Torna a la llista de diccionaris en línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  acoblament hiperfí, n m
  • es  acoplamiento hiperfino, n m
  • en  hyperfine coupling, n

Química física

Definició
Efecte de la interacció entre els moments magnètics de spin d'un electró desaparellat i un o més nuclis, que origina un desdoblament de nivells d'energia en presència d'un camp magnètic exterior.

Nota

  • L'acoblament hiperfí permet conèixer si un electró està molt o poc deslocalitzat sobre un o més nuclis, és a dir, dona una mesura de la covalència de l'espècie estudiada. Si l'espècie paramagnètica té més d'un electró desaparellat, la interacció entre els diversos electrons dona fenòmens importants, però difícils d'estudiar en química quàntica, sobretot quan la simetria de la molècula a què pertanyen els electrons no és estrictament esfèrica, que és pràcticament en tots els casos.

    Vegeu també espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  acrilat, n m
  • es  acrilato, n m
  • en  acrylate, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid acrílic o d'un altre derivat de l'àcid acrílic.

Nota

  • Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics.

    Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, els vapors dels quals són d'olor pungent, irritants i lacrimògens. Les concentracions màximes tolerables a l'atmosfera són de 10 ppm per a l'acrilat de metil i de 25 ppm per a l'acrilat d'etil (vegeu la imatge).

    La presència del grup vinil fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual se subministren amb inhibidors de polimerització, que habitualment són la hidroquinona o el seu monoèter metílic al 0,1% (o, de vegades, menys). Les reaccions de l'acrilat són les típiques dels èsters i dels compostos vinílics.

    La principal aplicació dels acrilats és la fabricació de polímers acrílics, i alguns també són utilitzats en síntesi orgànica.
  • ca  acrilonitril, n m
  • ca  propennitril, n m sin. compl.
  • es  acrilonitrilo, n m
  • es  propenonitrilo, n m
  • en  acrylonitrile, n
  • en  propenenitrile, n
  • for  CH2=CH≡CN

Química orgànica

Definició
Líquid volàtil i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 77,4 ºC, que és cancerigen i tòxic per inhalació i absorció cutània.

Nota

  • L'acrilonitril és miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals i parcialment soluble en aigua. Es polimeritza en presència de peròxids.

    S'obté industrialment mitjançant el procés Sohio, que consisteix en la reacció del propè amb amoníac i oxigen en presència d'un catalitzador metàl·lic.

    Les aplicacions més importants de l'acrilonitril són la fabricació de fibres acríliques i modacríliques, la fabricació de resines ABS i d'acrilonitrilestirè, la fabricació de cautxú de nitril i la cianoetilació dels teixits de cotó. Altres aplicacions són la fumigació del blat i la síntesi orgànica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  acroleïna, n f
  • ca  propenal, n m sin. compl.
  • es  acroleína, n f
  • es  propenal, n m
  • en  acrolein, n
  • en  propenal, n
  • for  CH2=CHCHO

Química orgànica

Definició
Aldehid olefínic derivat del propà que es presenta com un líquid volàtil, inflamable, d'olor desagradable, lacrimogen i molt irritant i té un punt d'ebullició de 52,7 ºC i un punt de fusió de 87 ºC.

Nota

  • L'acroleïna té una densitat de 0,842 g/ml. És molt soluble en aigua, alcohol i èter. Té una gran tendència a polimeritzar-se i és molt reactiva.

    Es fa servir en la fabricació de resines sintètiques; com a producte intermediari en la síntesi del glicerol, el poliuretà i resines de polièster, i com a primera matèria per a diverses síntesis orgàniques, com herbicides i productes farmacèutics.
  • ca  teoria del complex activat, n f
  • ca  ACT, n f sigla
  • es  teoría del complejo activado, n f
  • en  activated complex theory, n
  • en  ACT, n sigla

Química física

Definició
Formulació termodinàmica de la teoria de l'estat de transició que relaciona la constant d'equilibri de la formació del complex activat amb l'energia de Gibbs d'activació estàndard.

Nota

  • Segons la teoria del complex activat, la constant de velocitat d'una reacció ve donada per $k = \frac{k_B T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left( \frac{- \Delta^{\ddagger}G^0}{RT} \right)$, en què kB és la constant de Boltzmann, R és la constant dels gasos, T és la temperatura termodinàmica, h és la constant de Planck, c0 = 1M, n és la molecularitat de la reacció i ∆‡G° és l'energia de Gibbs d'activació estàndard de la reacció de formació del complex activat, la qual es pot posar en termes de l'entalpia d'activació estàndard i l'entropia d'activació estàndard: ∆‡G° = ∆‡H° - T∆‡S°.
    Aquesta formulació permet donar una interpretació termodinàmica dels termes que apareixen a la llei d'Arrhenius. Així, per a una reacció en fase gasosa, la constant de velocitat ve donada per $k = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per Ea = ∆‡H° + nRT i el factor preexponencial ve donat per $A = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
    Per a una reacció en fase condensada, les expressions són $k = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per Ea = ∆‡H° + RT i el factor preexponencial ve donat per $A = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
    Aquesta teoria és vàlida en reaccions prou lentes per a considerar vàlida la hipòtesi d'equilibri termodinàmic i ha trobat força ús en l'estudi de reaccions enzimàtiques i de la catàlisi enzimàtica.

    La IUPAC recomana prioritzar el terme teoria de l'estat de transició, en detriment de teoria del complex activat, que tradicionalment s'ha utilitzat com a denominació sinònima. En aquest diccionari es defineixen per separat per a facilitar la comprensió dels matisos diferenciadors d'ambdós conceptes.

    La sigla ACT correspon a la denominació anglesa activated complex theory ('teoria del complex activat').
  • ca  actini, n m
  • es  actinio, n m
  • en  actinium, n
  • sbl  Ac

Química inorgànica

Definició
Element primer de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 89 i massa atòmica 227.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-sis isòtops de l'actini, tots ells inestables.
  • ca  actínid, n m
  • ca  actinoide, n m sin. compl.
  • es  actínido, n m
  • es  actinoide, n m
  • en  actinide, n
  • en  actinoid, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements del període 7 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 89 i 103.

Nota

  • Els actínids pertanyen al bloc f.
  • ca  actínid, n m
  • ca  actinoide, n m sin. compl.
  • es  actínido, n m
  • es  actinoide, n m
  • en  actinide, n
  • en  actinoid, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements del període 7 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 89 i 103.

Nota

  • Els actínids pertanyen al bloc f.
  • ca  activació, n f
  • es  activación, n f
  • en  activation, n

Química física

Definició
Fenomen mitjançant el qual una espècie adquireix energia per damunt del llindar de reacció.

Nota

  • L'activació és especialment rellevant tant en una reacció endotèrmica com en una reacció unimolecular, atès que tant l'una com l'altra no poden tenir lloc sense activació.

    Són tipus d'activació l'activació per col·lisió, l'activació per absorció de radiació electromagnètica i l'activació química.
  • ca  activació per absorció de radiació electromagnètica, n f
  • es  activación por absorción de radiación electromagnética, n f
  • en  activation by electromagnetic radiation absorption, n

Química física

Definició
Activació en què l'energia prové de l'absorció de radiació electromagnètica.

Nota

  • L'activació per absorció de radiació electromagnètica implica la participació dels estats electrònics excitats de les molècules, i esdevé essencial en el camp de la fotoquímica.

    És un exemple d'activació per absorció de radiació electromagnètica la reacció atmosfèrica O3 + hν → O2 + O, que té lloc per l'absorció de la radiació electromagnètica que prové del Sol.