Diccionari de criteris terminològics

El codi de la categoria lèxica d'un adverbi està compost únicament per la marca adv ('adverbi').
Exemple: reglamentàriament adv Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.

Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
(1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).

A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Exemple: per compte d'altri adv A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.

El codi de la categoria lèxica d'una interjecció està compost únicament per la marca interj ('interjecció').
Exemple.: gràcies interj

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Sintàcticament no pot funcionar a l'interior d'una oració més àmplia (excepte en el cas d'un ús metalingüístic)
(3) Semànticament equival a una oració completa.

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi interj no té mai informació afegida.

Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Exemple.: va de bo! interj

En la denominació, es recomana indicar amb el signe corresponent en quins casos la interjecció s'utilitza amb valor d'exclamació o de pregunta; en la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial «Expressió amb què...».
Exemple 1: escac al rei! interj Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.
Exemple 2: preparats? interj Expressió amb què l'starter indica a les tripulacions que es preparin per a la sortida.

El codi de la categoria lèxica d'una locució llatina està compost únicament per la marca loc llat ('locució llatina').

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Formalment està constituïda per lèxic llatí i per regles morfològiques i sintàctiques llatines.
(3) Semànticament equival a una oració completa, tant si hi ha verb explícit com si no.
Exemple 1 (verb explícit): auctor regit actum [la] loc llat [Literalment, 'l'autor regeix l'acte']
Exemple 2 (verb implícit): nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] loc llat [Literalment, 'cap pena sense llei, cap crim sense llei']

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi loc llat no té mai informació afegida.

Es recomana el tractament següent, camp per camp:
(a) Denominació: Lletra rodona; marca de llengua de procedència ([la]) només si la pronúncia difereix de la catalana.
(b) Categoria lèxica: loc llat
(c) Definició: Definició metalingüística, amb la fórmula "Locució llatina que fa referència a...".
(d) Nota: Traducció de la locució, si es creu necessari, amb la fórmula "X significa, literalment, 'traducció'".
Exemple: aequalia aequalis curantur [la] loc llat
Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal [...].
Nota: Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.

Falses locucions llatines: No s'atribueix la categoria locució llatina a les denominacions en llengua llatina que poden desenvolupar un paper de part d'oració (nom, adjectiu, etc.). Aquests casos es resolen igual que qualsevol nom, adjectiu, etc.
Exemple 1 (valor de nom): ius ad bellum [la] n m Dret de poder recórrer a la guerra. | [Context: "Aquest altre judici sobre la licitud o no de l'ús de la força ha d'efectuar-se d'acord amb les normes del ius ad bellum contingudes en el dret internacional general." ]
Exemple 2 (valor d'adverbi): ad libitum [la] adv Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. | [Context: "Es mourà, alçant-se asseient-se, passejant, ad libitum, de manera que no resulti monòton ni pesat el monòleg."]

El codi de la categoria lèxica d'un nom està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: n ('nom') [En tots els noms i totes les llengües]
(2) Codi referent al gènere: m ('masculí'), f ('femení'), m, f ('masculí i femení'), m/f ('masculí o femení'), n ('neutre'). [En les llengües de gènere, com ara el català]
(3) Codi referent al nombre: pl ('plural lexicalitzat') [Només en cas de plurals lexicalitzats]
Exemple: aiguaderes n f pl (categoria lèxica: nom; gènere: femení; nombre: plural lexicalitzat)

A. Tractament del gènere:
- En llengües de gènere (català, castellà, francès, alemany, etc.)
(a) Nom masculí: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el masculí.
Exemple: infant n m Persona que està en els primers anys de la vida.
(b) Nom femení: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el femení.
Exemple: persona n f Individu que pot tenir capacitat per a canviar una situació existent i ser-ne responsable.
(c) Nom neutre: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el neutre.
Exemple: Kind ['nen', en alemany] n n
(d) Nom masculí i femení: La denominació té una forma per al masculí i una per al femení o bé una de sola que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn del sexe masculí o femení del referent.
Exemples: capità | capitana n m, f Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador. || psicoterapeuta n m, f Professional que practica la psicoteràpia.
(e) Nom masculí o femení: La denominació té una sola forma que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn de qüestions dialectals o estilístiques, ja que el referent no té sexe.
Exemple: estupor n m/f Estat d'inconsciència total o parcial sense moviments i sense reacció als estímuls.
- En llengües sense gènere (anglès, etc.)
No s'afegeix cap marca al codi n de categoria lèxica.
Exemple: child n ['nen', en anglès]

B. Tractament del nombre
- S'assigna marca de nombre a les denominacions que morfològicament només són possibles en plural (els anomenats plurals lexicalitzats). La marca de plural lexicalitzat és pl.
Exemple: salats n m pl Mata de tiges llenyoses i fulles petites i carnoses que es fa en terrenys salabrosos.
- Per tant, no porten cap indicació especial els casos següents:
(a) Noms que s'utilitzen en singular i en plural.
Exemple.: taula - taules
(b) Noms que s'utilitzen molt més en singular que en plural.
Exemples.: escriptura - ?escriptures
(c) Noms que s'utilitzen molt més en plural que en singular.
Exemples: valor - valors [En l'àmbit dels mercats financers]

[Per a la distinció entre plurals lexicalitzats i plurals habituals, vegeu les fitxes Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (identificació), Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (tractament) i Categoria lèxica noms: Plurals habituals (tractament).]

La categoria lèxica nom masculí i femení (n m, f) fa referència a noms que adopten el gènere masculí o femení segons quin sigui el sexe del referent, mentre que la categoria lèxica nom masculí o femení (n m/f) fa referència a noms que s'apliquen a referents de sexe indistint o inexistent. De manera més detallada:

- Nom masculí i femení (n m, f): El sexe del referent determina el gènere del nom i, de retruc, determina també quin gènere han d'adoptar els elements d'un discurs que hi concordin. (La correspondència no és total, perquè el gènere femení apunta només a referents de sexe femení i el gènere masculí o bé apunta a referents de sexe masculí o bé apunta alhora a referents de sexe masculí i de sexe femení, sobretot en un ús plural.)
Exemple: adobador | adobadora n m, f Persona que prepara peces de carn, peix o altres aliments amb certs ingredients per tal que es conservin.

- Nom masculí o femení (n m/f): El sexe del referent, en cas de tenir-ne, no determina el gènere del nom, sinó que la tria del masculí o del femení es deu a qüestions dialectals o estilístiques.
Exemple: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un aliment.

El tractament proposat per als plurals habituals en una fitxa terminològica és el següent:

- Denominació: Es recull la forma singular, encara que sigui molt poc freqüent, i s'hi atribueix una categoria lèxica sense cap referència a la pluralitat.
Exemple.: espagueti n m

- Definició: Si es considera que el terme és un element d'un conjunt organitzat i finit, sovint amb un nombre fixat d'unitats, es pot fer servir la fórmula inicial "Cadascun de". D'aquesta manera, es dona una pista a l'usuari sobre la utilització plural freqüent d'aquesta denominació.
Exemple: remei floral de Bach n m Cadascun dels trenta-vuit remeis que s'extreuen majoritàriament, en forma d'essència o d'infusió, de flors boscanes de la regió de Gal·les [...].
. Si es considera que el terme no és un element pertanyent a un conjunt com el descrit abans, es fa una definició estàndard, sense cap indicació especial.
Exemple: acció de primera n f Acció emesa per una empresa de gran notorietat, reputació i solidesa, la qual actua en sectors econòmics importants i té molta capacitat per a generar beneficis.

- Nota: No es fa cap observació especial sobre l'ús plural habitual de la denominació, perquè es tracta d'una informació subjectiva (en quins casos es posaria aquesta nota?), no hi ha un paral·lelisme en el cas invers (no se sol indicar mai que una forma s'utilitza quasi sempre en singular) i és més una informació d'ús que no pas una informació lingüística.

Els noms de plural lexicalitzat o plurals lexicalitzats són els noms que només existeixen en una forma plural, és a dir que no poden ser flexionats en singular ni tampoc es poden acompanyar amb adjectius, articles o verbs en singular.
Exemple: raigs X n m pl Radiació electromagnètica de longitud d'ona compresa entre uns límits aproximadament de 10-3 i 10.000 pm, encara que analíticament s'utilitza només la compresa entre 10 i 2.500 pm.

Sovint els plurals lexicalitzats s'expliquen per la percepció que, en els referents designats, s'hi poden distingir diversos elements que sempre apareixen junts o que són indestriables.
Exemples: tisores (formades per dues fulles), raigs X (no es pot singularitzar un sol raig dintre el feix),

Com que aquesta percepció és subjectiva, pot passar que un terme tingui un plural lexicalitzat en una de les llengües i en les altres no, o que, dintre la mateixa llengua, tingui una denominació que és un plural lexicalitzat i una denominació que no.
Exemple:
orella de mar n f
sin. compl. sabatetes n f pl
Mol·lusc gastròpode, amb un forat a la conquilla per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre.

No s'han de confondre els plurals lexicalitzats amb els casos següents:

(1) Noms amb una mateixa forma en singular i en plural: Es tracta dels noms que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural però que poden funcionar amb adjectius, articles i verbs singulars. En realitat, doncs, són noms que tenen una forma singular i una forma plural que són coincidents. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Exemple.: globus n m ("el globus vermell", "els globus vermells").

(2) Noms de plural habitual: Es tracta de noms que gairebé sempre es flexionen en plural, però que poden ser flexionats en singular i poden ser acompanyats d'adjectius, articles i verbs en singular. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Exemple: estimulant del tipus amfetamina n m

El tractament proposat per als plurals lexicalitzats en la fitxa terminològica és el següent:

- Denominació: Es recull directament la forma plural, que és la forma única del paradigma, ja que la forma singular no és possible gramaticalment, i se li atribueix una categoria lèxica amb el tret de pluralitat.
Exemple: escacs n m pl Esport practicat amb trenta-dues peces movibles sobre un escaquer, que consisteix a intentar fer mat al rei contrari segons unes normes establertes.
. Si es pot referir a un element singular tant amb la flexió en singular com amb la flexió en plural, s'entén que hi ha dues denominacions: l'una amb el patró habitual forma singular - forma plural, l'altra que és un plural lexicalitzat. Es tria com a principal la més freqüent, la més utilitzada pels especialistes, etc.
Exemple.:
Denominació 1: pantalons n m pl ("uns pantalons llargs", "dos pantalons llargs")
Denominació 2: pantaló n m ("un pantaló llarg", "dos pantalons llargs")

- Definició: Si es considera que el referent està constituït per diversos elements, es recorre a una fórmula inicial que doni aquesta idea de complexitat, del tipus "Conjunt de", "Sèrie de", "Classe de", etc.
Exemple: costes n f pl Conjunt de despeses originades per un procés que han de pagar les parts litigants o, en alguns casos, solament la part vençuda.
. Si es considera que el referent és únic, no hi ha cap fórmula inicial, sinó que la definició comença amb l'element del qual el definit és un tipus.
Exemple: salats n m pl Mata de tija llenyosa i fulles petites i carnoses, que es fa en terrenys salabrosos.
. Convé evitar la utilització inicial d'un nom en plural, perquè s'entén que el concepte és únic, encara que estigui format per diversos elements.
Exemple:
apunts n m pl
*Notes escrites preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar l'explicació d'un professor a classe, una conferència, etc., per ajudar-ne la recordança, servir en l'estudi personal o aprofitar-les a qualsevol altre fi.
--> Conjunt de notes escrites...

- Notes: És innecessari fer cap referència al caràcter plural de la denominació.

El codi de la categoria lèxica d'una preposició està compost únicament per la marca prep ('preposició').
Exemple: via prep

Es tracta d'una categoria funcional de contingut semàntic quasi nul que no sol tenir valor diferencial en el llenguatge d'especialitat. Tot i això, hi ha circumstàncies que poden portar a recollir-ne casos en un producte terminològic. Per exemple:
(1) Quan en un àmbit concret s'utilitza habitualment una preposició inhabitual o inexistent en llengua general.
Exemple: via prep [En Xarxes socials]
(2) Quan es tracta d'un àmbit amb intercanvis habituals en llengües diverses o amb moltes interferències lingüístiques.
Exemple: davant de prep [En Comerç]

El codi prep no té informació afegida pels motius següents:
(1) Morfològicament, les preposicions són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, les preposicions sempre determinen la presència d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).

Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Exemple: davant de prep

En la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial "Preposició que serveix per a...".
Exemple: via prep Preposició que serveix per a introduir la font d'una piulada.

El codi de la categoria lèxica d'un verb està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Exemple: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)

A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Exemple: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Exemple: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. / Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Exemple: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. / Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Exemple: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Exemple: escriure v tr/abs, v tr/intr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
--> escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.

B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Exemple: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Exemple: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Exemple: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Exemple: aprendre de memòria v tr / sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.

[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]