OCO 1
OCO 1
- ca OCO 1, n m
- ca Orbiting Carbon Observatory 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Orbiting Carbon Observatory, 'observatori orbitant del carboni'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
L'OCO, a una altitud nominal de 705 km, va fallar en el llançament, el 24 de febrer de 2009, però se'n preveu continuïtat a través del satèl·lit OCO-2. Estava previst que travessés l'equador a les 13:15 (node ascendent).
Formava part de la constel·lació de satèl·lits A-Train.
Principal sensor: OCO.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA i destinat a l'estudi de la distribució i la variabilitat de les fonts i els embornals de carboni.
L'OCO, a una altitud nominal de 705 km, va fallar en el llançament, el 24 de febrer de 2009, però se'n preveu continuïtat a través del satèl·lit OCO-2. Estava previst que travessés l'equador a les 13:15 (node ascendent).
Formava part de la constel·lació de satèl·lits A-Train.
Principal sensor: OCO.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6