Química analítica

ca àcid sulfúric, n m
es ácido sulfúrico, n m
en sulfuric acid, n
for H₂SO₄

Química inorgànica

Definició

Oxoàcid dipròtic de sofre(VI), que es presenta com un líquid incolor, oliós, dens i molt corrosiu.

Nota

Quan conté impureses, l'àcid sulfúric és d'un color terrós fosc.

La seva dilució amb aigua és altament exotèrmica i pot produir projeccions explosives de la mescla, si l'aigua s'afegeix sobre aquest àcid. És per això que cal fer-ho sempre a l'inrevés: afegir l'àcid sobre l'aigua lentament.

El producte de partida per a l'obtenció d'àcids sulfúric és el diòxid de sofre, que prové de la combustió de sofre elemental o de la torrefacció de sulfurs metàl·lics. L'oxidació del diòxid de sofre a triòxid de sofre es va fer durant molts anys mitjançant el procés de les cambres de plom, en què el catalitzador de l'oxidació era òxid de nitrogen. Actualment, aquest procés s'ha deixat de banda a favor del procés de contacte, en què el catalitzador és pentòxid de vanadi. Aquest darrer procés permet obtenir àcid sulfúric de major concentració. Les reaccions que tenen lloc es mostren a la imatge.

Els usos de l'àcid sulfúric són molt diversos i poden variar molt segons els països o les zones geogràfiques. Es fa servir en gran quantitat per a l'obtenció d'adobs. També s'utilitza en la indústria metal·lúrgica i en la petroquímica, en la fabricació de pigments, sabons i detergents i en l'obtenció d'àcid clorhídric, d'àcid nítric i d'àcid fosfòric.

És un dels productes químics més importants quant a quantitat fabricada. Durant molts anys la producció d'àcid sulfúric ha estat un indicador de la maduresa de la indústria d'un país.

ca àcid tereftàlic, n m
ca àcid 1,4-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
ca àcid p-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
es ácido 1,4-bencenodicarboxílico, n m
es ácido p-bencenodicarboxílico, n m
es ácido tereftálico, n m
en 1,4-benzenedicarboxylic acid, n
en p-benzenedicarboxylic acid, n
en terephthalic acid, n
for C₆H₄(COOH)₂

Química orgànica

Definició

Isòmer para de l'àcid benzendicarboxílic, que es presenta com un sòlid en forma de cristalls blancs o de pols que al voltant dels 300 ºC experimenta sublimació.

Nota

L'àcid tereftàlic és soluble en àlcalis, lleugerament soluble en alcohol i insoluble en aigua, cloroform i èter.

S'obté per l'oxidació del p-xilè o per la reacció del benzè amb carbonat de potassi sobre un catalitzador de cadmi.

Aquest diàcid té gran interès en l'obtenció de polímers. El procés de polimerització habitual és la reacció de condensació del diàcid, o derivats del diàcid, amb un altre monòmer, com pot ser la diamina o el glicol. Per exemple, la p-fenilentereftalamida s'obté per la reacció de l'àcid tereftàlic amb la p-fenilendiamina, i el dacró, en forma de fibra, per la reacció del tereftalat de dimetil amb l'etilenglicol.

Es fa servir com a additiu en pinsos d'aus.

Vegeu també xilè.

ca àcid toluensulfònic, n m
es ácido toluenosulfónico, n m
en toluenesulfonic acid, n
for CH₃C₆H₄SO₃H

Química orgànica

Definició

Cadascun dels tres àcids sulfònics monopròtics derivats del toluè amb un grup sulfònic en posició orto, meta o para respecte del metil.

Nota

Un àcid toluensulfònic es presenta com un sòlid soluble en els dissolvents orgànics i insoluble en aigua.

Els isòmers orto i para s'obtenen a partir del toluè: l'orto per sulfonació amb àcid sulfúric a 100 ºC i el para per l'acció de l'àcid clorosulfònic sobre el toluè a temperatures baixes.

Té interès en síntesi orgànica i se n'obtenen colorants.

ca àcid toluic, n m
ca àcid metilbenzoic, n m sin. compl.
es ácido metilbenzoico, n m
es ácido toluico, n m
en methylbenzoic acid, n
en toluic acid, n
for CH₃C₆H₄COOH

Química orgànica

Definició

Cadascun dels tres àcids carboxílics monopròtics derivats del toluè amb un grup carboxil en posició orto, meta o para respecte del metil.

Nota

Un àcid toluic es presenta com un sòlid incolor, poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics.

L'isòmer orto, que s'obté per oxidació de l'o-xilè amb àcid nítric diluït, es fa servir com a producte de partida per a l'obtenció de resines i de polièsters. També s'usa com a bactericida. L'isòmer meta, obtingut per oxidació del m-xilè amb àcid nítric, és emprat, en forma de N,N-dietilmetiltoluamida (CH₃C₆H₄CON(CH₂CH₃)₂), com a repel·lent d'insectes. L'isòmer para, obtingut per oxidació del p-cimè es fa servir en la preparació de plastificants.

Vegeu també xilè i cimè.

ca àcid undecanoic, n m
es ácido undecanoico, n m
en undecanoic acid, n
for CH₃(CH₂)₉COOH

Química orgànica

Definició

Àcid monocarboxílic saturat de cadena lineal d'11 carbonis, que es presenta com un sòlid de cristalls incolors i té un punt de fusió de 28,5 ºC i un punt d'ebullició de 284 ºC.

Nota

L'àcid undecanoic té una densitat de 0,850 502 g/cm³ (20/4 ºC). És soluble en alcohol, èter, acetona, benzè i cloroform, i insoluble en aigua.

L'oli de ricí en conté en petites quantitats. S'obté preferentment per la hidrogenació de l'àcid undecilènic, d'origen natural, i té aplicació en síntesi orgànica.

ca àcid undecilènic, n m
ca àcid 10-undecenoic, n m sin. compl.
es ácido 10-undecenoico, n m
es ácido undecilénico, n m
en 10-undecenoic acid, n
en undecylenic acid, n
for CH₂=CH(CH2)₈COOH

Química orgànica

Definició

Àcid monocarboxílic de cadena d'11 carbonis amb un enllaç doble en la posició 10, que es presenta com un líquid de color clar i amb una olor característica de fruites i roses i té un punt de fusió de 21 ºC.

Nota

L'àcid undecilènic té una densitat de 0,910-0,913 g/cm³ (25/25 ºC). És gairebé insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter, benzè i cloroform.

S'obté per destil·lació de l'oli de ricí i, per la seva olor, té diverses aplicacions en perfumeria. També s'usa com a agent modificador en plàstics i com a fungicida en medicina.

ca acidimetria, n f
ca valoració acidimètrica, n f sin. compl.
es acidimetría, n f
es valoración acidimétrica, n f
en acidimetric titration, n
en acidimetry, n

Química analítica

Definició

^Valoració acidobàsica^ d'una base o un àlcali mitjançant un àcid de concentració coneguda.

Nota

L'acidimetria és un tipus de valoració acidobàsica, juntament amb l'alcalimetria.

El terme acidimetria té significats oposats segons el país. Per exemple, al Regne Unit i als Estats Units s'utilitza en dos sentits: per a referir-se a la valoració acidobàsica mitjançant un àcid i per a referir-se a la valoració acidobàsica d'un àcid. A França, generalment designa la valoració acidobàsica d'un àcid. Altres termes relacionats, com bromatometria o permanganimetria, impliquen la valoració mitjançant la substància corresponent. Per a mantenir la consistència, es considera més adequat que el terme acidimetria s'utilitzi per a fer referència a la tècnica que utilitza l'àcid com a agent valorant.

ca acidulant, n m
es acidulante, n m
en acidulant, n

Química orgànica

Definició

Substància àcida, generalment orgànica, que incrementa l'acidesa.

Nota

En afegir un acidulant a una solució, el valor del pH disminueix. Els acidulants es fan servir en molts processos d'elaboració d'aliments com a conservants, reguladors de pH, modificadors de viscositat, etc.

Es troben de manera natural en les fruites i els vegetals. Alguns dels principals acidulants que s'utilitzen són l'àcid adípic, l'àcid cítric, l'àcid fumàric, l'àcid làctic, l'àcid màlic, l'àcid propiònic, l'àcid succínic i l'àcid tartàric.

Vegeu també àcid carboxílic.

ca grup acil, n m
ca acil, n m sin. compl.
es grupo acilo, n m
en acyl group, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels substituents o radicals orgànics obtinguts en eliminar un o més grups hidroxil d'un oxoàcid, de fórmula general RCO-.

Nota

L'oxoàcid del qual deriva un grup acil és generalment un àcid carboxílic, de manera que el grup acil té la fórmula general RCO-.

Formalment, es forma quan se substitueix el grup hidroxil del grup carboxil, característic dels àcids carboxílics, per un altre àtom o per un conjunt d'àtoms quan es formen els derivats d'àcid carboxílic, com el clorur d'acetil (CH₃COCl). A la pràctica, es diferencia entre les substitucions en el grup acil, que són pròpies dels àcids carboxílics i els seus derivats, de les addicions nucleòfiles en el grup carbonil, que són pròpies d'aldehids i cetones. D'aquesta manera es fa palès el comportament diferent dels compostos carbonílics quan són atacats amb nucleòfils.

ca acilació, n f
es acilación, n f
en acylation, n

Química orgànica

Definició

Procés d'introducció d'un grup acil en un substrat, que normalment coincideix amb la substitució d'un hidrogen.

Nota

Són casos particulars d'acilació l'acetilació i la benzoïlació. Les reaccions d'acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no pas el mecanisme de la reacció. Les substàncies acilables tant poden ser inorgàniques, com l'aigua, l'àcid sulfhídric, l'amoníac o la hidrazina, com orgàniques.

Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels grups hidroxil dels alcohols, fenols i àcids carboxílics; el del grup tiol; el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries, i el lligat als carbonis aromàtics. En aquest darrer cas, es tracta d'una reacció de Friedel i Crafts (vegeu les imatges 2 i 3). Les acilacions són conegudes, en molts casos, amb denominacions més específiques.

Els principals agents acilants són, per ordre decreixent de força i, per tant, d'importància: halurs d'acil (RCOX) > anhídrids d'àcid (RCO-O-COR) > èsters (RCOOR') > amides N-substituïdes o no (RCONR'R'') > àcids carboxílics (RCOOH). Cadascun d'aquests agents acilants permet obtenir tots els agents acilants més febles que ells mateixos. En actuar com a agents acilants deixen com a residu, respectivament, halurs d'hidrogen (HX), àcids carboxílics (RCOOH), alcohols (R'OH), amoníac (NH₃), amines (R'NH₂ o R'R''NH) o aigua (H₂O).

Amb els halurs d'acil, els més utilitzats dels quals són els clorurs, i amb els anhídrids d'àcid, és possible obtenir acilacions específiques, com l'acilació d'olefines i l'acilació d'alquins terminals, entre altres (vegeu les imatges 4 i 5). Els èsters, en canvi, només poden acilar l'aigua, l'amoníac o les amines, i necessiten, en general, un catalitzador àcid o bàsic. No obstant això, són capaços de realitzar acilacions específiques, com la reacció de Claisen, mitjançant la qual es formen 1,3-dicetones per la reacció amb cetones. En casos particulars, també permeten obtenir acilacions per la reacció de Friedel i Crafts. Les amides només poden acilar l'aigua, sempre que hi hagi la presència d'un àcid o d'una base forta. Finalment, els àcids només poden acilar els alcohols.

Vegeu també substitució electròfila.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota