Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  altressí, n m
  • es  otrosí

Dret

Definición
Petició de caràcter secundari que formula una de les parts litigants, després de la petició principal, en alguns documents judicials.
  • ca  altura d'atac, n f
  • es  altura de ataque
  • es  altura de bola
  • fr  hauteur d'attaque

Esport > Esports de pilota > Billar

Definición
Distància entre el punt d'una bola sobre el qual impacta el tac i la superfície de joc.
  • ca  altura tonal, n f
  • ca  tonia, n f
  • es  altura tonal
  • es  tonía
  • fr  hauteur tonale
  • fr  tonie
  • en  pitch

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia

Definición
Percepció subjectiva del to d'un so.
  • ca  aluata, n m
  • ca  mona udoladora, n f sin. compl.
  • ca  udolador, n m sin. compl.
  • es  aullador
  • es  mono aullador
  • fr  hurleur
  • en  howler
  • de  Brüllaffe
  • nc  Alouatta sp.

Zoologia > Mamífers

Definición
Gènere de mones dels platirrins de color bru o daurat.
  • ca  àlula, n f
  • es  ala bastarda, n f
  • es  álula, n f
  • fr  aile bâtarde, n f
  • fr  alula, n f
  • fr  alule, n f
  • fr  rémige polliciale, n f
  • en  alula, n
  • en  bastard wing, n
  • en  false wing, n
  • en  spurious wing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del llatí**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu del llatí adaptat**

Definición
Petit floc de tres a sis plomes curtes i rígides de la vora anterior de l'ala dels ocells, inserit en el primer artell i proper a les cobertores primàries més externes, que facilita el vol, l'aterratge i la maniobrabilitat a velocitats lentes.

Nota

  • En algunes espècies d'ànecs l'àlula també intervé en la natació.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme àlula

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma àlula.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada: es tracta de l'adaptació catalana del mot del llatí científic alŭla, construït a partir del llatí clàssic ala i el sufix diminutiu -ŭla.

    ·És una forma semànticament adequada, basada en el fet que aquest grup de plomes té l'aparença d'una ala petita, que seria el significat literal del mot llatí.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara antènula, espàtula, flàmula, febrícula, vènula, vírgula.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Es documenta en diverses fonts catalanes, tant especialitzades com enciclopèdiques i terminològiques.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -alot: Malgrat que és la forma normativa, no té ús en les fonts especialitzades ni entre els especialistes. Semànticament, a més, és una designació qüestionable, tenint en compte que en la majoria de parlars el sufix -ot afegeix a la base un matís augmentatiu (ocellot, bestiota, casalot, etc.) que no s'adiu amb la petitesa de la part anatòmica que es vol denominar. Aquest sufix també pot tenir de vegades un to despectiu (com ala bastarda, una altra de les denominacions documentades), que no sembla adient, però, per a una denominació de tipus científic com és aquesta.

    -ala bastarda: Aquesta forma, i els seus paral·lels anglès, castellà i francès, tenen poc ús i no són les opcions més ben documentades. No sembla, d'altra banda, una solució gaire escaient des del punt de vista científic, tenint en compte el to despectiu a què remet l'adjectiu bastard -a, que significa, segons el diccionari normatiu, "De naixença il·legítima | Que no és de raça, d'espècie pura | Degenerat, adulterat".

    S'acorda que es farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans per a informar-lo de la decisió del Consell Supervisor i sol·licitar-li la revisió de l'entrada alot al diccionari normatiu.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  alvèol, n m
  • ca  bombolla, n f
  • es  alvéolo
  • es  burbuja
  • fr  coque
  • it  alveolo
  • en  blister

Indústria > Aconduïment. Embalatge

Definición
Làmina plàstica transparent d'un blíster, la qual té la forma de l'objecte que ha de contenir.
  • ca  amalaka, n m
  • es  amalaka
  • fr  amalaka
  • it  amalaka
  • pt  amalaka
  • en  amalaka

Construcció > Arquitectura

Definición
Element arquitectònic bulbiforme, amb estries verticals, que corona un xíkhara.

Nota

  • Denominació procedent del sànscrit. La transliteració segons el sistema internacional és āmalaka.
  • ca  amarant, n m
  • es  amaranto, n m
  • es  nazareno, n m
  • fr  acajou de Cayenne, n m
  • fr  amarante, n m
  • fr  bois porpre, n m
  • fr  bois violet, n m
  • pt  guarabu, n m
  • pt  ipe roxo, n m
  • pt  jatobazinho, n m
  • pt  pau roxo, n m
  • pt  roxinho, n m
  • en  amaranth, n
  • en  purpleheart, n
  • en  violetwood, n
  • de  Amarant, n m
  • de  Violetholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  amartar, v intr
  • es  amartizar, v intr
  • en  land on Mars, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Astronàutica, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 1: Prefixació amb canvi de categoria lèxica**

Definición
Aterrar a Mart.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amartar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma amartar.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada per prefixació a partir del nom propi Mart (planeta del sistema solar), amb canvi de categoria lèxica (de nom a verb).

    ·És una forma creada sobre el model de aterrar ("Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra" i "Una nau, apropar-se a terra", segons el diccionari normatiu) i per analogia també a la forma normativa allunar ("Aterrar a la Lluna").

    ·És un verb ja documentat en textos catalans.

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]
  • ca  amartatge, n m
  • es  amartizaje, n m
  • fr  amarsissage, n m
  • fr  amartissage, n m
  • en  Mars landing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Astronàutica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definición
Acció d'aterrar a Mart.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amartatge

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma amartatge.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada per sufixació a partir de la base verbal amartar, també aprovada pel Consell Supervisor.

    ·És una forma creada sobre el model de aterratge ("Acció d'aterrar, prenent terra", segons el diccionari normatiu) i per analogia també a la forma normativa allunatge ("Acció d'aterrar a la Lluna").

    ·És una denominació ja documentada en textos catalans.

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]