TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?
TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?
- es cortar en brunoise (tallar a la brunesa), v tr
- es cortar en chiffonade (tallar a la xifonada), v tr
- es cortar en chifonada (tallar a la xifonada), v tr
- es cortar en juliana (tallar a la juliana), v tr
- fr couper en brunoise (tallar a la brunesa), v tr
- fr couper en chiffonnade (tallar a la xifonada), v tr
- fr couper en julienne (tallar a la juliana), v tr
- en chiffonade, to (tallar a la xifonada), v tr
- en cut in brunoise, to (tallar a la brunesa), v tr
- en cut in julienne, to (tallar a la juliana), v tr
- en julienne, to (tallar a la juliana), v tr
- en shred, to (tallar a la juliana), v tr
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Es considera que les formes més adequades per a referir-se a aquestes maneres diferents de tallar els aliments són tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada (tots, verbs transitius); en canvi, es consideren menys adequades les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade.
- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.
- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.
- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.
En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.
- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.
- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.
- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.
En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Tallem en julienne, en brunoise o en chiffonade?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/258/).
TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?
TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?
- es tanatoestética (tanatoestètica), n f
- es tanatoplastia (tanatoplàstia), n f
- es tanatopraxia (tanatopràxia), n f
- fr thanatoplastie (tanatoplàstia), n f
- fr thanatopraxie (tanatopràxia), n f
- en thanatocosmetics (tanatoestètica), n
- en thanatopraxis (tanatopràxia), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definición
Tant tanatopràxia, com tanatoplàstia, com tanatoestètica (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La tanatopràxia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers.
. L'equivalent castellà és tanatopraxia; el francès, thanatopraxie, i l'anglès, thanatopraxis.
En canvi, són aplicacions concretes de la tanatopràxia els casos següents:
- La tanatoplàstia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia que recorre a operacions manuals o instrumentals per restaurar una part danyada de l'organisme.
. L'equivalent castellà és tanatoplastia, i el francès, thanatoplastie.
- La tanatoestètica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia dedicada a millorar l'aspecte dels cadàvers.
. L'equivalent castellà és tanatoestética, i l'anglès, thanatocosmetics.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són formes adequades lingüísticament, creades per l'adjunció dels formants -pràxia, -plàstia i estètica a la forma prefixada tanato-, que prové del mot grec thánatos, 'mort'.
(2) Ja es documenten formes amb els mateixos formants en català.
Ex.: tanatofòbia, quiropràxia, rinoplàstia
(3) Els especialistes de l'àmbit confirmen que són les formes més utilitzades.
- La tanatopràxia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers.
. L'equivalent castellà és tanatopraxia; el francès, thanatopraxie, i l'anglès, thanatopraxis.
En canvi, són aplicacions concretes de la tanatopràxia els casos següents:
- La tanatoplàstia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia que recorre a operacions manuals o instrumentals per restaurar una part danyada de l'organisme.
. L'equivalent castellà és tanatoplastia, i el francès, thanatoplastie.
- La tanatoestètica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia dedicada a millorar l'aspecte dels cadàvers.
. L'equivalent castellà és tanatoestética, i l'anglès, thanatocosmetics.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són formes adequades lingüísticament, creades per l'adjunció dels formants -pràxia, -plàstia i estètica a la forma prefixada tanato-, que prové del mot grec thánatos, 'mort'.
(2) Ja es documenten formes amb els mateixos formants en català.
Ex.: tanatofòbia, quiropràxia, rinoplàstia
(3) Els especialistes de l'àmbit confirmen que són les formes més utilitzades.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat tanatopràctic | tanatopràctica (nom masculí i femení, correspon a l'equivalent anglès thanatopractor) per fer referència a la persona especialitzada en tanatopràxia.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tanatopràxia, tanatoplàstia, tanatoestètica i tanatopràctic | tanatopràctica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: tanatopràxia, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/page/2/).
TEMPS VIOLENT, TEMPS SEVER, TEMPS PERILLÓS, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?
TEMPS VIOLENT, TEMPS SEVER, TEMPS PERILLÓS, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca TEMPS VIOLENT, TEMPS SEVER, TEMPS PERILLÓS, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?
- es tiempo extremo (temps violent), n m
- es tiempo peligroso (temps violent), n m
- es tiempo severo (temps violent), n m
- es tiempo violento (temps violent), n m
- fr temps violent (temps violent), n m
- en severe weather (temps violent), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definición
Es considera que la forma adequada és temps violent (nom masculí), i no *temps sever, *temps perillós, *temps greu, *temps extrem ni *temps advers.
Els motius de la tria de temps violent (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT que reconsidera una decisió anterior) són els següents:
(1) És una denominació semànticament motivada, ja que la característica principal dels fenòmens meteorològics associats a aquest temps és la intensitat que presenten respecte als fenòmens meteorològics habituals.
(2) Té el suport dels especialists consultats com a alternativa al calc temps sever.
(3) Es documenta en l'àmbit.
En canvi, *temps sever, *temps perillós, *temps extrem i *temps advers presenten problemes d'adequació semàntica:
- *Temps sever, calc de l'anglès severe weather, és inadequat perquè no s'ajusta als significats que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans prescriu per a sever -a: 'gens indulgent amb les faltes o les febleses' i 'estricte o rígid en el seguiment d'una llei o una norma'. En anglès, en canvi, també significa 'greu', 'extrem', 'important', etc., sentits que la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans ha desestimat explícitament per al català.
- *Temps perillós és inadequat perquè l'anomenat severe weather actualment només inclou fenòmens convectius, de manera que en queden fora altres fenòmens igualment perillosos (com ara onades de calor o de fred, nevades intenses i vent fort) i també perquè el Servei Meteorològic de Catalunya ja fa sevir aquesta etiqueta quan la pluja, la neu, el vent, la calor o el fred superen un llindar determinat.
- *Temps extrem és inadequat perquè habitualment s'utilitza per a fer referència a fenòmens meteorològics molt inusuals en una zona o en una època determinades.
- *Temps advers és inadequat perquè podria designar qualsevol fenomen meteorològic desfavorable per a la realització d'una acció o activitat, sense necessitat que fos violent.
Finalment, *temps greu té el problema que greu és un adjectiu poc usual en l'àmbit de la meteorologia (a diferència del que succeeix en l'àmbit de la medicina, per exemple).
El temps violent és l'estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.
Els motius de la tria de temps violent (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT que reconsidera una decisió anterior) són els següents:
(1) És una denominació semànticament motivada, ja que la característica principal dels fenòmens meteorològics associats a aquest temps és la intensitat que presenten respecte als fenòmens meteorològics habituals.
(2) Té el suport dels especialists consultats com a alternativa al calc temps sever.
(3) Es documenta en l'àmbit.
En canvi, *temps sever, *temps perillós, *temps extrem i *temps advers presenten problemes d'adequació semàntica:
- *Temps sever, calc de l'anglès severe weather, és inadequat perquè no s'ajusta als significats que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans prescriu per a sever -a: 'gens indulgent amb les faltes o les febleses' i 'estricte o rígid en el seguiment d'una llei o una norma'. En anglès, en canvi, també significa 'greu', 'extrem', 'important', etc., sentits que la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans ha desestimat explícitament per al català.
- *Temps perillós és inadequat perquè l'anomenat severe weather actualment només inclou fenòmens convectius, de manera que en queden fora altres fenòmens igualment perillosos (com ara onades de calor o de fred, nevades intenses i vent fort) i també perquè el Servei Meteorològic de Catalunya ja fa sevir aquesta etiqueta quan la pluja, la neu, el vent, la calor o el fred superen un llindar determinat.
- *Temps extrem és inadequat perquè habitualment s'utilitza per a fer referència a fenòmens meteorològics molt inusuals en una zona o en una època determinades.
- *Temps advers és inadequat perquè podria designar qualsevol fenomen meteorològic desfavorable per a la realització d'una acció o activitat, sense necessitat que fos violent.
Finalment, *temps greu té el problema que greu és un adjectiu poc usual en l'àmbit de la meteorologia (a diferència del que succeeix en l'àmbit de la medicina, per exemple).
El temps violent és l'estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.
Nota
- 1. En la meteorologia europea en un principi s'incloïen dintre el temps violent els fenòmens perillosos de tipus no convectiu, però actualment es tendeix a incloure-hi només els fenòmens convectius, tal com fa la meteorologia americana.
- 2. El Consell Supervisor del TERMCAT ja havia desestimat anteriorment l'ús de sever -a en l'àmbit mèdic per a traduir l'adjectiu anglès severe; en aquest àmbit es proposen com a formes equivalents en català greu o intens -a.
- 3. Podeu consultar la fitxa completa de temps violent al Cercaterm i la Neoloteca.
TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?
TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?
- es ancianidad (tercera edat), n f
- es cuarta edad (quarta edat), n f
- es tercera edad (tercera edat), n f
- fr quatrième âge (quarta edat), n m
- fr troisième âge (tercera edat), n m
- en fourth age (quarta edat), n
- en third age (tercera edat), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definición
Tant tercera edat com quarta edat (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Nota
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL
TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL
- ex pluges (EXEMPLE de nom comptable per a un episodi), n f
- ex pluja (EXEMPLE de nom incomptable per a un fenomen), n f
- ex temperatura (EXEMPLE de nom incomptable per a una magnitud), n f
- ex temperatures (EXEMPLE de nom comptable per a un valor), n f
- ex vent (EXEMPLE de nom incomptable per a un fenomen), n m
- ex vents (EXEMPLE de nom comptable per a un episodi), n m
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definición
Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
TERRASSA COBERTA O VETLLADOR?
TERRASSA COBERTA O VETLLADOR?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca TERRASSA COBERTA O VETLLADOR?
- es velador (terrassa coberta), n m
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definición
Es considera que la forma adequada és terrassa coberta, i no *vetllador.
Els motius de la tria de terrassa coberta són els següents:
(1) És una forma transparent i descriptiva, ja que terrassa és la forma normativa per a designar l'espai exterior d'un bar o restaurant on també se serveix i coberta indica la possibilitat de tapar aquest espai per mitjà d'una estructura.
(2) Es documenta ja amb aquest sentit.
En canvi, vetllador té com a inconvenient principal que es deu a una extensió de significat que s'ha donat en castellà però no en català,
. Tant en català com en castellà, un vetllador (velador en castellà) és una tauleta, generalment rodona, d'una sola pota. Per extensió, també designa una taula petita i lleugera que és fàcil de transportar, com ara les taules de les terrasses dels bars.
. És probable que sigui a partir d'aquest sentit que en castellà ha passat a denominar la terrassa completa. Ara bé, en català aquest sentit de 'terrassa' es documenta molt més esporàdicament, sovint com una simple traducció de velador.
. Amb el sentit original de tauleta, vetllador sembla molt més freqüent en castellà que no pas en català, cosa que dificulta fer-ne un ús extensiu perquè es tracta d'una forma poc transparent.
Una terrassa coberta és una terrassa exterior d'un bar o restaurant que es pot cobrir de manera provisional, generalment amb vidres desmuntables o un envelat, quan les condicions del temps ho fan aconsellable.
Els motius de la tria de terrassa coberta són els següents:
(1) És una forma transparent i descriptiva, ja que terrassa és la forma normativa per a designar l'espai exterior d'un bar o restaurant on també se serveix i coberta indica la possibilitat de tapar aquest espai per mitjà d'una estructura.
(2) Es documenta ja amb aquest sentit.
En canvi, vetllador té com a inconvenient principal que es deu a una extensió de significat que s'ha donat en castellà però no en català,
. Tant en català com en castellà, un vetllador (velador en castellà) és una tauleta, generalment rodona, d'una sola pota. Per extensió, també designa una taula petita i lleugera que és fàcil de transportar, com ara les taules de les terrasses dels bars.
. És probable que sigui a partir d'aquest sentit que en castellà ha passat a denominar la terrassa completa. Ara bé, en català aquest sentit de 'terrassa' es documenta molt més esporàdicament, sovint com una simple traducció de velador.
. Amb el sentit original de tauleta, vetllador sembla molt més freqüent en castellà que no pas en català, cosa que dificulta fer-ne un ús extensiu perquè es tracta d'una forma poc transparent.
Una terrassa coberta és una terrassa exterior d'un bar o restaurant que es pot cobrir de manera provisional, generalment amb vidres desmuntables o un envelat, quan les condicions del temps ho fan aconsellable.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de terrassa coberta al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terrassa coberta o vetllador, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2018/03/15/terrassa-coberta-o-vetllador/).
TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?
TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?
Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
- ca TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?
- es tifinagh (tifinag), n m
- es tifinar (tifinag), n m
- fr tifinagh (tifinag), n m
- pt tifinagh (tifinag), n m
- en tifinagh (tifinag), n
- en tifinar (tifinag), n
- de Tifinagh (tifinag), n n
- de Tifinar (tifinag), n n
Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
Definición
Es considera que la forma adequada és tifinag (nom masculí), i no *tifinagh, *tifinac, afinag, neotifinag ni libicotifinag.
Els motius de la tria de tifinag (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació adequada a l'ortografia catalana de la forma tifinagh, que és la més coneguda internacionalment.
(2) Es documenta en obres lexicogràfiques i textos d'especialitat en català.
(3) S'allunya molt poc formalment de tifinagh.
(4) No planteja dubtes de pronúncia, ja que en català la terminació -ag es pronuncia [ak] (per exemple, arxipèlag, cartílag, esòfag o gag). Aquesta pronúncia amb una oclusiva final és la que se sol donar en català a aquest terme, encara que l'original tifinagh vol reflectir que en amazic el so final és una fricativa gutural, semblant a una erra francesa.
(5) Té el vistiplau dels especialistes.
En canvi, *tifinagh i *tifinac presenten problemes gràfics:
- *Tifinagh recull una grafia gh final estranya al català, que podria generar dubtes sobre la pronúncia que ha de tenir.
- *Tifinac s'allunya innecessàriament de la forma original, ja que la grafia tifinag ja s'acorda a la pronúncia habitual.
També tenen problemes les formes *afinag, *neotifinag i *libicotifinag, en aquest cas de tipus conceptual:
- *Afinag (i les possibles variants *afinagh i *afinac), que correspon al nom estricte de l'alfabet en amazic segons el experts, no és coneguda internacionalment.
- *Neotifinag (i les possibles variants *neotifinagh i *neotifinac) identifica una de les versions modernes d'aquesta escriptura, desenvolupada als anys seixanta del segle XX per lingüistes.
- *Libicotifinag (i les possibles variants *libicotifinagh i *libicotifinac) pot fer pensar que fa referència a una suposada variant líbica del tifinag, quan el que vol indicar és que és un alfabet d'arrels líbiques.
El tifinag és l'alfabet de l'amazic, d'origen incert i probablement d'arrels líbiques.
Els motius de la tria de tifinag (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació adequada a l'ortografia catalana de la forma tifinagh, que és la més coneguda internacionalment.
(2) Es documenta en obres lexicogràfiques i textos d'especialitat en català.
(3) S'allunya molt poc formalment de tifinagh.
(4) No planteja dubtes de pronúncia, ja que en català la terminació -ag es pronuncia [ak] (per exemple, arxipèlag, cartílag, esòfag o gag). Aquesta pronúncia amb una oclusiva final és la que se sol donar en català a aquest terme, encara que l'original tifinagh vol reflectir que en amazic el so final és una fricativa gutural, semblant a una erra francesa.
(5) Té el vistiplau dels especialistes.
En canvi, *tifinagh i *tifinac presenten problemes gràfics:
- *Tifinagh recull una grafia gh final estranya al català, que podria generar dubtes sobre la pronúncia que ha de tenir.
- *Tifinac s'allunya innecessàriament de la forma original, ja que la grafia tifinag ja s'acorda a la pronúncia habitual.
També tenen problemes les formes *afinag, *neotifinag i *libicotifinag, en aquest cas de tipus conceptual:
- *Afinag (i les possibles variants *afinagh i *afinac), que correspon al nom estricte de l'alfabet en amazic segons el experts, no és coneguda internacionalment.
- *Neotifinag (i les possibles variants *neotifinagh i *neotifinac) identifica una de les versions modernes d'aquesta escriptura, desenvolupada als anys seixanta del segle XX per lingüistes.
- *Libicotifinag (i les possibles variants *libicotifinagh i *libicotifinac) pot fer pensar que fa referència a una suposada variant líbica del tifinag, quan el que vol indicar és que és un alfabet d'arrels líbiques.
El tifinag és l'alfabet de l'amazic, d'origen incert i probablement d'arrels líbiques.
Nota
- 1. Tot i que en amazic tifinag és un nom femení plural (el sentit estricte és 'conjunt de lletres de l'escriptura amaziga'), en català s'aprova com a nom masculí singular. El singular es justifica perquè es pren com a denominació de l'alfabet, i el masculí, perquè ja té aquest gènere en català i en altres llengües romàniques (probablement, pel referent alfabet i per la terminació).
- 2. La solució no és paral·lela a la donada a amazic (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT). El motiu és que una forma catalana *amazig (a partir de l'original amazigh) hauria pogut donar lloc en català a la pronúncia errònia *amazitx (de manera anàloga a mig).
- 3. Podeu consultar la fitxa completa de tifinag al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el tifinag?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/18/).
Tipus de finançament col·lectiu
Tipus de finançament col·lectiu
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca Tipus de finançament col·lectiu
- es crowdfunding de donación (finançament col·lectiu de donació), n m
- es crowdunding de inversión (finançament col·lectiu d'inversió), n m
- es crowfunding de préstamo (finançament col·lectiu de préstec), n m
- es matchfunding (finançament col·lectiu mixt), n m
- es micromecenazgo (finançament col·lectiu amb recompensa), n m
- en crowdlending (finançament col·lectiu de préstec), n
- en donation based crowdfunding (finançament col·lectiu de donació), n
- en equity crowdfunding (finançament col·lectiu d'inversió), n
- en match-funding (finançament col·lectiu mixt), n
- en reward based crowdfunding (finançament col·lectiu amb recompensa), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definición
El finançament col·lectiu és un sistema de finançar projectes individuals, col·lectius o empresarials per mitjà de múltiples aportacions individuals que arriben vehiculades per una plataforma web.
Segons l'existència o no d'una contraprestació i segons les característiques que adopti aquesta contraprestació, es poden distingir tipus diferents de finançament col·lectiu (tots, normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT):
- El finançament col·lectiu de donació o microdonació és el finançament col·lectiu en què els participants no reben cap contraprestació.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de donación i la microdonación; els francesos, le financement participatif par dons i le micromécénat, i els anglesos, the contribution crowdfunding, the donation based crowdfunding (amb la variant ortogràfica donation-based crowdfunding) i the pledge based crowdfunding (amb la variant pledge-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge és el finançament col·lectiu en què els participants reben una petita contraprestació relacionada amb el projecte, a canvi de la seva aportació.
. La forma *finançament col·lectiu de recompensa es considera poc adequada perquè en els altres termes relacionats (finançament col·lectiu de donació, de préstec o d'inversió) la preposició de fa referència a l'aportació del participant i no a la contrapartida que rep.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de recompensa i el micromecenazgo, i l'anglès, the reward based crowdfunding (amb la variant ortogràfica reward-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu de préstec és el finançament col·lectiu en què els participants reben una taxa d'interès a canvi de la seva aportació i recuperen la inversió al cap d'un temps preestablert; aquest sistema es reserva exclusivament per a iniciatives empresarials.
. La forma *micropréstec es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor i perquè ja denomina un producte bancari convencional, deslligat del finançament col·lectiu.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de préstamo; el francès, le financement participatif par prêt (o amb el complement en plural, financement participatif par prêts), i els anglesos, the crowdlending, the debt based crowdfunding, the debt crowdfunding, the lending based crowdfunding (amb la variant ortogràfica lending-based crowdfunding), the loan crowdfunding, the loan-based crowdfunding i the debt-based crowdfunding,
- El finançament col·lectiu d'inversió és el finançament col·lectiu en què els participants reben accions o participacions en els beneficis d'una empresa a canvi de les seves aportacions; aquest sistema també és exclusiu d'iniciatives empresarials.
. Paral·lelament al cas anterior, la forma *microinversió es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de inversión; els francesos, le financement participatif en capital i le financement participatif par actions, i els anglesos, the crowdequity, the equity crowdfunding, the equity-based crowdfunding, the investment crowdfunding i the securities crowdfunding.
Finalment, al costat d'aquests tipus de finançament basats estrictament en donacions individuals, també hi ha un tipus de finançament col·lectiu en què intervenen organitzacions:
- El finançament col·lectiu mixt, en què una organització complementa amb una quantitat rellevant les aportacions individuals (sovint, igualant-les o superant-les).
. En aquesta forma, l'adjectiu mixt fa referència a la naturalesa diferent de les aportacions que s'hi fan (d'una banda a títol individual, de l'altra com a organització).
. L'equivalent castellà és el matchfunding; els francesos, le cofinancement (amb la variant ortogràfica co-financement), le financement de contrepartie i le matchfunding, i els anglesos, the match-funding (amb les varints match funding i matchfunding) i the matched crowdfunding.
Segons l'existència o no d'una contraprestació i segons les característiques que adopti aquesta contraprestació, es poden distingir tipus diferents de finançament col·lectiu (tots, normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT):
- El finançament col·lectiu de donació o microdonació és el finançament col·lectiu en què els participants no reben cap contraprestació.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de donación i la microdonación; els francesos, le financement participatif par dons i le micromécénat, i els anglesos, the contribution crowdfunding, the donation based crowdfunding (amb la variant ortogràfica donation-based crowdfunding) i the pledge based crowdfunding (amb la variant pledge-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge és el finançament col·lectiu en què els participants reben una petita contraprestació relacionada amb el projecte, a canvi de la seva aportació.
. La forma *finançament col·lectiu de recompensa es considera poc adequada perquè en els altres termes relacionats (finançament col·lectiu de donació, de préstec o d'inversió) la preposició de fa referència a l'aportació del participant i no a la contrapartida que rep.
. Els equivalents castellans són el crowdfunding de recompensa i el micromecenazgo, i l'anglès, the reward based crowdfunding (amb la variant ortogràfica reward-based crowdfunding).
- El finançament col·lectiu de préstec és el finançament col·lectiu en què els participants reben una taxa d'interès a canvi de la seva aportació i recuperen la inversió al cap d'un temps preestablert; aquest sistema es reserva exclusivament per a iniciatives empresarials.
. La forma *micropréstec es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor i perquè ja denomina un producte bancari convencional, deslligat del finançament col·lectiu.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de préstamo; el francès, le financement participatif par prêt (o amb el complement en plural, financement participatif par prêts), i els anglesos, the crowdlending, the debt based crowdfunding, the debt crowdfunding, the lending based crowdfunding (amb la variant ortogràfica lending-based crowdfunding), the loan crowdfunding, the loan-based crowdfunding i the debt-based crowdfunding,
- El finançament col·lectiu d'inversió és el finançament col·lectiu en què els participants reben accions o participacions en els beneficis d'una empresa a canvi de les seves aportacions; aquest sistema també és exclusiu d'iniciatives empresarials.
. Paral·lelament al cas anterior, la forma *microinversió es considera poc adequada perquè les quantitats econòmiques no sempre són de poc valor.
. L'equivalent castellà és el crowdfunding de inversión; els francesos, le financement participatif en capital i le financement participatif par actions, i els anglesos, the crowdequity, the equity crowdfunding, the equity-based crowdfunding, the investment crowdfunding i the securities crowdfunding.
Finalment, al costat d'aquests tipus de finançament basats estrictament en donacions individuals, també hi ha un tipus de finançament col·lectiu en què intervenen organitzacions:
- El finançament col·lectiu mixt, en què una organització complementa amb una quantitat rellevant les aportacions individuals (sovint, igualant-les o superant-les).
. En aquesta forma, l'adjectiu mixt fa referència a la naturalesa diferent de les aportacions que s'hi fan (d'una banda a títol individual, de l'altra com a organització).
. L'equivalent castellà és el matchfunding; els francesos, le cofinancement (amb la variant ortogràfica co-financement), le financement de contrepartie i le matchfunding, i els anglesos, the match-funding (amb les varints match funding i matchfunding) i the matched crowdfunding.
Nota
-
1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat micromecenes:
- Un micromecenes o una micromecenes és la persona que col·labora econòmicament en un projecte mitjançant el finançament col·lectiu amb recompensa. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de finançament col·lectiu, finançament col·lectiu de donació, finançament col·lectiu amb recompensa, finançament col·lectiu de préstec, finançament col·lectiu d'inversió i finançament col·lectiu mixt al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Del matchunding al finançament col·lectiu mixt només cal fer el pas, en el web del TERMCAT (economia.termcat.cat/ca/divulgacio/del-matchfunding-al-financament-collectiu-mixt-nomes-cal-fer-pas).
TIPUS DE TALLS DE CARN I DE PEIX
TIPUS DE TALLS DE CARN I DE PEIX
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca TIPUS DE TALLS DE CARN I DE PEIX
- ex epigrama, n m
- ex filet, n m
- ex grenadí, n m
- ex medalló, n f
- ex palpís, n m
- ex polpeta, n f
- ex rodanxa, n f
- ex suprema, n f
- ex rodella, n f sin. compl.
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Un tall de carn, de peix, de formatge o d'un altre aliment és un tros separat amb un ganivet d'una peça sencera o d'un tros més gros d'aquell mateix aliment
. L'equivalent castellà és un trozo; el francès, une tranche, i l'anglès, a slice.
Segons la manera com s'ha fet o segons l'aliment d'on procedeix podem distingir diversos tipus de talls de carn i de peix. Per exemple:
(a) Un filet és un tall prim de carn o de peix sense os o espina o bé, de manera més específica, un tall d'una part del llom de bou o de vedella que no té ossos ni tendons.
. Per al sentit general, l'equivalent castellà és un filete; el francès, un filet, i l'anglès, a filet (amb la variant ortogràfica fillet). Per al sentit de llom de bou o de vedella, els equivalents castellans són un filete o un solomillo; el francès, un filet, i els anglesos, a filet (amb la variant ortogràfica fillet), a fillet steak o a tenderloin.
Dintre els filets, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. L'epigrama, que és un filet de la carn més delicada d'un xai o de carn d'aviram.
L'equivalent castellà és un epigrama; el francès, un épigramme, i l'anglès, an epigramme.
. El palpís, que és una escalopa del crostó o del cap de mort de vedella o també un filet de cuixa d'anyell.
. La polpeta, que és un filet de carn o de peix enrotllat i farcit.
Els equivalents castellans són una popieta o una pulpeta; els francesos, une paupiette o une roulade, i els anglesos, a bird, a paupiette o a roulade.
(b) Una suprema és un tall de la part central d'un peix gros, tallada gruixuda i sense espina.
. L'equivalent castellà és una suprema.
(c) Una rodanxa, o també una rodella, és un tall transversal d'una peça allargada i més o menys rodona, com ara un lluç.
. L'equivalent castellà és una rodaja, els francesos, une rondelle o une rouelle, i l'anglès, a round steak.
Dintre les rodanxes, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. El medalló, que és una rodanxa de carn de forma rodona o ovalada i de 100 a 110 grams de pes.
L'equivalent castellà és un medallón; els francesos, un médaillon o une noisette, i els anglesos, a medaillon, a medallion o a noisette.
(d) Un grenadí és una escalopa estreta i gruixuda entatxonada de bastonets menuts de cansalada grassa i fresca, generalment reservada per a dies assenyalats.
. L'equivalent castellà és una granadina; el francès, un grenadin, i l'anglès, a grenadin.
. L'equivalent castellà és un trozo; el francès, une tranche, i l'anglès, a slice.
Segons la manera com s'ha fet o segons l'aliment d'on procedeix podem distingir diversos tipus de talls de carn i de peix. Per exemple:
(a) Un filet és un tall prim de carn o de peix sense os o espina o bé, de manera més específica, un tall d'una part del llom de bou o de vedella que no té ossos ni tendons.
. Per al sentit general, l'equivalent castellà és un filete; el francès, un filet, i l'anglès, a filet (amb la variant ortogràfica fillet). Per al sentit de llom de bou o de vedella, els equivalents castellans són un filete o un solomillo; el francès, un filet, i els anglesos, a filet (amb la variant ortogràfica fillet), a fillet steak o a tenderloin.
Dintre els filets, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. L'epigrama, que és un filet de la carn més delicada d'un xai o de carn d'aviram.
L'equivalent castellà és un epigrama; el francès, un épigramme, i l'anglès, an epigramme.
. El palpís, que és una escalopa del crostó o del cap de mort de vedella o també un filet de cuixa d'anyell.
. La polpeta, que és un filet de carn o de peix enrotllat i farcit.
Els equivalents castellans són una popieta o una pulpeta; els francesos, une paupiette o une roulade, i els anglesos, a bird, a paupiette o a roulade.
(b) Una suprema és un tall de la part central d'un peix gros, tallada gruixuda i sense espina.
. L'equivalent castellà és una suprema.
(c) Una rodanxa, o també una rodella, és un tall transversal d'una peça allargada i més o menys rodona, com ara un lluç.
. L'equivalent castellà és una rodaja, els francesos, une rondelle o une rouelle, i l'anglès, a round steak.
Dintre les rodanxes, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. El medalló, que és una rodanxa de carn de forma rodona o ovalada i de 100 a 110 grams de pes.
L'equivalent castellà és un medallón; els francesos, un médaillon o une noisette, i els anglesos, a medaillon, a medallion o a noisette.
(d) Un grenadí és una escalopa estreta i gruixuda entatxonada de bastonets menuts de cansalada grassa i fresca, generalment reservada per a dies assenyalats.
. L'equivalent castellà és una granadina; el francès, un grenadin, i l'anglès, a grenadin.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tall, filet, epigrama, palpís, polpeta, suprema, rodanxa, medalló i grenadí al Cercaterm, i també el document de criteri original, Talls, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/talls).
TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O BÉ TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?
TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O BÉ TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O BÉ TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?
- es turrón blando (torró fluix), n m
- es turrón duro (torró fort), n m
- fr touron dur (torró fort), n m
- fr touron mou (torró fluix), n m
- it torrone duro (torró fort), n m
- it torrone morbido (torró fluix), n m
- en hard turrón (torró fort), n
- en soft turrón (torró fluix), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definición
Es considera que les formes genuïnes per a referir-se a la consistència dels torrons són torró fort i torró fluix, i no *torró dur i *torró tou (molt habituals actualment, però).
El motiu que avala la genuïnitat de torró fort i torró fluix és la documentació en obres històriques i dialectals, com ara el Diccionari català-valencià-balear.
. Es tracta de formes genuïnes a tots els territoris de parla catalana i especialment vives a les Illes Balears.
. Els equivalents castellans són turrón duro i turrón blando; els francesos, touron dur i touron mou; els italians, torrone duro i torrone morbido, i els anglesos, hard turrón i soft turrón.
En canvi, torró dur i torró tou, tot i que actualment són formes molt habituals, probablement són calcs del castellà turrón duro i turrón blando.
Els torrons forts són els torrons que costa de trencar i de mastegar, amb el torró d'Alacant i el torró d'Agramunt com a representants més típics; els torrons fluixos són els torrons de consistència més pastosa, que es desfan fàcilment, com ara el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà.
El motiu que avala la genuïnitat de torró fort i torró fluix és la documentació en obres històriques i dialectals, com ara el Diccionari català-valencià-balear.
. Es tracta de formes genuïnes a tots els territoris de parla catalana i especialment vives a les Illes Balears.
. Els equivalents castellans són turrón duro i turrón blando; els francesos, touron dur i touron mou; els italians, torrone duro i torrone morbido, i els anglesos, hard turrón i soft turrón.
En canvi, torró dur i torró tou, tot i que actualment són formes molt habituals, probablement són calcs del castellà turrón duro i turrón blando.
Els torrons forts són els torrons que costa de trencar i de mastegar, amb el torró d'Alacant i el torró d'Agramunt com a representants més típics; els torrons fluixos són els torrons de consistència més pastosa, que es desfan fàcilment, com ara el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Quines són les formes catalanes que es refereixen a la duresa dels torrons?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/12/18/quines-son-les-formes-catalanes-que-es-refereixen-a-la-duresa-dels-torrons/).
