint, mentre que l'acollit té un dret de crèdit expectant sobre una quarta part d'aquests béns. Tradicionalment, el percentatge de participació ha estat sempre d'una quarta part; són excepcionals els casos en què s'indica una participació diferent, però sembla perfectament possible establir-la.
    Si bé la institució ha complert unes funcions històriques molt importants, com a element de compensació del treball que l'esposa duu a terme per a la família, és dubtós que concordi amb les noves realitats actuals, en què és normal que els dos cònjuges treballin fora de casa. En aquest cas, podria ser adequat un acolliment amb caràcter recíproc.
  • V. t.: espòlits n m pl
ad perpetuam memoriam [la] ad perpetuam memoriam [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ad perpetuam memoriam [la], adv

<Dret romà>

Definició
Per a record perpetu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les butlles papals relatives a qüestions de doctrina són dreçades ad perpetuam memoriam.
  • ('a memòria perpètua')
  • Locució amb què es demana que quedi constància d'un fet.
ad perpetuam memoriam [la] ad perpetuam memoriam [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ad perpetuam memoriam [la], adj

<Dret romà>

Definició
Per a record perpetu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal provar la condició d'únic descendent per acta notarial ad perpetuam memoriam.
  • Ex.: En certa manera, la informació ad perpetuam memoriam, constitueix un avançament de les mesures preparatòries de judici, admeses per les legislacions processals modernes.
  • ('a memòria perpètua')
  • S'aplica a l'acta notarial atorgada amb la finalitat d'acreditar un fet per tal de demanar que en quedi constància.
adornar adornar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  adornar, v tr
  • ca  decorar, v tr
  • ca  guarnir, v tr
  • es  adornar
  • es  decorar
  • es  guarnecer
  • fr  décorer
  • fr  garnir
  • fr  orner
  • en  decorate, to
  • en  garnish, to

<Procediments culinaris > Acabament dels productes > Presentació del plat>

Definició
Embellir un plat amb un adorn per tal d'obtenir-ne una presentació millor.
anell femoral anell femoral

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  anell femoral, n m
  • es  anillo femoral
  • en  femoral ring
  • TA  anulus femoralis

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anemone, n f
  • ca  anemones, n f pl alt. sin.
  • ca  anemona, n f var. ling.
  • ca  anèmones, n f pl var. ling.
  • ca  nèmona, n f var. ling.
  • ca  nèmora, n f var. ling.
  • nc  Anemone L.

<Botànica > ranunculàcies>

aneurisma d'artèria femoral aneurisma d'artèria femoral

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aneurisma d'artèria femoral
  • en  femoral artery aneurysm

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell circulatori>

aponeurosi de la cuixa aponeurosi de la cuixa

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aponeurosi de la cuixa, n f
  • ca  aponeurosi femoral, n f sin. compl.
  • ca  fàscia profunda de la cama, n f sin. compl.
  • ca  vagina femoral, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>

Definició
Aponeurosi de revestiment dels músculs de la cuixa; és gruixuda i resistent com cap altra.
artèria circumflexa femoral artèria circumflexa femoral

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  artèria circumflexa femoral, n f
  • es  arteria circunfleja femoral
  • en  femoral circumflex artery

<Anatomia>

artèria circumflexa femoral externa artèria circumflexa femoral externa

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artèria circumflexa femoral externa, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, femoral profunda; branques, ascendent, descendent i transversa; distribució, articulació del maluc i músculs de les cuixes.