Diccionari de criteris terminològics

ca CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS
ex accedir [a] (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v prep
ex aprendre de memòria (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr
ex aprendre's de memòria (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr pron
ex arremetre (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr/prep
ex arrogar-se (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v tr pron
ex assimilar-se [a] (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v prep pron
ex comunicar (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v intr
ex escriure (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr
ex guerxar-se (EXEMPLE de característiques morfològiques del verb), v intr pron
ex teledirigir (EXEMPLE de característiques sintàctiques del verb), v tr

Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Denominació

Definición

El codi de la categoria lèxica d'un verb està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)

A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep ESGRIMA Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr/abs, v tr/intr INFORMÀTICA Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
--> escriure v tr INFORMÀTICA Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.

B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron DRET PENAL Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron LINGÜÍSTICA Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron FUSTERIA Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron EDUCACIÓ Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.

[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADVERBI; CATEGORIA LÈXICA PREPOSICIÓ; CATEGORIA LÈXICA INTERJECCIÓ, i CATEGORIA LÈXICA LOCUCIÓ LLATINA.
2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).

ca CATEGORIA LÈXICA VERB (2): VERBS PRONOMINALS I FALSOS VERBS PRONOMINALS
ex arrogar-se (EXEMPLE de verb pronominal autèntic), v tr pron
ex baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE de verb no pronominal amb pronom de destinatari), v intr
ex carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE de verb no pronominal amb pronom de destinatari), v intr
ex *caure's (EXEMPLE de verb pronominal incorrecte), v intr pron
ex llevar-se (EXEMPLE de verb pronominal autèntic), v intr pron
ex *passar-se (EXEMPLE de verb pronominal incorrecte), v intr pron
ex pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE de verb no pronominal amb pronom d'objecte), v tr

Criteris metodològics > Categoria lèxica, Criteris metodològics > Denominació

Definición

Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri BAIXAR O DESCARREGAR?
2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS.

ca CERVESIFICACIÓ, MALTATGE, MACERACIÓ, COCCIÓ, FERMENTACIÓ, BRASSATGE, BRACEIG, BRACEJAT O BRACEJAMENT?
es braceado (maceració), n m
es cocción (cocció), n f
es elaboración de cerveza (cervesificació), n f
es fabricación de cerveza (cervesificació), n f
es fermentación (fermentació), n f
es maceración (maceració), n f
es malteado (maltatge), n m
fr brassage (cervesificació, maceració), n m
fr cuisson (cocció), n f
fr empâtage (maceració), n m
fr fermentation (fermentació), n f
fr maltage (maltatge), n m
it ammostamento (maceració), n m
it birrificazione (cervesificació), n f
it bollitura (cocció), n f
it fermentazione (fermentació), n f
it macerazione (maceració), n f
it maltaggio (maltatge), n m
en boiling (cocció), n
en brewing (cervesificació), n
en brewing process (cervesificació), n
en fermentation (fermentació), n
en malting (maltatge), n
en mashing (maceració), n

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definición

Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
. Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

Nota

1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
- La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
- El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
-La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
. S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.
2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).

ca CHIKUNGUNYA: PRONÚNCIA I GRAFIA
es chicunguña (chikungunya), n m
es chikunguña (chikungunya), n m
es fiebre chicunguña (chikungunya), n f
es fiebre chikunguña (chikungunya), n f
es virus del chicunguña (virus del chikungunya), n m
es virus del chikunguña (virus del chikungunya), n m
es CHIKV (CHIKV), n m sigla
fr chikungunya (chikungunya), n m
fr fièvre Chikungunya (chikungunya), n f
fr virus du chikungunya (virus del chikungunya), n m
fr CHIKV (CHIKV), n m sigla
en chikungunya (chikungunya), n
en chikungunya fever (chikungunya), n
en chikungunya virus (virus del chikungunya), n
en CHIKV (CHIKV), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars

Definición

Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.

El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.

Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de chikungunya i virus del chikungunya al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és i com s'escriu el chikungunya?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-i-com-sescriu-chikungunya).

ca CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA?
es ciber- (ciber-), pfx
es digital (digital), adj
es electrónico -ca (electrònic -a), adj
es en línea (en línia), adj
es virtual (virtual), adj
fr cyber- (ciber-), pfx
fr électronique (electrònic -a), adj
fr en ligne (en línia), adj
fr virtuel -elle (virtual), adj
en cyber- (ciber-), pfx
en digital (digital), adj
en e- (digital, electrònic -a, en línia, virtual), pfx
en electronic (electrònic -a), adj
en on-line (en línia), adj
en virtual (virtual), adj
en online (en línia), adj var. ling.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición

Tant ciber- (forma prefixada), digital (adjectiu), electrònic -a (adjectiu) i virtual (adjectiu) com en línia (usat també com a adjectiu) es consideren formes adequades i sovint quasi sinònimes, encara que tenen significats i matisos diferents.

Així, ciber-, digital, electrònic -a i virtual fan referència actualment a matisos diferents d'un mateix significat de base, que és la relació amb mitjans informàtics o amb internet:

- Un producte, una activitat o una persona amb la forma prefixada ciber- (que és una reducció de cibernètic) és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'àmbit de la seguretat informàtica.
. Ús: El significat actual és una evolució del significat més ampli referit a la informàtica en general, propi dels anys noranta del segle XX. (D'aquesta època han quedat formes com ara ciberespai, cibercultura i cibersexe.)
. Ex.: ciberatac, ciberassetjament, ciberdelicte, ciberespionatge, ciberpolicia, ciberterrorisme
. L'equivalent castellà és ciber-; el francès, cyber-, i l'anglès, cyber-.

- Un producte, una activitat o una persona digital és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb el desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació informàtiques.
. Ús: Actualment és la forma més utilitzada juntament amb en línia, en detriment de electrònic -a (que ha anat baixant en la freqüència d'ús).
. Ex.: màrqueting digital, alfabetisme digital, immigrant digital, transformació digital
. L'equivalent castellà és digital, i l'anglès, digital, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona electrònic -a és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'emmagatzematge, la transmissió i la comercialització informàtiques.
. Ús: Aquesta forma (tradicionalment utilitzada com a equivalent a la forma e- de l'anglès) ha anat perdent ús a favor dels adjectius digital i en línia, de manera que s'utilitza sobretot en formes ja fixades.
. Ex.: correu electrònic, comerç electrònic, banca electrònica, govern electrònic.
. L'equivalent castellà és electrónico -a; el francès, electronique, i l'anglès, electronic, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona virtual és un producte, activitat o persona que té a veure amb la intangibilitat o l'analogia informàtica amb el món real.
. Ex.: realitat virtual, aula virtual, comunitat virtual, oficina virtual
. L'equivalent castellà és virtual; el francès, virtuel -elle, i l'anglès, virtual, a més de la forma prefixada e-.

En canvi, un producte o una activitat en línia és un producte o activitat que se sosté o es desenvolupa per mitjà d'internet.
. Ex.: curs en línia, diccionari en línia, reserva en línia, facturació en línia
. L'equivalent castellà és en línea; el francès, en ligne, i l'anglès, on-line, amb la variant gràfica online, a més de la forma prefixada e-.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de ciber-, digital, electrònic -a, virtual i en línia al Cercaterm i la Neoloteca.

ca CIBERACTIVISME O HACKTIVISME?
es ciberactivismo (ciberactivisme), n m
es hacktivismo (hacktivisme), n m
fr activisme en ligne (ciberactivisme), n m
fr activisme sur Internet (ciberactivisme), n m
fr cyberactivisme (ciberactivisme), n m
fr cybermilitantisme (ciberactivisme), n m
fr hacktivisme (hacktivisme), n m
en clicktivism (ciberactivisme), n
en cyberactivism (ciberactivisme), n
en digital activism (ciberactivisme), n
en hacker activism (hacktivisme), n
en hacktivism (hacktivisme), n
en Internet activism (ciberactivisme), n
en online organizing (ciberactivisme), n
en hactivism (hacktivisme), n var. ling.

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición

Tant ciberactivisme com hacktivisme (tots dos, nom masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen un abast referencial diferent:

- El ciberactivisme és l'activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris.
. L'equivalent castellà és ciberactivismo; els francesos, activisme en ligne, activisme sur Internet, cyberactivisme i cybermilitantisme, i els anglesos, clicktivism, cyberactivism, digital activism, Internet activism i online organizing.

En canvi, el hacktivisme (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de ciberactivisme que recorre a accions que destorben la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que pretén denunciar.
. Els motius d'acceptar aquesta forma, calc del manlleu anglès hacktivism (acrònim de hack[er] i [ac]tivism), són els següents:
(1) Tant hacker com activisme són paraules catalanes, en el primer cas com a forma normalitzada pel Consell Supervisor al costat de furoner | furonera (és la persona apassionada per la informàtica que posa a prova les seves habilitats en l'àmbit de les xarxes i els sistemes informàtics).
(2) És l'única forma utilitzada en català.
(3) És l'única forma utilitzada en llengües pròximes, com són el castellà, el francès, l'italià i el portuguès.
. L'equivalent castellà és hacktivismo; el francès, hacktivisme, i els anglesos, hacker activism, hacktivism i la variant gràfica hactivism.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de ciberactivisme al Cercaterm i de hacktivisme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el hacktivisme?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-hacktivisme).

ca CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING?
es bicicleta de ciclismo de interior (bicleta de sala), n f
es bicicleta de ciclismo indoor (bicleta de sala), n f
es bicicleta de spinning (bicleta de sala), n f
es ciclismo de interior (ciclisme de sala), n m
es ciclismo indoor (ciclisme de sala), n m
es spinning (ciclisme de sala), n m
fr cardio-vélo (bicleta de sala), n m
fr cardio-vélo (ciclisme de sala), n m
fr cardiovélo (bicleta de sala), n m
fr cardiovélo (ciclisme de sala), n m
fr spinning (ciclisme de sala), n m
fr vélo de spinning (bicleta de sala), n m
en group cycling bike (bicleta de sala), n
en indoor cycling (ciclisme de sala), n
en indoor cycling bike (bicleta de sala), n
en spinning (ciclisme de sala), n
en stationary cycling (ciclisme de sala), n
en stationary cycling bike (bicleta de sala), n
en studio cycle (bicleta de sala), n
en studio cycling (ciclisme de sala), n

Criteris d'especialitat > Esports

Definición

Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.

- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.

- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.

Nota

1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/forma-pedalant-al-gimnas).

ca CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?
es ciclable (pedalable), adj
es ciclista (ciclista), adj
fr cyclable (pedalable), adj
fr cycliste (ciclista), adj
en bicyclable (pedalable), adj
en cyclist (ciclista), adj
en rideable (pedalable), adj

Criteris d'especialitat > Transports

Definición

Tant ciclista com pedalable (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *ciclable.

- Una via de comunicació ciclista és una via que està destinada a les bicicletes o que s'ha concebut específicament per a les bicicletes. (Aplicat a altres noms, ciclista expressa d'una manera general una relació amb les bicicletes.)
. L'equivalent castellà és ciclista; el francès, cycliste, i l'anglès, cyclist.
Ex.: carril ciclista, pista ciclista

- Una via pedalable (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via, o un tram concret d'una via, en què es pot anar amb bicicleta, en convivència amb la circulació a peu o amb altres mitjans de transport.
. L'equivalent castellà és ciclable; el francès, cyclable, i els anglesos, bicyclable i rideable.
Ex.: vorera pedalable, camí pedalable

En canvi, *ciclable, d'origen francès, presenta diversos inconvenients:
(1) Pressuposa com a forma primitiva un verb *ciclar inexistent en català.
(2) Resulta poc transparent (via que pot ser ciclada?)
(3) Té un ús reduït.
(4) El seu significat ja queda cobert per la forma més estesa i transparent pedalable.

Nota

1. En l'aplicació a un tipus de via concret, sovint el nom en aposició bici (reducció de bicicleta) pot substituir l'adjectiu ciclista (i de vegades també pedalable).
Ex.: carril ciclista o carril bici, pista ciclista o pista bici; vorera pedalable o vorera bici

Per la seva naturalesa de nom en aposició, en aquest ús bici només s'utilitza en singular.
Ex. carrils bici, pistes bici, voreres bici (i no *carrils bicis, pistes bicis, voreres bicis)
2. Podeu consultar la fitxa completa de pedalable a la Neoloteca i al Cercaterm i de ciclista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/pedalable-verda-pista-bici-aquest-estiu-fem-bicicleta-i-terminologia).
3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLABLE, CAMÍ PEDALABL O VIA VERDA?

ca CICLOGÈNESI EXPLOSIVA, BORRASCA EXPLOSIVA, CICLÓ BOMBA O BOMBA METEOROLÒGICA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

Definición

Tant ciclogènesi explosiva com borrasca explosiva i cicló bomba es consideren formes adequades per a designar un determinat fenomen meteorològic, encara que difereixen segons si fan referència a l'origen del fenomen o a la conseqüència i també segons l'àmbit d'ús. En canvi, la denominació *bomba meteorològica no es considera adequada.

Pel que fa a les formes adequades:
- Una ciclogènesi explosiva és un procés de formació o intensificació d'una circulació ciclònica, amb una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una bombogénesis i una ciclogénesis explosiva; els francesos, une bombe météorologique i une cyclogenèse explosive, i els anglesos, a bombogenesis, an explosive cyclogenesis i a weather bomb.

- Una borrasca explosiva, amb el sinònim secundari cicló bomba (reservat per a àmbits de poca formalitat),
és una borrasca de gran intensitat originada per una ciclogènesi explosiva; les borrasques explosives poden comportar fortes ventades i precipitacions.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una borrasca explosiva i un ciclón bomba; els equivalents francesos, une bombe météo, une bombe météorologique i un cyclone explosif, i els anglesos, a bomb cyclone i a weather bomb.

Pel que fa a *bomba meteorològica, es considera que és una denominació inadequada pels motius següents:
(1) En l'àmbit especialitzat, no és una forma precisa, ja que designa tant el procés de formació d'una circulació ciclònica com la borrasca resultant d'aquest procés.
(2) En l'àmbit divulgatiu, és una forma que pot generar alarma entre la població, per les fortes connotacions de bomba.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de ciclogènesi explosiva i borrasca explosiva a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, bomba meteorològica o cicló bomba?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ciclogenesi-explosiva-borrasca-explosiva-bomba-meteorologica-o-ciclo-bomba).

ca CINESTÈSIA, KINESTÈSIA O QUINESTÈSIA?
es cinestesia (cinestèsia), n f
fr cinesthésie (cinestèsia), n f
en kinaesthesia [GB] (cinestèsia), n
en kinesthesia [US] (cinestèsia), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definición

Es considera que la forma adequada és cinestèsia (nom femení), i no *kinestèsia ni *quinestèsia.

Els motius de la tria de cinestèsia són els següents:
- Cinestèsia s'ajusta al criteri general de transcriure amb una lletra c en català la lletra k (kappa) inicial d'un mot d'origen grec, ja que està constituïda pels formants cine- (del grec kinēma -atos 'moviment') i -estèsia (del grec aísthēsis 'sensació, sensibilitat').
- *Kinestèsia i *quinestèsia incompleixen el criteri de transcripció de la kappa grega.

La cinestèsia és la sensibilitat propioceptiva que informa sobre la posició, el pes i els moviments de les diverses parts del cos.

Nota

1. La vacil·lació en la transcripció al català de mots amb kappa inicial es dona especialment en l'adaptació de denominacions vehiculades a través de llengües que segueixen criteris diferents, com ara l'anglès.
2. La forma cinestèsia ha de servir de base per a la creació de derivats, com ara l'adjectiu cinestèsic -a (i no *kinestèsic -a o *quinestèsic -a).
3. Podeu consultar el document de criteri original, Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/cinestesia-kinestesia-o-quinestesia).

Diccionari de criteris terminològics

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota