COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
- ca COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
Definición
En l'ús oral i escrit de les formes COVID-19 / COVID / Covid-19 / Covid / covid-19 / covid es recomana seguir diverses convencions que s'han anat establint.
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, A l'entorn del coronavirus, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lentorn-del-coronavirus).
cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca
- ca cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
- es cría campera (cria a l'aire lliure), n f
- es cría ecológica (cria ecològica), n f
- es cría en jaula (cria en gàbia), n f
- es cría en suelo (cria a terra), n f
- fr élevage au sol (cria a terra), n m
- fr élevage biologique (cria ecològica), n m
- fr élevage en cage (cria en gàbia), n m
- fr élevage en plein air (cria a l'aire lliure), n m
- en barn rearing (cria a terra), n
- en battery farming (cria en gàbia), n
- en free range farming (cria a l'aire lliure), n
- en organic poultry farming (cria ecològica), n
Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca
Definición
Tant cria a l'aire lliure, com cria ecològica, com cria a terra, com cria en gàbia i cria en bateria es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.
- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.
- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.
- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.
- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.
- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.
- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.
- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.
- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
criança positiva o parentalitat positiva?
criança positiva o parentalitat positiva?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca criança positiva o parentalitat positiva?
- es crianza positiva (criança positiva), n f
- fr éducation positive (criança positiva), n f
- en positive parenting (criança positiva), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definición
Es considera que la forma adequada per a traduir la forma anglesa positive parenting és criança positiva (nom femení), i no *parentalitat positiva.
Els motius de la tria de criança positiva (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Criança és la paraula habitual en català per a referir-se a l'acció de criar un infant, d'educar-lo o instruir-lo, que és el significat de parenting ("The care and upbringing of a child", segons el diccionari Collins); *parentalitat, doncs, resulta una creació innecessària.
(2) Igual que parenting, criança remet morfològicament a una acció (l'acció de criar), mentre que parentalitat remet a una qualitat (la qualitat de ser pares).
(3) La forma criança positiva és paral·lela a altres formes relacionades del mateix àmbit, com ara criança respectuosa o criança compartida.
La criança positiva és un tipus d'educació dels infants en el context familiar que es basa en el respecte i el reconeixement de la individualitat i en un tracte afectiu i no violent, dins un marc de normes i valors; l'objectiu de la criança positiva és potenciar la seguretat i l'autonomia progressiva de l'infant i contribuir al seu desenvolupament integral.
. Els equivalents castellans són la crianza positiva i la parentalidad positiva; els francesos, l'éducation positive i la parentalité positive; l'italià, la genitorialità positiva; l'anglès, the positive parenting, i l'alemany, die positive Elternschaft.
Els motius de la tria de criança positiva (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Criança és la paraula habitual en català per a referir-se a l'acció de criar un infant, d'educar-lo o instruir-lo, que és el significat de parenting ("The care and upbringing of a child", segons el diccionari Collins); *parentalitat, doncs, resulta una creació innecessària.
(2) Igual que parenting, criança remet morfològicament a una acció (l'acció de criar), mentre que parentalitat remet a una qualitat (la qualitat de ser pares).
(3) La forma criança positiva és paral·lela a altres formes relacionades del mateix àmbit, com ara criança respectuosa o criança compartida.
La criança positiva és un tipus d'educació dels infants en el context familiar que es basa en el respecte i el reconeixement de la individualitat i en un tracte afectiu i no violent, dins un marc de normes i valors; l'objectiu de la criança positiva és potenciar la seguretat i l'autonomia progressiva de l'infant i contribuir al seu desenvolupament integral.
. Els equivalents castellans són la crianza positiva i la parentalidad positiva; els francesos, l'éducation positive i la parentalité positive; l'italià, la genitorialità positiva; l'anglès, the positive parenting, i l'alemany, die positive Elternschaft.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de criança positiva al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Educar amb actitud positiva, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/educar-actitud-positiva).
cribratge, cribatge, cribat o screening?
cribratge, cribatge, cribat o screening?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca cribratge, cribatge, cribat o screening?
- es cribado (cribratge), n m
- en screening (cribratge), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definición
Es considera que la forma adequada és cribratge (nom masculí), i no *cribatge, *cribat o *screening, que són formes que també es poden documentar en aquest àmbit en català.
Els motius de la tria de cribratge (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma culta, creada sobre el verb llatí cribrare, que té el sentit de 'triar' o 'garbellar', i el sufix català -atge, que indica l'acció o l'efecte expressats pel verb de base. Aquest sufix s'utilitza sovint per a denominar operacions tècniques.
(2) Es tracta d'un cultisme que es difon públicament des de fa anys, adoptat en primer lloc pel Diccionari enciclopèdic de medicina i normalitzat posteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT el 1997.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva difusió de fa temps i la proximitat amb formes d'altres llengües, que en fa una bona alternativa al manlleu de l'anglès screening.
(4) S'utilitza una forma anàloga en castellà i, en alternança amb d'altres, també en francès.
En canvi, les altres formes presenten punts en contra, que les fan poc aconsellables:
- *cribatge:
L'absència de r en la segona síl·laba no és justificable en una forma presa directament del llatí com a cultisme, ja que l'original llatí és cribrare. Aquesta simplificació de pronúncia, sense ser un fenomen general, es podria donar en tot cas en formes pertanyents a la llengua general ja implantades de fa anys.
- *cribrat:
Lingüísticament és una forma menys adequada, perquè, encara que -at també pugui tenir el significat de 'acció i efecte', en operacions tècniques es prefereix el sufix -atge, per raons de precisió i genuïnitat.
Exemple: aceratge, blindatge, clonatge, escombratge, fresatge, laminatge, peraltatge, xifratge
- *screening
Tot i que és un manlleu força estès, fonèticament i ortogràficament no s'ajusta al sistema del català i a més, és innecessari, com demostra la forta implantació de cribratge i l'existència de solucions pròpies en castellà i francès.
Els equivalents castellans de un cribratge són un cribado i un cribaje; els francesos, un dépistage i un criblage, i l'anglès, a screening.
Un cribratge és una recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.
. Els equivalents castellans són el cribado i el cribaje, i l'anglès, the screening.
Els motius de la tria de cribratge (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma culta, creada sobre el verb llatí cribrare, que té el sentit de 'triar' o 'garbellar', i el sufix català -atge, que indica l'acció o l'efecte expressats pel verb de base. Aquest sufix s'utilitza sovint per a denominar operacions tècniques.
(2) Es tracta d'un cultisme que es difon públicament des de fa anys, adoptat en primer lloc pel Diccionari enciclopèdic de medicina i normalitzat posteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT el 1997.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva difusió de fa temps i la proximitat amb formes d'altres llengües, que en fa una bona alternativa al manlleu de l'anglès screening.
(4) S'utilitza una forma anàloga en castellà i, en alternança amb d'altres, també en francès.
En canvi, les altres formes presenten punts en contra, que les fan poc aconsellables:
- *cribatge:
L'absència de r en la segona síl·laba no és justificable en una forma presa directament del llatí com a cultisme, ja que l'original llatí és cribrare. Aquesta simplificació de pronúncia, sense ser un fenomen general, es podria donar en tot cas en formes pertanyents a la llengua general ja implantades de fa anys.
- *cribrat:
Lingüísticament és una forma menys adequada, perquè, encara que -at també pugui tenir el significat de 'acció i efecte', en operacions tècniques es prefereix el sufix -atge, per raons de precisió i genuïnitat.
Exemple: aceratge, blindatge, clonatge, escombratge, fresatge, laminatge, peraltatge, xifratge
- *screening
Tot i que és un manlleu força estès, fonèticament i ortogràficament no s'ajusta al sistema del català i a més, és innecessari, com demostra la forta implantació de cribratge i l'existència de solucions pròpies en castellà i francès.
Els equivalents castellans de un cribratge són un cribado i un cribaje; els francesos, un dépistage i un criblage, i l'anglès, a screening.
Un cribratge és una recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.
. Els equivalents castellans són el cribado i el cribaje, i l'anglès, the screening.
Nota
- 1. A més del nom cribratge, el Consell Supervisor també va aprovar el verb corresponent, cribrar, amb el significat de sotmetre un conjunt d'elements a un procés de cribratge.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de cribratge i cribrar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: cribratge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-cribratge).
crudívor, crudivegetarià o crudivegà?
crudívor, crudivegetarià o crudivegà?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca crudívor, crudivegetarià o crudivegà?
- es crudivegano | crudivegana (crudivegà | crudivegana), n m, f
- es crudivegetariano | crudivegetariana (crudivegetarià | crudivegetariana), n m, f
- es crudívoro | crudívora (crudívor | crudívora), n m, f
- fr crudi-végétalien | crudi-végétalienne (crudivegà | crudivegana), n m, f
- fr crudi-végétarien | crudi-végétarienne (crudivegetarià | crudivegetariana), n m, f
- fr crudivore (crudívor | crudívora), n m, f
- en raw foodist raw foodie (crudívor | crudívora), n
- en raw vegan (crudivegà | crudivegana), n
- en raw vegetarian (crudivegetarià | crudivegetariana), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Tant crudívor | crudívora com crudivegetarià | crudivegetariana i crudivegà | crudivegana es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.
- Un crudívor o una crudívora és una persona que consumeix exclusivament aliments crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és crudivorisme.
. Els equivalents castellans són un o una crudista i un crudívoro o una crudívora; els francesos, un o une crudiste i un o une crudivore, i els anglesos, a raw foodie i a raw foodist.
En canvi, els altres termes designen les persones que practiquen el crudivorisme en combinació amb altres tendències alimentàries:
- Els crudivegetarians i les crudivegetarianes són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura tant productes d'origen vegetal com productes d'origen animal que no comporten el sacrific de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària és crudivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un crudivegetariano o una crudivegetariana; el francès, un crudi-végétarien o une crudi-végétarienne, i l'anglès, a raw vegetarian.
- Els crudivegans i les crudiveganes, o crudivegetalistes, són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura productes exclusivament d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és crudiveganisme o crudivegetalisme.
. Els equivalents castellans són un crudivegano o una crudivegana i un crudivegetaliano o una crudivegetaliana; el francès, un crudi-végétalien o une crudi-végétalienne, i l'anglès, a raw vegan.
- Un crudívor o una crudívora és una persona que consumeix exclusivament aliments crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és crudivorisme.
. Els equivalents castellans són un o una crudista i un crudívoro o una crudívora; els francesos, un o une crudiste i un o une crudivore, i els anglesos, a raw foodie i a raw foodist.
En canvi, els altres termes designen les persones que practiquen el crudivorisme en combinació amb altres tendències alimentàries:
- Els crudivegetarians i les crudivegetarianes són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura tant productes d'origen vegetal com productes d'origen animal que no comporten el sacrific de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària és crudivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un crudivegetariano o una crudivegetariana; el francès, un crudi-végétarien o une crudi-végétarienne, i l'anglès, a raw vegetarian.
- Els crudivegans i les crudiveganes, o crudivegetalistes, són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura productes exclusivament d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és crudiveganisme o crudivegetalisme.
. Els equivalents castellans són un crudivegano o una crudivegana i un crudivegetaliano o una crudivegetaliana; el francès, un crudi-végétalien o une crudi-végétalienne, i l'anglès, a raw vegan.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Vegetarians complets: vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià i apivegetarià i Vegetarians parcials: avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià i flexivegetarià.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de crudívor | crudívora, crudivegetarià | crudivegetariana i crudivegà | crudivegana al Cercaterm i la Neoloteca.
cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?
cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?
- es camión de comida callejera (camió de cuina sobre rodes), n m
- es comida callejera (cuina de carrer), n f
- en food truck (camió de cuina sobre rodes), n
- en food truck (cuina sobre rodes), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Tant cuina sobre rodes i restauració de carrer (tots dos, noms femenins), com camió de cuina sobre rodes (nom masculí) i furgoteca (nom femení) i com cuina de carrer (nom femení) i menjar de carrer (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que els significats (evidentment relacionats) són una mica diferents:
- La cuina sobre rodes, o la restauració sobre rodes, és el servei de restauració habilitat no en un local sinó a l'interior d'un vehicle equipat per a cuinar menjar i per a vendre'n.
. Els equivalents castellans són cocina sobre ruedas i restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- Un camió de cuina sobre rodes, o una furgoteca, és un vehicle especialment equipat per a ser utilitzat per un servei de cuina sobre rodes.
. Furgoteca és un terme que s'ha proposat com a suma de furgo- (truncació de furgoneta) i teca, per a indicar que es tracta d'una furgoneta de venda de menjar.
. Tot i que camió de cuina sobre rodes faci referència als camions i furgoteca a les furgonetes, es considera que són intercanviables sigui quin sigui el tipus de vehicle. Igualment, també es poden aplicar a camionetes, caravanes, etc.
. Els equivalents castellans són camión de comida callejera i camión de cocina sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- La cuina de carrer, o el menjar de carrer, és el menjar despatxat en un servei de cuina sobre rodes o restauració sobre rodes, és a dir el menjar que s'ha preparat en un camió de cuina sobre rodes o una furgoteca i que se sol consumir en un altre lloc.
. Els equivalents castellans són comida callejera i comida de calle, i l'anglès, street food.
- La cuina sobre rodes, o la restauració sobre rodes, és el servei de restauració habilitat no en un local sinó a l'interior d'un vehicle equipat per a cuinar menjar i per a vendre'n.
. Els equivalents castellans són cocina sobre ruedas i restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- Un camió de cuina sobre rodes, o una furgoteca, és un vehicle especialment equipat per a ser utilitzat per un servei de cuina sobre rodes.
. Furgoteca és un terme que s'ha proposat com a suma de furgo- (truncació de furgoneta) i teca, per a indicar que es tracta d'una furgoneta de venda de menjar.
. Tot i que camió de cuina sobre rodes faci referència als camions i furgoteca a les furgonetes, es considera que són intercanviables sigui quin sigui el tipus de vehicle. Igualment, també es poden aplicar a camionetes, caravanes, etc.
. Els equivalents castellans són camión de comida callejera i camión de cocina sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- La cuina de carrer, o el menjar de carrer, és el menjar despatxat en un servei de cuina sobre rodes o restauració sobre rodes, és a dir el menjar que s'ha preparat en un camió de cuina sobre rodes o una furgoteca i que se sol consumir en un altre lloc.
. Els equivalents castellans són comida callejera i comida de calle, i l'anglès, street food.
Nota
- 1. Altres formes que es difonen, a més de camió de cuina sobre rodes i furgoteca, són gastrobús (suma de la truncació de gastronomia i la truncació de autobús) i tecabús (suma de teca i la truncació de autobús). Com que són denominacions que també es consideren adequades, la implantació d'una forma o altra dependrà bàsicament de l'ús que en facin els parlants.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de cuina sobre rodes, cuina de carrer i camió de cuina sobre rodes al Cercaterm i també el document de criteri original, Com diem en català food truck i street food?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diem-catala-food-truck-i-street-food).
culicosi, culicosi ampul·lar, butllofa, ampul·la o ampolla?
culicosi, culicosi ampul·lar, butllofa, ampul·la o ampolla?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca culicosi, culicosi ampul·lar, butllofa, ampul·la o ampolla?
- es ampolla (butllofa), n f
- es culicosis (culicosi), n f
- es culicosis bullosa (culicosi ampul·lar), n f
- en blister (butllofa), n
- en culicosis (culicosi), n
- en culicosis bullosa (culicosi ampul·lar), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definición
Tant culicosi com culicosi ampul·lar i tant butllofa com ampul·la es consideren denominacions adequades, tot i que tenen sentits i àmbits d'ús una mica diferents; en canvi, *ampolla, en aquest àmbit, no es considera una forma adequada.
Pel que fa a culicosi i a culicosi ampul·lar, totes dues designen una inflamació de la pell provocada com a reacció a la picada d'un mosquit. És per això que s'anomenen culicosi, ja que Culex és el gènere dels mosquits fins fa poc més habitual a casa nostra (darrerament han anat augmentant molt els mosquits d'altres gèneres, com ara Anopheles i Aedes).
La diferència entre tots dos tipus de reacció cutània és la següent:
- La culicosi és la inflamació habitual, que té forma d'elevació vermellosa de la pell, amb un punt central corresponent a la picada, i que genera una forta sensació de coïssor.
. L'equivalent castellà és la culicosis, i l'anglès, the culicose.
- La culicosi ampul·lar és una culicosi en què la pell reacciona formant butllofes plenes d'un líquid clar.
. Els equivalents castellans són la culicosis bullosa i la culicosis ampollosa, i l'anglès, the culicosis bullosa.
Pel que fa a butllofa i ampul·la, es tracta de dos sinònims que designen una inflamació circumscrita de la pell plena d'un contingut líquid, però les causes no són només una picada de mosquit sinó que poden ser moltes altres (picades d'altres insectes o fins d'altres animals, cremades, fregament, etc.). Podem fer-hi aquesta distinció:
- Butllofa és la forma popular d'anomenar aquesta inflamació, que no ha generat cap adjectiu.
- Ampul·la és una forma culta, pròpia d'àmbits especialitzats, que té l'adjectiu relacionat ampul·lar; això permet la creació de denominacions com ara culicosi ampul·lar.
. L'equivalent castellà és una ampolla, i els anglesos, a bulla (plural bullae) i a blister.
Finalment, *ampolla amb aquest sentit és un castellanisme no acceptat pel diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; com ja s'ha dit, la forma tradicional per a referir-se a aquesta inflamació de la pell és butllofa.
Pel que fa a culicosi i a culicosi ampul·lar, totes dues designen una inflamació de la pell provocada com a reacció a la picada d'un mosquit. És per això que s'anomenen culicosi, ja que Culex és el gènere dels mosquits fins fa poc més habitual a casa nostra (darrerament han anat augmentant molt els mosquits d'altres gèneres, com ara Anopheles i Aedes).
La diferència entre tots dos tipus de reacció cutània és la següent:
- La culicosi és la inflamació habitual, que té forma d'elevació vermellosa de la pell, amb un punt central corresponent a la picada, i que genera una forta sensació de coïssor.
. L'equivalent castellà és la culicosis, i l'anglès, the culicose.
- La culicosi ampul·lar és una culicosi en què la pell reacciona formant butllofes plenes d'un líquid clar.
. Els equivalents castellans són la culicosis bullosa i la culicosis ampollosa, i l'anglès, the culicosis bullosa.
Pel que fa a butllofa i ampul·la, es tracta de dos sinònims que designen una inflamació circumscrita de la pell plena d'un contingut líquid, però les causes no són només una picada de mosquit sinó que poden ser moltes altres (picades d'altres insectes o fins d'altres animals, cremades, fregament, etc.). Podem fer-hi aquesta distinció:
- Butllofa és la forma popular d'anomenar aquesta inflamació, que no ha generat cap adjectiu.
- Ampul·la és una forma culta, pròpia d'àmbits especialitzats, que té l'adjectiu relacionat ampul·lar; això permet la creació de denominacions com ara culicosi ampul·lar.
. L'equivalent castellà és una ampolla, i els anglesos, a bulla (plural bullae) i a blister.
Finalment, *ampolla amb aquest sentit és un castellanisme no acceptat pel diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; com ja s'ha dit, la forma tradicional per a referir-se a aquesta inflamació de la pell és butllofa.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de culicosi i butllofa al Cercaterm, i també el document de criteri original, Heu patit mai una culicosi?, de Mercè Cerdeira i Xavier Sierra, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/heu-patit-mai-una-culicosi).
curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?
curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?
- es director de contenidos | directora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
- es gestor de comunidades | gestora de comunidades (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
- es responsable de contenidos (curador de continguts | curadora de continguts; gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
- fr éditeur de contenu | éditrice de contenu (curador de continguts | curadora de continguts), n m, f
- fr gestionnaire de communauté (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
- fr gestionnaire de contenu (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
- en community manager (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n
- en content curator (curador de continguts | curadora de continguts), n
- en content manager (gestor de continguts | gestora de continguts), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definición
Tant curador de continguts | curadora de continguts, com gestor de continguts | gestora de continguts, com gestor de comunitats | gestora de comunitats (tot, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *responsable de continguts.
- Un curador de contingut o una curadora de continguts (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual.
. L'equivalent castellà és responsable de contenidos; els francesos, éditeur de contenu | éditrice de contenu i organisateur de contenu | organisatrice de contenu, i els anglesos, content curator i digital curator.
- Un gestor de continguts o una gestora de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.
. Els equivalents castellans són administrador de contenidos | administradora de contenidos, director de contenidos | directora de contenidos, editor de contenidos | editora de contenidos, gestor de contenidos | gestora de contenidos i també responsable de contenidos; el francès, gestionnaire de contenu, amb la variant gestionnaire de contenus, i l'anglès, content manager.
- Un gestor de comunitats o una gestora de comunitats (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.
. Els equivalents castellans són community manager, gestor de comunidades | gestora de comunidades i gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea; els francesos, animateur de communauté | animatrice de communauté i gestionnaire de communauté, i els anglesos, community manager i online community manager.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Descriuen adequadament el concepte a què fan referència.
(2) Són adequades lingüísticament.
(3) Són paral·leles a formes utilitzades en les altres llengües romàniques.
(4) Ja tenen un cert ús en català.
(5) Els especialistes consideren que tenen possibilitats reals d'implantació.
En canvi, *responsable de continguts (tot i haver estat una forma difosa anteriorment pel TERMCAT) presenta problemes:
(1) Els especialistes consideren que té un significat menys precís que curador de continguts | curadora de continguts, ja que curador | curadora és una forma del món de l'edició amb un significat paral·lel. (Segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, curador | curadora és la "Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura".)
(2) No permet crear fàcilment una forma nominal transparent per a designar la tasca que es fa, ja que *responsabilitat de continguts no remetria a aquesta idea; per contra, cura de continguts sí.
- Un curador de contingut o una curadora de continguts (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual.
. L'equivalent castellà és responsable de contenidos; els francesos, éditeur de contenu | éditrice de contenu i organisateur de contenu | organisatrice de contenu, i els anglesos, content curator i digital curator.
- Un gestor de continguts o una gestora de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.
. Els equivalents castellans són administrador de contenidos | administradora de contenidos, director de contenidos | directora de contenidos, editor de contenidos | editora de contenidos, gestor de contenidos | gestora de contenidos i també responsable de contenidos; el francès, gestionnaire de contenu, amb la variant gestionnaire de contenus, i l'anglès, content manager.
- Un gestor de comunitats o una gestora de comunitats (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.
. Els equivalents castellans són community manager, gestor de comunidades | gestora de comunidades i gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea; els francesos, animateur de communauté | animatrice de communauté i gestionnaire de communauté, i els anglesos, community manager i online community manager.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Descriuen adequadament el concepte a què fan referència.
(2) Són adequades lingüísticament.
(3) Són paral·leles a formes utilitzades en les altres llengües romàniques.
(4) Ja tenen un cert ús en català.
(5) Els especialistes consideren que tenen possibilitats reals d'implantació.
En canvi, *responsable de continguts (tot i haver estat una forma difosa anteriorment pel TERMCAT) presenta problemes:
(1) Els especialistes consideren que té un significat menys precís que curador de continguts | curadora de continguts, ja que curador | curadora és una forma del món de l'edició amb un significat paral·lel. (Segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, curador | curadora és la "Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura".)
(2) No permet crear fàcilment una forma nominal transparent per a designar la tasca que es fa, ja que *responsabilitat de continguts no remetria a aquesta idea; per contra, cura de continguts sí.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, entreteniment de marca, entreteniment publicitari, joc de marca o joc publicitari?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts i gestor de comunitats | gestora de comunitats al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Com es pot dir en català branded content, content marketing, content curator i altres termes relacionats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-catala-branded-content-content-marketing-content-curator-i-altres).
