Back to top
  • ca  OCO 2, n m
  • ca  Orbiting Carbon Observatory 2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OCO destinat majoritàriament a l'estudi del perfil de CO2.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [760 nm (1024 bandes)] i l'IRoc [1610 nm (1024 bandes); 2060 nm (1024 bandes)], en bandes denominades oxigen (la corresponent a l'IRp), i CO2 (les de l'IRoc), amb una resolució espectral de 0.04 nm, 0.08 nm i 0.10 nm, respectivament. Les seves imatges es capten amb tecnologia d'escaneig per línies, presenten una resolució espacial de 1290 m (transversal a la traça) per 2250 m (al llarg de la traça) i una cobertura territorial d'uns 10 km (dallada). El sensor presenta capacitat d'apuntament nadiral, cap a les zones de miralleig o bé cap a un objectiu concret.

Aquest sensor mai no ha arribat a estar en funcionament, atès que el satèl·lit va fallar en el llançament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6