Back to top

Diccionari d’energia solar

Presentació
obliqüitat de l'eclíptica obliqüitat de l'eclíptica

  • ca  obliqüitat de l'eclíptica, n f
  • es  oblicuidad de la eclíptica
  • fr  obliquité de l'écliptique
  • en  obliquity of the ecliptic

Definició
Angle comprès entre el pla de l'eclíptica i el de l'equador.
  • ca  obstrucció solar, n f
  • es  obstrucción solar
  • fr  obstruction solaire
  • en  solar obstruction

Definició
Obstaculització en l'arribada de la radiació solar directa produïda per l'existència de cossos que interfereixen la seva trajectòria.
  • ca  ocàs, n m
  • es  ocaso
  • fr  coucher
  • fr  déclin
  • en  setting
  • en  sunset

Definició
Posta d'un astre, especialment del sol.
  • ca  oest, n m
  • ca  occident, n m sin. compl.
  • ca  ponent, n m sin. compl.
  • es  occidente
  • es  oeste
  • es  poniente
  • fr  occident
  • fr  ouest
  • fr  ponant
  • en  occident
  • en  west

Definició
Punt cardinal que assenyala una direcció en forma d'angle de 90° amb la direcció nord i que indica el punt de l'horitzó per on es pon el sol als equinoccis.
  • ca  oest, n m
  • ca  occident, n m sin. compl.
  • ca  ponent, n m sin. compl.
  • es  occidente
  • es  oeste
  • es  poniente
  • fr  occident
  • fr  ouest
  • fr  ponant
  • en  occident
  • en  west

Definició
Punt cardinal que assenyala una direcció en forma d'angle de 90° amb la direcció nord i que indica el punt de l'horitzó per on es pon el sol als equinoccis.
  • ca  ohm, n m
  • es  ohm
  • fr  ohm
  • en  ohm
  • sbl  W

Definició
Unitat de resistència elèctrica i d'impedància en el SI que equival a la resistència que, travessada per un corrent d'1 amper, genera una diferència de potencial entre els seus extrems d'1 volt.
  • ca  ona, n f
  • es  onda
  • fr  onde
  • en  wave

Definició
Forma de propagació rectilínia d'una pertorbació, especialment energètica, caracteritzada per una doble periodicitat, en l'espai i en el temps, definida per la longitud d'ona i el període, respectivament.
ona electromagnètica ona electromagnètica

  • ca  ona electromagnètica, n f
  • es  onda electromagnética
  • fr  onde électromagnétique
  • en  electromagnetic wave

Definició
Forma de propagació de la radiació electromagnètica, segons la teoria ondulatòria.
  • ca  ona tèrmica, n f
  • es  onda térmica
  • fr  onde thermique
  • en  thermal pulse

Definició
Forma de propagació de l'energia tèrmica a través d'un material conductor tèrmic des de la part calenta a la part freda quan hi ha una diferència de temperatura entre les dues cares del material.
  • ca  ondulador, n m
  • es  ondulador
  • fr  onduleur
  • en  inverter

Definició
Convertidor estàtic de corrent continu en corrent altern que genera una ona sinusoïdal.