Back to top
OceanSat-2 OceanSat-2

Teledetecció > Plataformes

  • ca  OceanSat-2, n m

Teledetecció > Plataformes

Definició
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
OceanSat-3 OceanSat-3

Teledetecció > Plataformes

  • ca  OceanSat-3, n m

Teledetecció > Plataformes

Definició
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  OCI, n m
  • ca  Ocean Color Image, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Ocean Color Imager, 'generador d'imatges del color dels oceans'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit FormoSat-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la distribució dels pigments, de la productivitat del mar i de les dinàmiques dels remolins a escala mitjana, així com de la influència dels aerosols atmosfèrics en la teledetecció.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [443 nm; 490 nm; 510 nm; 555 nm; 670 nm] i l'IRp [865 nm], en 6 bandes denominades numèricament amb el prefix B, amb una resolució espacial al nadir de 800 m. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució radiomètrica de 12 bits i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 700 km (dallada).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  OCM, n m
  • ca  Ocean Color Monitor, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Ocean Color Monitor, 'seguidor del color dels oceans'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit IRS-P4 destinat majoritàriament a l'estudi de les concentracions dels pigments de fitoplàncton i dels sediments en suspensió i la concentració de matèria orgànica dissolta a l'aigua (Gelbstoff) per a la identificació de zones potencials de pesca, així com a l'observació de la contaminació i altres impactes sobre el medi marí.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 442 nm; 489 nm; 512 nm; 557 nm; 670 nm] i l'IRp [768 nm; 867 nm], en 8 bandes amb una resolució espacial al nadir de 236 m transversalment a la traça i de 360 m longitudinalment a la traça. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1440 km (dallada).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  OCM-2, n m
  • ca  Ocean Color Monitor-2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Ocean Color Monitor-2, 'seguidor del color dels oceans-2'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OceanSat-2 destinat majoritàriament, com el seu predecessor, el sensor OCM, instal·lat a l'IRS-P4, a l'estudi de les concentracions dels pigments de fitoplàncton, els sediments en suspensió i la concentració de matèria orgànica dissolta a l'aigua (Gelbstoff) per a la identificació de zones potencials de pesca, així com a l'observació de la contaminació i altres impactes sobre el medi marí.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [402,422 nm; 433,453 nm; 480,500 nm; 500,520 nm; 545,565 nm; 610,630 nm] i l'IRp [725,755 nm; 845,880 nm], en 8 bandes amb una resolució espacial al nadir de 236 m transversalment a la traça i de 360 m longitudinalment a la traça. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1440 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament al llarg de la traça (±20°) per a evitar els efectes de miralleig.

La configuració del sensor és pràcticament la mateixa que la del seu predecessor, a excepció de les bandes 6 i 7, les longituds d'ona centrals de les quals són modificades lleugerament per a millorar la reflectància dels sediments en suspensió (banda 6) i per a evitar l'absorció de l'oxigen (banda 7).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
OCO 1 OCO 1

Teledetecció > Plataformes

  • ca  OCO 1, n m
  • ca  Orbiting Carbon Observatory 1, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.

Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.

L'OCO, a una altitud nominal de 705 km, va fallar en el llançament, el 24 de febrer de 2009, però se'n preveu continuïtat a través del satèl·lit OCO-2. Estava previst que travessés l'equador a les 13:15 (node ascendent).

Formava part de la constel·lació de satèl·lits A-Train.

Principal sensor: OCO.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  OCO 2, n m
  • ca  Orbiting Carbon Observatory 2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OCO destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [760 nm (1024 bandes)] i l'IRoc [1610 nm (1024 bandes); 2060 nm (1024 bandes)], en bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp), i CO2 (les de l'IRoc), amb una resolució espectral de 0.04 nm, 0.08 nm i 0.10 nm, respectivament. Les seves imatges es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament nadiral, cap a les zones de miralleig o bé cap a un objectiu concret.

Aquest sensor mai no ha arribat a estar en funcionament, atès que el satèl·lit va fallar en el llançament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
OCO-2 1 OCO-2 1

Teledetecció > Plataformes

  • ca  OCO-2 1, n m
  • ca  Orbiting Carbon Observatory-2 1, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory-2, 'observatori orbitant del carboni-2'.

Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, substitut del satèl·lit OCO, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.

Va ser llançat el 2 de juliol de 2014 i travessa l'equador a les 13:15 (node ascendent). La resolució temporal és de 16 dies.

Com el seu predecessor, l'OCO-2 forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train i orbita 15 minuts abans que l'Aqua.

Principal sensor: OCO-2.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
OCO-2 2 OCO-2 2

Teledetecció > Sensors

  • ca  OCO-2 2, n m
  • ca  Orbiting Carbon Observatory-2 2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory-2, 'observatori orbitant del carboni-2'.

Sensor de teledetecció, instal·lat a bord del satèl·lit OCO-2, destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2 a l'atmosfera.

La seva configuració és pràcticament idèntica a la del seu predecessor, el sensor OCO, instal·lat a la plataforma fallida del mateix nom.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [758,772 nm] i l'IRoc [1594,1619 nm; 2042,2082 nm], en 3 bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp) i CO2 (les de l'IRoc). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10.6 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament en 3 modes d'observació: nadiral (sempre que l'angle d'il·luminació zenital sigui superior a 85°), respecte a les zones de miralleig (cosa que permet mesures més precises) o bé cap a un objectiu concret.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
octant octant

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

  • ca  octant, n m
  • es  octante
  • fr  octant
  • it  ottante
  • en  octant
  • de  Oktant

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definició
Instrument astronòmic semblant al sextant, el limbe graduat del qual abasta un arc de 45°.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3